divendres, 27 d’octubre del 2017

Com es diu aquest llibre?

"L'enigma de Dràcula i d'altres passatemps lògics"


Fa poc s'ha fet públic que l'ínclit Raymond Smullyan va traspassar a Nova York a la no gens menyspreable i molt envejable edat de 98 anys... Però, qui és... qui era Raymond Smullyan? I per què cal parlar-ne ara?

Anem a pams. Què va fer aquest il·lustre personatge? #momentWikipedia Segons la seva biografia va ser mag. Mag i filòsof. Mag, filòsof i pianista. I matemàtic. I expert en lògica. Res més?... Taoista, afegeix taoista. No tarotista, no. Taoista...No, tampoc sé que vol dir, però ho era... #WikipediaDixit.

Val, i aleshores? Doncs que des de la seva faceta de matemàtic i expert en lògica va escriure diversos llibres que versaven sobre aquest tema, normalment des de la seva vessant més lúdica, recreativa i, val a dir, també educativa. El més famós d'ells es titula "What is the name of this book?". Com es titula aquest llibre? És un llibre o una endevinalla? Hmmm... Potser les dues coses, un llibre d'endevinalles. Ahhhh... #jacomencem #postsquenos'aclaren. Bufff!

Sota la innocent aparença d'un llibre lúdic, d'un joc, l'autor ens convida a resoldre tot un seguit de 'puzzles' mentals, de trencaclosques i, perquè no, d'enganys lògics que no només ens entretinguin, sinó que ens arribin a plantejar vertaders reptes per al nostre cervell #foodforthought

Al llarg del llibre, i amb complexitat creixent, anem avançant tot resolent problemes de lògica; d'aquells amb els que ens agradava reptar als companys de classe, si parlem dels primers, i aquells que ni sospitàvem com afrontar ja de més grandets. Recordeu aquell del poli sincer i el poli mentider? La porta que et duu a la vida i la que et duu a la mort? Quina pregunta fem als polis per escapar amb vida?... Bah! Aquest seria dels primers, dels facilets! D'aqui cap a amunt! Veieu per on van els trets?

Prepareu-vos a conèixer l'illa dels cavallers i els escuders; allà on els cavallers sempre diuen la veritat, i els escuders sempre menteixen; allà on no pots saber si parles amb un cavaller o un escuder; allà on haureu de fer preguntes per arribar a llocs o per aconseguir fites, sense saber si et son sincers o t'estan mentint. Prepareu-vos a conèixer les diversions de Porcia, que turmentava els seus pretendents amb endevinalles i enganyifes dins de cofrets ben tancats i ben misteriosos. I quan us penseu que ja sou mestres de la lògica i immunes a les paradoxes més enrevessades, prepareu-vos a coneixer l'illa on conviuen els humans (que sempre diuen la veritat) i els vampirs (que sempre menteixen)... Eing? Com els cavallers i els escuders? No us precipiteu, per que també hi ha entenimentats (saben veritats) i bojos (es pensen que saben veritats quan, de fet, estan errats). Podreu enfrontar-vos a humans entenimentats amb vampirs bojos? Qui menteix? Qui va errat? Veieu el drama?

Paradoxes, meta referències, autoalusions, teorema de Gödel... tot al mateix llibre. I us pensàveu que era un llibre d'endevinalles innocents? #whahahaha #RiureMalèfic. Aqui rau el valor de Raymond Smullyan, mestre i precursor d'articulistes del Scientific American com Martin Gardner (Juegos matemáticos, Aha!), i Douglas R. Hofstaedler (Juegos metamágicos, Gödel Escher Bach...), de qui ja en vam parlar anteriorment. Aneu copsant el valor del personatge?

Valgui aquest petit i humil homenatge per a mantenir viva la flama de la seva memòria, ni que sigui per un instant... Descansi en pau.

Podeu trobar "Como se llama este libro?" de Raymond Smullyan a la xarxa de biblioteques.

@jignasib


Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 24/02/2017.

divendres, 6 d’octubre del 2017

Connexions, de James Burke

“Vista Alternativa del Canvi". Subtítol de la sèrie.

Als principis de les emissions de tv3, anys 80's i 90's, es va emetre per 'La Nostra' (tot i que ara no em feu dir quan exactament, la memòria té un límit) una sèrie de divulgació científica que va produir uns anys abans la BBC. La sèrie era conduïda per James Burke, i tenia per títol el suggerent nom de "Connexions".

Per què va destacar aquesta sèrie? ... Acabem amb aquesta farsa: per què m'agradava aquesta sèrie? Doncs tampoc cal ser molt original, pel mateix perquè agradava a tothom. Pel seu dinamisme, per les recreacions teatrals del que es descrivia, per l'humor subtil del presentador i pel seu plantejament agosarat de l'evolució del pensament i dels descobriments tecnològics i científics que paulatinament ens han anat, literalment, canviant la vida.

Tots els episodis seguien una trama semblant. Partim d'un esdeveniment o una innovació del passat; però passat, passat eh? de l'antiguitat clàssica o medieval. A partir d'aquí es van desencadenant una sèrie de connexions, aparentment no relacionades directament, que acaben petant en un aspecte quotidià del nostre mon modern (be, modern dels anys 80). Per exemple, en un episodi partim de l'ús que els grecs feien de la Pedra de Toc per identificar metalls (valuosos); com, gràcies a aquesta facilitat de verificar el valor de les pedres, es va fomentar el comerç entre grecs i perses; com aquest comerç va estimular la creació d'un centre cultural a Egipte, Alexandria; com Alexandria va albergar les taules de les estrelles de Ptolomeu; com aquest coneixement dels astres va permetre viatges entre continents; com els viatges van millorar amb la "Agulla Magnètica", que va desenvolupar en la invenció de la brúixola; que va fomentar l'estudi del magnetisme, que va dur irremeiablement a l'estudi de l'electricitat; de com ens vam interessar per els fenòmens atmosfèrics elèctrics; que van permetre desenvolupar la primera estació meteorològica; que va inspirar la invenció de la càmera de boira; que va permetre d'una banda fer recerca sobre el radar, mentre que de l'altra va facilitar els estudis de partícules atòmiques, que van ajudar tots dos al desenvolupament de les armes nuclears. #comotequedas?

En mitja hora passem de la pedra de toc grega a la bomba atòmic d'Hiroshima sense despentinar-nos (bé, el James sí, que tenia força grenyes...). I així amb tots els episodis. Què perseguia, però aquesta cadena de connexions? Què ens volien demostrar amb aquest desplegament d'imaginació? #momentwikipedia. El que ens intenta demostrar aquesta sèrie és que l'evolució del pensament, i per tant, dels descobriments, no segueix un objectiu lineal al llarg de la història, sinó que és fruit de múltiples factors entre els quals s'inclouen els coneixements a l'abast en cada temps i en cada lloc, les motivacions personals i les relacions interpersonals, l'oportunitat #buff #m'hequedatdescansat. Per tant, predir el curs del progrés tecnològic és gairebé impossible, perquè depèn de molts factors interrelacionats i de components altament casuals. Si James Burke ens ha transportat des del passat al present amb connexions inverosimils, quines connexions encara més inversemblants ens duran del present al futur?

I, com a conseqüència d'aquest raonament: si l'evolució del coneixement i de la tecnologia depèn altament d'aquestes interconnexions, a mesura que avancem i la història progressa, el nombre d'esdeveniments que es poden interconnectar augmenta, augmenta la innovació que se'n deriva i així ad infinitum, de forma accelerada. Aquest creixement exponencial és inmanejable per a un únic ser humà, i per tant l'enciclopedisme és un somni del passat, no ho podem conèixer tot! I això és bo o dolent? Be, la sèrie tampoc era tant ambiciosa... Deixem aquest exercici per a l'espectador.

La sèrie original és de l'any 1979, i a youtube en podeu trobar força episodis. Entre els anys 1991 i 1994 se'n va fer una segona part, Connections 2, i al 97 una tercera part, Connections 3; el format exitós de la primera es va replicar, com el titol de les seqüeles demostra.

Si us interessa el tema, el mateix Burke, l'any 1985, va fer una sèrie, en la línia de Connexions, però que analitzava el funcionament de l'Univers en comptes del progrés tecnològic humà titolat "The day the Universe Changed". Apali, a gaudir de bona tele!

@jignasib