dimarts, 21 de juliol de 2015

Riscos del directe... Moments brillants de Jimmy Kimmel

Els programes de tele en directe tenen el seu mèrit. I el seu morbo. Son espontanis, en viu, mai més ben dit, i el que està passant, sense trampes, és el que veu l’audiència. I això pot ser bo o dolent, en funció de si el guió es compleix o no... Quantes entrevistes s’escapen de la ma de l’estrella mediàtica de torn?!!

Es clar que si escapar-se de les mans es mesura en termes d’audiència... potser una patinada monumental et pot convertir en el programa més vist... i ja no és tant dolent... O potser la patinada està inclosa en el guió i el descontrol està més controlat del que ens imaginem i precisament busca un impacte mediàtic extra...

O potser és una patinada monumental que la fas passar per guionitzada per que la gent no tingui clar si estava prevista o no, i... i... ai.. no se... crec que m’estic liant... És igual, son escenes divertides que acaben sent buscades al youtube i fan riure a molta gent...

L’especialista indiscutible en aquests muntatges és el presentador estadounidenc Jimmy Kimmel; per entendre’ns, vindria a ser una espècie d’Andreu Buenafuente a l’americana. Late Night Show, monòlegs, entrevistes, girs inesperats... No me’ls feu comparar, perquè tampoc en soc un expert i, per ser honestos, els ordres de magnitud (d’audiències i de pressupost) no fan aconsellable posar-los un al costat de l’altre, però sí que ens fan més fàcil entendre’n el fenòmen tenint-los tots dos en ment.

Un exemple d’entrevista estrepitosa és la que va fer a Harrison Ford. Es va pactar que, tot i la notícia de que es filamaria la tercera trilogia d’Star Wars, no s’acceptarien preguntes sobre aquest tema... i, es clar, quan l’audiència va vestida de Darth Vader, de Leia, de Jedi... es fa difícil fer preguntes alienes al tema... Fins que apareix Chewbacca... que vol parlar amb Harrison... però ell no vol respondre-li... el dolor és massa gran... veieu-la, veieu-la...



Un altre tic recurrent d’aquest presentador és prometre la presència de Matt Damon al final del programa, que mai es pot fer efectiva per què ja no queda temps... “Sorry Matt Damon, we run out of tme” s’ha convertit en una frase típica de la TV americana... A la fi, un dia, Jimmy Kimmel va poder portar a Matt Damon a l’estudi, per entrevistar-lo al final... Però... allí va néixer una altre mite de la TV en directe. Real o pactat?



Però La venjança és un plat que es menja fred... Un dia es presenta la col·laboradora del Jimmy, la Sarah Silverman (petit detall, xicota del mateix Jimmy, val a dir) proposant-li veure un vídeo que ha preparat per explicar-li una cosa que no sap com dir... She’s F”@#ing Matt Damon!!! Boníssim! Si algú té temptacions de criticar la qualitat artística del Matt Damon que miri aquest vídeo. El broda. Potser el plaer de la venjança el fa sobresortir... I la Sarah està a l’alçada. Quin fart de riure.


Ara be, com deia el poeta, “donde las dan, las toman”. I el Jimmy va preparar el seu vídeo. I va comptar amb la col·laboració inestimable de l’amic inqüestionable del Matt Damon. Qui menys que Ben Affleck podia ser l’eina de la venjança. Un nou vídeo, F*@#ing Ben Affleck, serveix per tornar el dard enverinat de la Sarah. No se quin dels dos és millor. Mireu-los tots dos. Si el primer tenia un caire íntim, aquest segon està plegat de cameos que el fan coral, per tant d’un estil antagònic, que per això el fa més brillant!



Si així son els Late Night Shows americans, crec que encara ens falta força a aprendre a fer bona tele...

@jignasib