dimarts, 21 de juliol de 2015

El Príncep

"No hi ha res més difícil d’emprendre, ni més dubtós de fer triomfar, ni més perillós d’administrar que la elaboració d’un nou ordre." El Príncep, Maquiavel.

Una vegada em va comentar un amic que Maquiavel, a l’escriure “El Príncep”, més que una falta d’ètica demostrava falta de moral. Ara podem discutir les diferències entre ètica i moral, però crec que no toca. Sigui com sigui, el que a mi em va provocar va ser ganes de llegir-lo; de superar qualsevol prejudici per l’autor i l’obra i conèixer de primera mà de que parlem quan l’acusem de falta d’ètica, quan de fet peca de falta de moral… I com a exemple, dues perles: que tal aquesta? "Els homes obliden abans la mort del pare que la pèrdua del patrimoni"; aquesta no és queda curta... "Als homes s’ha de conquerir-los o eliminar-los, perquè si es vengen de les ofenses lleus, de les greus no poden; així que l’ofensa que es faci a l’home ha de ser tal, que li resulti impossible venjar-se".

D’entrada. Maquiavel era un republicà. Pensament que li va costar ser engarjolat pels Medici florentins, que tenien al·lèrgia a aquestes idees republicanes. Si Maquiavel escriu aquest llibre i el dedica al seu captor és per guanyar-se les seves simpaties i afavorir la seva llibertat. No reconeix que el principat sigui la forma de govern ideal, si no que, en cas de trobar-se amb aquest tipus de govern, aconsella com cal actuar per fer-ho be. Un petit matís... Una de les cites més conegudes del llibre ho mostra: "Perquè hi ha tanta diferència entre com es viu i com s’hauria de viure, que aquell que deixa el que es fa per el que s’ha de fer marxa cap a la seva ruïna en comptes de beneficiar-se. ".

O què me’n dieu d’aquesta altra: "Aquell que enganya trobarà sempre a qui es deixi e enganyar". Una declaració de principis que sembla que més d’un ha llegit fa poc... El que no es pot negar mai és el sentit pragmàtic dels consell de Maquiavel a aquells que volen triomfar en el seu neguit per ser bons prínceps. Per exemple: "Les ofenses han d’inferir-se d’una sola vegada per a que, durant menys, fereixin menys; mentre que els beneficis han de proporcionar-se a poc a poc, a fi de que s’assaboreixin millor".

I d’on treia l’autor tants bons conselles? Doncs observant els millors, que per Maquiavel eren: Cèsar Bòrgia, fill d’Alexandre VII, el Papa Bòrgia d’infausta memòria; i Ferran el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó... sí, sí, el marit d’Isabel la Catòlica.

Per acabar, una de les cites més famoses del príncep, i resum del que s´hi diu: "La fi justifica els mitjans”… no està al Príncep, i ni tan sols és de Maquiavel. És un comentari, una anotació que un lector va fer al marge. Aquest lector era un tal Napoleó Bonaparte, i de les seves anotacions se’n va fer una edició especial. Aquesta anotació es va fer concretament al capítol VIII "Dels que han arribat al principat mitjançant delictes"; Maquiavel cita: "Es tracta quan s’assoleix el principat per un camí delictiu i nefand" i Napoleó comenta: "L’expressió és durament improvativa. Què importa el camí, per tal de que s’arribi? Maquiavel comet una falta en fer de moralista sobre semblant matèria". La cita és doncs de Napoleó, no de Maquiavel… Uns crien la fama i d’altres carden la llana...

Podeu trobar “El príncep” a la la xarxa de biblioteques.


@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 16/02/2015.