"No hi ha res més difícil d’emprendre, ni més
dubtós de fer triomfar, ni més perillós d’administrar que la elaboració d’un nou
ordre." El Príncep, Maquiavel.
Una vegada em va comentar
un amic que Maquiavel, a l’escriure “El Príncep”, més que una falta d’ètica
demostrava falta de moral. Ara podem discutir les diferències entre ètica i
moral, però crec que no toca. Sigui com sigui, el que a mi em va provocar va
ser ganes de llegir-lo; de superar qualsevol prejudici per l’autor i l’obra i
conèixer de primera mà de que parlem quan l’acusem de falta d’ètica, quan de
fet peca de falta de moral… I com a exemple, dues perles: que tal aquesta? "Els homes obliden abans la mort del
pare que la pèrdua del patrimoni"; aquesta no és queda curta... "Als homes s’ha de conquerir-los o
eliminar-los, perquè si es vengen de les ofenses lleus, de les greus no poden;
així que l’ofensa que es faci a l’home ha de ser tal, que li resulti impossible
venjar-se".
D’entrada. Maquiavel era
un republicà. Pensament que li va costar ser engarjolat pels Medici florentins,
que tenien al·lèrgia a aquestes idees republicanes. Si Maquiavel escriu aquest
llibre i el dedica al seu captor és per guanyar-se les seves simpaties i afavorir
la seva llibertat. No reconeix que el principat sigui la forma de govern ideal,
si no que, en cas de trobar-se amb aquest tipus de govern, aconsella com cal
actuar per fer-ho be. Un petit matís... Una de les cites més conegudes del
llibre ho mostra: "Perquè hi ha
tanta diferència entre com es viu i com s’hauria de viure, que aquell que deixa
el que es fa per el que s’ha de fer marxa cap a la seva ruïna en comptes de beneficiar-se.
".
O què me’n dieu d’aquesta
altra: "Aquell que enganya trobarà
sempre a qui es deixi e enganyar". Una declaració de principis que
sembla que més d’un ha llegit fa poc... El que no es pot negar mai és el sentit
pragmàtic dels consell de Maquiavel a aquells que volen triomfar en el seu
neguit per ser bons prínceps. Per exemple: "Les ofenses han d’inferir-se d’una sola vegada per a que, durant menys,
fereixin menys; mentre que els beneficis han de proporcionar-se a poc a poc, a
fi de que s’assaboreixin millor".
I d’on treia l’autor
tants bons conselles? Doncs observant els millors, que per Maquiavel eren:
Cèsar Bòrgia, fill d’Alexandre VII, el Papa Bòrgia d’infausta memòria; i Ferran
el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó... sí, sí, el marit d’Isabel la
Catòlica.
Per acabar, una de les
cites més famoses del príncep, i resum del que s´hi diu: "La fi justifica els mitjans”… no està al Príncep, i ni tan
sols és de Maquiavel. És un comentari, una anotació que un lector va fer al
marge. Aquest lector era un tal Napoleó Bonaparte, i de les seves anotacions
se’n va fer una edició especial. Aquesta anotació es va fer concretament al capítol VIII "Dels que han arribat al principat
mitjançant delictes"; Maquiavel cita: "Es tracta quan s’assoleix el principat per un camí delictiu i
nefand" i Napoleó comenta: "L’expressió
és durament improvativa. Què importa el camí, per tal de que s’arribi?
Maquiavel comet una falta en fer de moralista sobre semblant matèria".
La cita és doncs de Napoleó, no de Maquiavel… Uns crien la fama i d’altres
carden la llana...
@jignasib
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 16/02/2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada