divendres, 31 d’octubre de 2014

Bases del Joc de Rol

A principis d'aquest any, una amiga em va comentar que estava promovent una iniciativa: un mercadillo d'idees. En què consistia? Textualment el descrivia:

"Tots sabem moltes coses. De vegades ni en som massa conscients. Així que, perquè no intercanviar el que sabem? Perquè no aprendre i després ensenyar? Sense nervis ni powerpoints (o sí) ni por a parlar amb públic. Només un grup de gent que intercanvia el que sap.

Qualsevol es pot apuntar i aprendre del que saben els altres. Anar a totes les sessions que vulgui. I quan pugui o vulgui o ho trobi, proposar una sessió. És així de senzill.

Perquè aquests són moments de donar valor al coneixement."

La idea, ja d'entrada, és atractiva, no? I, què sé fer jo? Bé, no exagerem.. tots sabem fer coses. El tema però és: què se fer que valgui la pena explicar?

Moltes vegades m'he trobat amb amics o coneguts que han sentit a parlar dels joc de rol, però realment no saben què és, com s'hi juga. Realment, no s'imaginen què és una partida de rol. Doncs és un tipus de joc, sovint sense més eines que un full i uns daus, i sobretot molta imaginació. Darrerament es parla molt de gamificació i de com tots aquests jocs es poden aplicar a la vida diària, a la feina, a les relacions… O sigui, que prometia tenir cert interès en el públic anònim. I, com soc enginyer, vaig preparar un powerpoint per explicar-ho... #digue'mcapquadrat.

Al final, però, van convergir dos factors que no van ajudar gaire a tirar endavant aquesta xerrada. D'una banda, en general, la iniciativa requeria més impulsos i esforços que els que una persona, per més voluntariosa que sigui, podia assumir en solitari a hores lliures. De l'altra, en particular, l'interès del joc de rol no va passar de la mera curiositat que no justificava una sessió ad-hoc.

Sigui com sigui, com a tossut no em guanya ningú, i quan puc explicar una cosa no hi ha qui em faci callar, us passo la presentació.





Vist això... Què és el què a mi m'agrada dels jocs de rol? Per a mi, els jocs de rol són, d'entrada, això. Un joc, i per tant una diversió. I un joc socialñ, una excusa per retrobar-te amb amics i passar una bona estona en companyia. Si no em diverteix, no jugo.

A continuació, els jocs de rol suposen una evasió; poder fer allò, encara que de forma imaginària, que al mon real no podríem ser. Un heroi, un ser especial, per damunt del comú mortal; un lluitador, un expert d'alt nivell. Per a ser un oficinista amb una hipoteca, ja tenim el dia a dia, no?

Finalment, un repte. Imagina un personatge que t'agradaria jugar... en el meu cas, darrerament, m'imagino un personatge habilidós, àgil, dextre; per contraposició al bruto destralaire, amb més força que enginy. Algú amb habilitats socials, que destaca d'entre la mitja i deixa un bon record... Vaja, penso mes en un Astèrix que en un Obèlix; un Cyrano, no pas un Lancelot; més en el Pirata Robers que no pas en el gegant Fezyc... I amb aquesta idea, dissenyar el personatge segons les regles del joc, que pugui fer un paper digne, sobreviure i triomfar durant el joc... Fàcil, no?

Gràcies @marisolbcn.

@jignasib