Història del temps

"E=mc²", Albert Einstein

Explica Stephen Hawking que a l'escriure aquest llibre va rebre un consell de l'editor: "no hi posis cap fórmula; cada fórmula que posis reduirà les vendes del llibre a la meitat". Va pillar el missatge, però tot i així, va renunciar a la meitat de vendes a canvi de posar una única fórmula, la que va fer famós a Albert Einstein, i que postula que l’Energia continguda dins de la matèria és igual a la seva massa per la velocitat de la llum al quadrat.

Aquest és un llibre de física, dels límits de la física. I és un llibre divulgatiu. Sembla mentida, però Hawking, físic tanc conegut pel seu cervell excel·lent com famós per les limitacions del seu cos, del seu físic (#haha #graciosillo #xistefàcil), aconsegueix fer termes com relativitat o física quàntica gairebé tan comprensibles com un llibre de receptes... Be, potser exagero, però ho fa amè i assequible. Conceptes com la fletxa del temps, l'entropia, els forats negres, la forma i la mida de l'univers poden ser temes d'una conversa entre amics... Si, d'acord, torno a exagerar, però realment deixen d'estar dalt d'un altar misteriós i incomprensible i se'ns fan molt més entenedors... Ara sí, no?

De tot el llibre jo em quedo amb el Principi Antròpic. Després d'intrigar al lector amb quanta massa hi ha a l'univers i si aquesta massa és suficient per aturar el big bang i provocar un big crush (i la fi de l’univers, és clar), o és insuficient per aturar-lo i condemnar-nos a una expansió infinita sense límits i esgotant tota l’energia (i la fi de l’univers també, és clar), ens arriba a convèncer que la quantitat de massa a l'univers és precisament la justa i necessària per garantir una expansió 'equilibrada’, sense fi de l’univers (ai que bé, m’ha tret un pes de sobre; això de tenir uns quans milers de milions d’anys disponibles, .. no sé, ... com que m’alleugereix).

Molta casualitat, no? Si necessitàvem que l'univers tingués una massa concreta per garantir una estabilitat concreta que facilités l'existència d'una espècie intel·ligent concreta, resulta que la tenim... Hummm, això olora a Déu, no?

Doncs aquí entra el Principi Antròpic: les coses són com són, per què si no fossin així, no estaríem aquí per fer-nos aquesta pregunta! #seemslegit. Per a mi és tant concloent com "Darth Vader amb una espasa de llum; el teu argument és invàlid".

Doncs com aquesta, al llibre n'hi ha més... Si us tenen encuriosits temes apassionants com el big bang, els forats negres, la unificació de forces, la teoria de cordes, la fletxa del temps, o el gat zombi d'Schröedinger, no us el podeu perdre...

Podeu trobar “Història del temps” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 26/11/2014.

Excalibur

"Anál nathrach,
orth’ bháis’s bethad,
do chél dénmha", Invocació de l'alè del Drac, en gaèlic.

“You and the Land are One” Merlí justificant a Artús per què és l’hereu legítim del tron de Britannia i portador d’Excàlibur.

L'any 1981, John Boorman va fer una superproducció basada en el cicle artúric. Excalibur, com a superproduccció, tenia uns trets peculiars: alguns trivials com l'elevat pressupost i l'extensa durada; i d'altres més singulars, com el fet de que a l'obra no va participar cap superestrella, o que el gènere de la capa i espasa, per aquells anys no era, ni de bon tros un #TrendingTopic. Si mirem el casting, veiem noms poc coneguts al moment com Nigel Therry com a Artús, Nicol Williamson com a Merlí, ... bla, bla, bla, ...Patrick Steward com a Leondegranz (que més tard se’l coneixeria com a Professor Xavier o com a Capità Picard), i Liam Nesson com a Gwayne (i que més tard seria conegut com a Schindler, Rob Roy, mentor de Batman, Jedi, ...). Mira, aquests dos si que es van fer famosos!

L'aposta va tenir cert èxit; no el que s'esperaria d'una gran superproducció però suficient per no picar-se'n els dits. En quant a la crítica, com en tot en aquesta vinya del senyor: essencialment, per la part bona, una historia ben relatada amb una fotografia preciosista i efectista. Rodada per sencer a Irlanda, i amb actors locals, val a dir que en fa un bon publireportatge. La música, ben escollida; no passarà a la història de la composició (de fet no es va compondre originalment si no que és un recull de fragments d'òpera de Wagner i del Carmina Burana) però si que cal destacar que va ser molt ben escollida, insisteixo, per a les escenes que acompanya i que les fa créixer, que és del que es tracta, no? Per la part dolenta, sense fer-ne sanya, es va criticar que la falta de superestrelles fa que les interpretacions a vegades perdin força... Home...

La peli està basada en el clàssic del s.XV de Sir Thomas Mallory, “La morte d'Artur”, i es manté molt fidel a l'original, tot i que introdueix elements aliens (com, per exemple, el campió del graal, que segons Mallory era Galahad, fill il·legítim de Lancelot i Elaine, però que a la peli acaba sent Percival (el Parsifal wagnerià) seguint la versió de Chretiens de Troyes). Tot i aquesta fidelitat, l'ambientació no ho és tant; pensem que el cicle artúric transcorre a principis del segle VI, la taula rodona es va constituir a l'any 530; i les armadures complertes de cap a peus son molt posteriors, ben bé del XV. Però, siguem honestos, fer una peli de cavallers sense armadura... com que no... acceptem aquesta llicència de l'attrezzo, no?

Al metratge trobem escenes èpiques com el nomenament d'Artús com a cavaller a mans de Uriens, a qui acaba de derrotar en combat singular; la decepció d'Artús al trobar als amants Lancelot i Gwenevere (ho sento, no suporto el nom de Ginebra) i com renuncia a Excalibur depositant-la entre ells dos; la lluita final d'Artús i Mordred el seu fill bastard, i com posa fi a l'amenaça amb el seu propi sacrifici; el retorn d’Excalibur a la Dama del Llac i el viatge del rei mort a l'Illa d'Avalon; son escenes que reforcen el clima total de la pel·lícula.

Absolutament recomanable per als amants del cinema i la literatura medieval fantàstics, els jocs de rol, i realment imprescindible pels seguidors del Rei Artús i els seus cavallerss de la Taula Rodona. Aprofiteu que s'acosta la Pasqua de Pentecostés...  =;-)

Podeu trobar "Excalibur" a la xarxa de biblioteques”.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 04/12/2014.