divendres, 28 d’abril del 2017

Què són les cookies? Són bones?

Fa uns dies, al blog de cultura digital es parlava dels algorismes i de com ens ajudaven a decidir quins resultats eren els més idonis per a les nostres cerques a Internet. Concretament dèiem que l’algoritme de Google és el conjunt d’instruccions que fa servir el cercador per tal d’oferir els resultats a la nostra cerca amb la intenció d’oferir-nos els que més ens interessin; i això ho aconsegueix gràcies a que sap qui ets i per què té en compte el teu historial de cerques i clics. La teva identitat l’obté quan t’identifiques, i el teu historial el pot saber consultant les cookies que has anat recollint.
O sigui, que les cookies son petites quantitats d’informació que els lloc web depositen en els nostres navegadors amb un objectiu doble: d’una banda emmagatzemar un històric de la nostra activitat a Internet; i de l’altra, recordar la nostra identitat a fi i efecte de facilitar el nostre accés a pàgines freqüents sense necessitat de identificar-nos contínuament. Les cookies van ser un invent de Netscape, a principis dels 90, o sigui, als orígens de l’Internet comercial, per facilitar la navegació dels usuari.
Molt be… aleshores, les galetes, son bones o dolentes? Doncs depèn. De la mateixa manera que la bellesa és als ulls de l’observador, la bondat de les galetes és als objectius de la nostra cerca. Que volem resultats ràpids i acurats (poca informació i molt valuosa)? Les galetes ens ajuden. Que volem navegar de forma anònima, sense que quedi constància de totes les passes que hem seguit per arribar? Aleshores les galetes no ens interessen. És per aquest motiu que els navegadors permeten acceptar-les o no  i esborrar-les de tant en tant.
Un exemple d’ús intel·ligent de les cookies: buscar preus de vols. Si accepteu cookies, quan navegueu entre els diferents operadors i companyies no us caldrà reintroduir els dies en què voleu viatjar ni el destí. Però com més pregunteu, vol dir que esteu més interessats i per tant el preu anirà pujant. Així que abans de comprar, no us oblideu d’esborrar les cookies!!
I un altre dubte que ens pot venir al cap: son segures o no? Aquí cal anar amb compte. Les cookies en si són inòqües; són dades, no codi, i per tant per elles mateixes no poden fer res. No contenen ordres, no ens poden atacar, ni esborrar el disc, ni robar informació, ni generar els molestos popups publicitaris. Però també és cert que algú podria voler consultar la nostra navegació sense el nostre permís, ens podria robar les galetes. I això és molt greu? Essencialment és un atac a la nostra privacitat, tot i que, anant més enllà, permetria també a tercers usuaris identificar-se amb les nostres credencials per visitar, no anònimament si no amb el nostre nom, webs on tenim accés.
A Europa, gelosos com som de la nostra privacitat, va haver intents de prohibir les cookies per eliminar aquest risc. Tot i així, la indústria va alertar d’un perill més gran: sent com son d’útils per a la navegació, prohibir-les causaria dos efectes perniciosos. El primer, faria més farragosa la navegació als usuaris europeus; i per tant provocaria la fugida de webs a d’altres països on no tingués efecte aquesta prohibició. Finalment, cap allà el 2011 es va optar per una opció ben europea: el consentiment previ, és a dir, l’usuari ha d’acceptar que el lloc web li dipositi una cookie. Ja des del 2013 existeix un reial decret que recull aquesta normativa europea, i és per això que ara totes les planes web que visitem ens informen que cal acceptar la política de cookies.
I recordeu: qui no sap per on navega, no sap a quin port arriba…
@jignasib
Aquest post es va publicar originalment al "Blog de cultura digital" el 20/05/2015.

dimarts, 18 d’abril del 2017

Elric de Melniboné

"Elric knew that everything that existed had its opposite. In danger he might find peace. And yet, of course, in peace there was danger. Being an imperfect creature in an imperfect world he would always know paradox. And that was why in paradox there was always a kind of truth".


Melniboné és un regne fantàstic nascut de la imaginació de l'escriptor britànic Michael Moorcock, i el seu emperador és Elric, l'albí. La saga d'Elric es desenvolupa al llarg de quasi 25 novel·les, publicades a les dècades dels '60, '70 i '80, del gènere de fantasia, concretament del subgènere d'espasa i bruixeria... I sí, hi ha un joc de rol basat en aquest mon, es clar. Però com és aquest mon?

L'imperi de Melniboné, amb capital a Imrryr, va néixer fa més de 10.000 anys i està en clar declivi, governat per Elric, l'emperador albí, físicament molt dèbil i malalt, que governa d'acord amb el seu físic, de forma dèbil. El seu cos se sosté dempeus per les drogues que li donen una mínima energia per no defallir; el seu coneixement de les herbes es complementat amb el coneixement i la pràctica de la màgia, concretament la invocació de sers poderosos que atenen les seves peticions per respecte a la seva sang real. Val a dir que, en aquest mon, la màgia no és un gran poder, o si més no, no tan espectacular i flashy com en els mons de Tolkien, sinó un complement a la noblesa del protagonista, que justificaria la seva connexió amb mons del més enllà o d'altres dimensions.

El seu principal aliat eteri és Arioch, senyor del Caos i Duc de l'infern... Caga-t'hi!.. Ai, perdó, se m'ha escapat! Sigui com sigui, veiem que a l'emperador amics no n'hi falten, ni entre els Déus. I veiem també que l'eix del bé i del mal no son rellevants pels personatges d'aquest mon. A Melniboné, el Ying i el Yang no enfronten les bones obres amb les dolentes, ni la llum amb l'obscuritat. Per als melnibonniens, la lluita eterna rau entre la llei i el caos; entre l'ordre o l'habitació dels adolescents! Per això no li deixo llegir a la meva filla!!!

L'enemic d'Elric (anava a dir el dolent, però ja em vist que això no té gaire sentit en aquest mon) és el seu cosí Yyrkoon que cobeja el tron, ja que no considera la feblesa d'Elric digna d'un emperador. Albi, drogat, enclenque... Una vergonya!  Ah si, me n'oblidava... Cherchez la femme... Cymoril, germana d'Yyrkoon, cosina d'Elric, ... Estan enamorats #jal'hemliatdeltot. Les lluites i amorius entre els cosins (lluites amb Yyrkoon i amorius amb Cymoril... en aquest sentit la trama és molt clàssica...) es desenvolupen al llarg dels tres primers llibres de la saga. Aquí es fa palesa la moral de l'emperador, com anteposa el caos a la bondat, com la seva paraula als aliats no val tant com amb el seu compromís amb Arioch, guia i benefactor, protector i conseller, ... Rei del caos... De la traïció... Em seguiu, no?

I aquí també apareix l'autèntica protagonista de la saga: l'infame espasa rúnica negra, Stormbringer (no, em nego dir-li Tormentosa!). Aquesta espasa li dona a Elric tota l'energia i el poder que la salut li nega. Aquesta espasa canalitza tot el poder del caos a les mans d'Elric. Aquesta espasa permet a l'albí prescindir de les drogues que el mantenen viu. I com ho fa? Res... un petit detall... Xucla l'ànima de les seves víctimes i les condemna per a tota l'eternitat... Ja veieu... Foteses. Però no ho té tot guanyat Elric; Yyrkon ha trobat l'espasa bessona, Mournblade (si abans em negava a dir Tormentosa, entendreu que ara no li digui Lamentosa, oi?). Ah, si, i ha segrestat a la germana, provocant l'emprenyamenta i set de venjança d'Elric. Ja veieu que la primera trilogia promet acció per estona.

Sobre la resta de llibres, son un recull d'aventures del prota (l'espasa, es clar) i de qui l'acompanya, que sense negar la seva qualitat literària, no tenen per  a mi, el ganxo de les primeres; divaguen més per altres plans d'existència, son més psicotròpics i manquen de l'ambient medieval/fantàstic dels primers. Agosarat, però no necessàriament tant digestiu. Si més no, per a mi...

Podeu trobar la saga d'Elric a la xarxa de biblioteques.

@jignasib


Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 05/04/2016.