divendres, 3 de juliol de 2015

La saga del Mundodisco

“Totes les religions son veritat, sota alguna definició de’ veritat’ ” L’últim continent, Saga del Mundodisco, Terry Pratchett.
“No morts, si. No persones, no” Lema de l’associació de no morts d’Ankh Morpork.El segador, Saga del Mundodisco, Terry Pratchett.

La saga del Mundodisco” (“Discworld saga” en el seu títol original) son una sèrie de ben be una quarantena de llibres, escrits per Terry Pratchett, que succeeixen a Mundodisco, es clar... Discworld ´és un mon pla, en forma de disc, que se sustenta sobre quatre elefants que alhora estan reposant sobre la gegantina closca de la tortuga Gran A’Tuin. I dic que estan, no que creuen que estan: és un fet provat i demostrat pels astrònoms del mon, que tenen els seus observatoris al llindar del disc per observar els moviments dels grans animals... no tinguem un disgust per que un d’ells comenci a bellugar-se de forma descontrolada...

Com veieu, Terry Pratchet ha fet amb la literatura fantàstica el que els diàlegs de les pelis de Woody Allen ha fet amb el cine; aporta una component surrealista, absurda, hilarant no vista fins al moment. Tota afirmació, comentari, descripció o personatge està revestit alhora d’una sàtira als personatges i paisatges del mon fantàstic medieval com d’una visió surrealista i divertida del que nosaltres entendríem d’un mon normal. Espases màgiques? Que parlen? Es clar... és més, no és que parlin: es que no callen!!! Herois predestinats a salvar el mon? Es clar, quants en vols? Amb tatuatges i marques de naixement? Espases heretades d’antigues nissagues? Cap problema! Mags? A dojo! Alguns d’ells molt ineptes! Aquest és el gran mèrit de l’escriptor, ser capaç d’encabir en aquestes premisses tot un mon de fantasia i uns personatges Increibles com si fos la cosa més normal del mon.

Com ja he dit al principi estem parlant d’una trentena de llibres, però, es clar, no cal llegir-los tots. Al final t’encarinyes d’alguns d’ells i els segueixes mentre abandones una altra part de la saga. És el normal; altrament seria repetitiu. Personalment considero que els millors per llegir son:
  • els dos primers (“El color de la magia” i “La luz fantástica”) imprescindibles per entendre els mecanismes bàsics del mon i els personatges principals, on apareixen per primer cop els mags, i el seu representant més inútil i covard, Rincewind;
  • “El segador”, on descriu l’episodi en que els Sers suprems decideixen prescindir dels serveis de La Mort (la personificació antropomòrfica de la Mort, que sempre parla amb majúscules i porta una dalla), fet que causa el caos entre el mon dels morts i els no morts, al no trobar un candidat adequat per substituir-la;
  •  “Guàrdies! Guàrdies”, on apareix la Guardia de la Ciutat, i el seu nou fitxatge, Zanahoria Fundidodehierroson, un noiet (de l’alçada d’un armari, la força d’un gegant i el concepte de l’honor exagerat) adoptat per uns nans (algun dia li haurien de dir que és adoptat); ah, i té una espasa heretada... i una marca de naixement...
  •  “Pirámides”, on es descriuen les peripècies de l’associació d’assassins (una professió tant honrosa com la dels lladres o la de pidolaires, que us heu pensat!);
  •  “El último continente”, on es descriuen les aventures dels personatges i habitants de l’últim continent que els deus van fer, quan els sobrava el temps i els faltava espai... o sigui que no va quedar gaire be...

 Ja veieu que les històries tenen plantejaments de base sorprenents... i la resta del llibre van in crescendo, presentant-nos personatges inverosímils, que en el fons són paròdia d’algun personatge conegut al mon fantàstic (des de Gandalf a Conan, incloent-hi Mad Max o Fafhrd i el Ratonero Gris, pots trobar de tot; vampirs burgesos, bruixes amb berrugues, llops-home, homes del sac amb agorafobia, banshees afòniques...). Per tenir més detall de la saga i dels personatges que la plaguen s’aconsella veure l’entrada a la wikipedia. Sempre és útil, però en aquest cas imprescindible...

Ja per acabar, fa poc vaig saber que Terry Pratchett està en un estat avançat del mal d’Alzheimer, i per tant no escriurà cap llibre més de la Saga. Sempre sap greu assabentar-se d’una notícia així, més però en aquest cas, sabent que es perd, no només un geni creatiu, sinó també algú que té la capacitat de fer-nos riure, i de valent. Jo no sé trobar les paraules adequades; però us deixo les del seu amic Neil Gaiman, que en va escriure un preciós i commovedor article al diari The Guardian (gràcies @marisolbcn per la referència).

Podeu trobar els llibres de la “Saga del Mundodisco” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 04/02/2015

PD. Avui, 13/03/2015, s’ha publicat que fa pocs dies que el Terry Pratchet ha mort...  ..=8_-(   qepd.  Desitjo que LA MORT en persona (la representació antropomòrfica de la Mort) hagi tingut el detall de rebre’l en persona... Com a Mag de les Paraules s’ho mereixia...