divendres, 31 de juliol de 2015

Her

“Software Element, orgullosamente presenta el primer Sistema Operativo de Inteligencia Artificial. Una entidad intuitiva que te escucha, te entiende y te conoce. No es solo un sistema artificial, es una conciencia. Presentando OS1”

Her” es una pel·lícula peculiar. Romàntica? Fantasia? Ciència Ficció? Suposo que una mica de tot plegat. Va ser una pel·lícula que, a la seva estrena, l'any 2013, va despertar un cert rebombori, per diferents motius: el director i guionista, no és especialment conegut, Spike Jonze (jo la veritat, no el coneixia, però això tampoc és gaire rellevant), debuta i aconsegueix un oscar; els protagonistes, Joakim Phoenix i la veu d'Scarlett Johansson (si, si, la veu, un motiu per al qual s'aconsella, com sempre, la versió original) si que ho son, i molt; el tema, l'amor entre ell (excel·lent Joakim) i ella (seductora veu d'Scarlett) sorprèn quan saps que ella és un sistema operatiu   =8-O    Elevat el mèrit de l'Scarlett, que és capaç de seduir-nos sense aparèixer ni una sola vegada en pantalla: la seva veu, reconeixem-ho, sense hipocresies, que no és el tret distintiu més espectacular de la seva anatomia, és capaç de captivar-nos. Això fa gran una actriu.



A partir d’aquí podem començar a parlar dels diferents aspectes que fan peculiar la peli, i que tots ells poden generar un interessant debat. El primer: la visió que ens descriu del futur. Per a mi moooolt convincent. Es un futur 'realista', plausible, amb un ús avançat però racional de la tecnologia. Bé, potser el look hipster és una concessió més actual que futurista. Aquests bigotis i pentinats vintage, aquests pantalons de tir llarg, amb el cinturó a l'alçada dels mugrons... peculiar, divertit si tu vols... Segon: tot i un domini social de les tecnologies de la informació, el toc vintage no només afecta al look. La gent encara demanda sensacions analògiques. Què vull dir? Doncs, a tall d'exemple, el protagonista es guanya la vida escrivint postals a mà; be, de fet no exactament... imprimeix textos ramplons i afectats com si haguessin estat escrits a ma... Com les postals Hallmark que podem trobar a qualsevol centre comercial, però personalitzades; apassionades cartes d'amor per encàrrec; escrits melindrosos entre pares i fills de 'puny i lletra'... Ei, aquest negoci no és futurista, s'ha fet sempre, però sorprèn que perduri de forma tant... “natural” i exitós en el futur...

Tercer: viurem en un mon hiperconnectat però solitari. M'explico; a la pel·lícula tots els personatges i figurants viuen envoltats de gent, en entorns massificats, inclús agorafòbics; però no interactuen entre ells. Tots parlen per pinganillus amb algú que està lluny. Físicament o virtual. Quart, relacionat però no exactament el mateix: parlar d'un amor entre un home i un sistema operatiu, una màquina... pot sorprendre, inclús escandalitzar. Però, no ens esverem. Si en comptes d'una màquina parléssim d'una parella que viatja... no estaríem parlant exactament del mateix? Més que un amor entre home i màquina estem parlat d'un amor separat per una distància, un amor de pont aeri. És realment possible? Freqüent ho és...

Cinquè: és possible l'amor entre sers molt diferents? En aquest cas estem parlant de diferència d'intel·lecte. El sistema operatiu, amb tota la seva capacitat aclaparadora de raonament, pensament i càlcul hipertròfic es queda alienat si manté la seva relació amb 'només' un cervell humà. O omple la seva capacitat relacionant-se amb molts humans (gairebé mil, si no recordo malament?) o, al final, l'amor vertader... sorgeix amb un altre sistema operatiu... amb un igual... 

I tots aquests temes els va desgranant sense postular, sense sentar càtedra, sense criticar. Els planteja, però ni els jutja ni en fa lliço. Cadascú  i la seva consciència...Pensem-hi... hi ha material per estona... Per últim, un punt que voldria valorar per què em va impactar molt, i molt favorablement: la fotografia, em van encantar les fotos aèries de la ciutat, els “travelings” i vols entre els edificis il·luminats al capvespre... relaxant... oníric... molt en línia amb la resta del plantejament de la pel·lícula... Un autèntic bombonet.

Podeu trobar "Her" a la xarxa de biblioteques.


@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 20/02/2015.