dimarts, 23 de juny de 2015

La vida es silbar

-“Yo soy feo?” …-“Ereh feo de cohone!”. Elpidio Valdés treu de dubtes a un cubà anònim al Malecón.

A finals dels anys 90 va haver-hi una sèrie de pel·lícules cubanes que van tenir un cert èxit, essencialment gràcies a la figura del seu protagonista en totes elles, Jorge Perrugoria. És fàcil recordar “Fresa y Chocolate”, “Guantanamera” o “Lista de espera”, per què son bones pelis i son bones interpretacions del Perrugoria. Però hi ha més pelis cubanes, com “La vida es silbar”, amb directors menys coneguts, com Fernando Pérez, y actors menys estrellats com Luís Alberto Garcia (en el paper del pícar Elpidio), Coralia Veloz (com a la ballarina Mariana) o Claudia Rojas (que fa de la bona de la Julia), que sense ser tant taquilleres representen tan bé, o inclús millor, la realitat de la societat cubana de finals del segle XX.



Bebe és una noia de 18 anys que es considera feliç, plenament feliç tot i que amb una ombra de tristesa, perquè no tothom és tan feliç com ella. I ens explica tres casos de gent a qui ella, per raons que encara desconeixem, s’estima i desitja que siguin feliços. Perquè no ho son; podrien ser-ho; i no ho son... per què? Però si és fàcil!!

Elpido és un pícar, un bandarra; enganya als guiris, i si cal els sedueix, i ho té fàcil. Més que viure, sobreviu. Músic que mai acaba de triomfar i que no pot superar el rebuig i abandó de la que considera la seva mare (qui no suportava aquesta forma de vida tant superficial)i que es diu Cuba... que cadascú interpreti el que vulgui... Què ha de fer per a que Cuba torni? Ha de canviar la seva forma de vida? Si? No?

Mariana és una ballarina. Bona, molt bona. Obsessionada per triomfar; per representar Giselle al Ballet Nacional està disposada a renunciar a la seva altra obsessió, els homes... tot i que el primer ballarí és una temptació... però Gisselle...

Julia és una bona dona, sempre ha cuidat dels demés. Però últimament ho té difícil... té atacs de somnolència en ells moments més inoportuns i es desmaia cada dos per tres. Què li passa? Qui la cuida a ella? Acudeix al psicòleg qui la vol i la pot ajudar. Tots aquests traumes que provoquen aquests trastorns poden ser guarits si ella vol i es deixa ajudar, cuidar... estimar...

Poc a poc anem descobrint el nexe comú de tots els personatges de l’auca. Surten tots del mateix orfenat. I la vida els ha anat separant; ara tenen l’oportunitat de retrobar-se gràcies a l’esforç de Bebe. Potser aquest retrobament entre ells i amb ells mateixos sigui la clau de volta de la felicitat que tenen a tocar però que no aconsegueixen abraçar...

En resum, ambient cubà per un tubo: la marcha, el ritme caribeny, el calor, la luxuria, la santeria i la religió, la superstició, l’amor per la cultura, l’herència catòlica culpabilitzada confrontada amb l’ateisme pragmàtic marxista... però amb desimboltura i molta gràcia, ... amb molts taxistes. Si no coneixeu Cuba, us agradarà descobrir-ne aquesta visió; si la coneixeu, us encantarà recordar-la.


Podeu la pel·lícula “La vida es silbar” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasi b

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura noval res" el 02/02/2015.