Els programes de tele en
directe tenen el seu mèrit. I el seu morbo. Son espontanis, en viu, mai més ben
dit, i el que està passant, sense trampes, és el que veu l’audiència. I això
pot ser bo o dolent, en funció de si el guió es compleix o no... Quantes
entrevistes s’escapen de la ma de l’estrella mediàtica de torn?!!
Es clar que si
escapar-se de les mans es mesura en termes d’audiència... potser una patinada
monumental et pot convertir en el programa més vist... i ja no és tant
dolent... O potser la patinada està inclosa en el guió i el descontrol està més
controlat del que ens imaginem i precisament busca un impacte mediàtic extra...
O potser és una patinada
monumental que la fas passar per guionitzada per que la gent no tingui clar si
estava prevista o no, i... i... ai.. no se... crec que m’estic liant... És
igual, son escenes divertides que acaben sent buscades al youtube i fan riure a
molta gent...
L’especialista indiscutible
en aquests muntatges és el presentador estadounidenc Jimmy Kimmel; per entendre’ns,
vindria a ser una espècie d’Andreu
Buenafuente a l’americana. Late Night Show, monòlegs, entrevistes, girs
inesperats... No me’ls feu comparar, perquè tampoc en soc un expert i, per ser
honestos, els ordres de magnitud (d’audiències i de pressupost) no fan
aconsellable posar-los un al costat de l’altre, però sí que ens fan més fàcil
entendre’n el fenòmen tenint-los tots dos en ment.
Un exemple d’entrevista
estrepitosa és la que va fer a Harrison Ford. Es va
pactar que, tot i la notícia de que es filamaria la tercera trilogia d’Star
Wars, no s’acceptarien preguntes sobre aquest tema... i, es clar, quan l’audiència
va vestida de Darth Vader, de Leia, de Jedi... es fa difícil fer preguntes
alienes al tema... Fins que apareix Chewbacca... que vol parlar amb Harrison...
però ell no vol respondre-li... el dolor és massa gran... veieu-la, veieu-la...
Un altre tic recurrent d’aquest
presentador és prometre la presència de Matt Damon al final del programa, que
mai es pot fer efectiva per què ja no queda temps... “Sorry Matt Damon, we run out
of tme” s’ha convertit en una frase típica de la TV americana... A la fi,
un dia, Jimmy Kimmel va poder portar a Matt Damon a l’estudi, per
entrevistar-lo al final... Però... allí va néixer una altre mite de la TV en
directe. Real
o pactat?
Però La venjança és un
plat que es menja fred... Un dia es presenta la col·laboradora del Jimmy, la
Sarah Silverman (petit detall, xicota del mateix Jimmy, val a dir) proposant-li
veure un vídeo que ha preparat per explicar-li una cosa que no sap com dir... She’s F”@#ing Matt Damon!!!
Boníssim! Si algú té temptacions de criticar la qualitat artística del Matt
Damon que miri aquest vídeo. El broda. Potser el plaer de la venjança el fa
sobresortir... I la Sarah està a l’alçada. Quin fart de riure.
Ara be, com deia el poeta,
“donde las dan, las toman”. I el Jimmy va preparar el seu vídeo. I va comptar
amb la col·laboració inestimable de l’amic inqüestionable del Matt Damon. Qui
menys que Ben Affleck podia ser l’eina de la venjança. Un nou vídeo, F*@#ing Ben Affleck,
serveix per tornar el dard enverinat de la Sarah. No se quin dels dos és
millor. Mireu-los tots dos. Si el primer tenia un caire íntim, aquest segon està
plegat de cameos que el fan coral, per tant d’un estil antagònic, que per això
el fa més brillant!
Si així son els Late
Night Shows americans, crec que encara ens falta força a aprendre a fer bona
tele...
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada