dimarts, 7 de juliol de 2015

Cálico Electrónico

“Ser superheroe no es fácil...Es una vida llena de peligros mortales, enemigos sobrenaturales... tienes fama, reconocimiento, éxito... YA, PERO NO MECOMO NI UN TORRAO!” Cálico Electrónico sobre l’essencia del superheroi.
“Pero quien ha desmontao el fumbolín? Y la mam? Ya lo sabe la mama?” Cálico Electrónico enfrontant-se valentement als terribles Ri-Txars Invasors.
“Pero que buena que estas! Un beso, dame un beso! Dame un beso y te pongo un piso en la Gran Via!” Cálico Electrónico afrontant fredament els intents de seducció de “La ladrona”.

A mitjans de la primera dècada dels 2000 va aparèixer una plana web amb unes aventuretes fetes en flash sobre un nou superheroi: Cálico Electrónico. Un heroi baixet, amb bigotet, mala llet... si, caspós també. Un autèntic spanish hero! Hilarant! De principi a final.

Als inicis, el personatge no era més que la mascota d’una botiga d’electrònica on-line, ElectronicaWeb (més ocurrent el que es va inventar el personatge que el nom de la web, val a dir...). L’èxit que va tenir, però, de seguida va propiciar que se’n fes una sèrie flash a internet, amb canal youtube propi i tot, i patrocinada per ElectrònicaWeb, es clar. La sèrie és invenció del Niko, creador de Nikodemo Animations (ara Nikotxan), que amb el seus col·legues han anat parint tots i cada un dels episodis, dels personatges i dels invents electrònics de la sèrie. Autèntica factoria “Joan Palom, jo me lu guis, jo me lu com”. Tot i els esforços indiscutibles d ela penya, però, no han estat suficients per treure rendibilitat econòmica al projecte i deu anys, cinc temporades i infinitud d’extres i especials després l’han hagut de tancar. Tècnicament, congelar a l’espera de que algú el pugui sostenir econòmicament. Una llàstima.

Els episodis es basen tots en una estructura similar. Un perill, normalment sobrenatural, assola la vil·la, Electronic City. El nostre heroi interromp la seva rutina diària d’home de la neteja, i es transforma en el superheroi, Calico Electrónicop. Igual de baixet, igual de bigoti, igual de caspós, però superheroi. El primer encontre és fatídic, acaba rebent... i normalment de forma humiliant. Però per això estan els amics, per donar consells i suport en els moments difícils; i l’amic del Càlico és el Muzamán, arquetipus de catxes tonto, que sempre té la solució als problemes dins del magatzem de la seva botiga, ElectrónicaWeb. Els aparells que Muzamán subministra a Cálico Electrónico solen ser la solució enginyosa, digna de McGiver que lliura la ciutat del perill imminent. De tant bo, li va sorgir la competència, el Chacho Migué...




Aventura a aventura anem trobant els dolents dolentíssims que justifiquen la feina del superheroi. Dolents com: el lobohombre, monstre pelut i tímid, hipersensible, que les nits de lluna plena es transforma en Chemita, alter ego d’algú semblant al friend Ansar; els Niños Mutantes de San Ildefonso, de dubtós origen; els Ri-Txars invasors, tan cuquis com violents; o la guapa, la lladre seductora, per a mi l’episodi més lograt.







Imperdibles les sessions de piropos de càlico, o les preses falses dels episodis.




Si penseu que la caspa sempre es dolenta, mireu algun dels episodis del Cálico i, tot i que no canvieu d’opinió, si més no riureu de valent una estona. Que també s’ho val, no?

@jignasib