dimarts, 7 de juliol de 2015

Lluvia en los zapatos

“Buena suerte, mala suerte, quien sabe?” Dita popular... Ara no em feu dir d'on...

What if...?


Aquesta pel·lícula és una coproducció europea. Hi participen Espanya, que aporta  la direcció (la catalana Maria Ripoll), el guió (del madrileny Rafa Russo) i una de les actrius secundaries (una tal Penélope Cruz... us sona?); Gran Bretanya, on es va filmar (Londres, concretament), i d’on son tant el prota (Douglas Henshall), com la que fa de nòvia ultratjada (Lena Headey); França i Alemanya. Aquest aire cosmopolita i fresc es nota al llarg del metratge i li dona una alegria que el caracteritza positivament... jo crec, vaja...

La peli comença al carnaval de Noting Hill. Folklorista... Colorista... Publicista! Tot plegat molt alegre i visual, com deiem. El protagonista, actor en eterna fase de despegue, acaba de... de... com ho diria?... de ser infidel a la seva parella, deixem-ho així. En un atac de sinceritat, a l'arribar a casa ho confessa, s'acaba la parella i comença el declivi del protagonista.

Com a ànima en pena, va explicant a tothom qui vol escoltar, o no, com ha perdut el que realment estimava; i el que és pitjor, com ella ha refet la seva vida amb un altre, AMB QUI ES VOL CASAR! Una nit, de borratxera, i que plou per més senyes, pot explicar de nou la seva història a una cambrera/amiga/psicòloga. Ella, a l'acabar, tota amabilitat, li deixa un paraigua. Un detall, no oblideu que està plovent... De retorn a casa (bé, a l'intent de retorn ... recordeu: plou, borratxo...) uns escombriaires (agitanats, quota #SpainIsDifferent) el recullen, se l'escolten i decideixen ajudar-lo: el retornen al passat, al carnaval de Noting Hill; li regalen una segona oportunitat.

What if...? Què passa si no li diu res a la parella de la seva... “patinada”? Doncs que la parella no trenca i torna a ser feliç... de moment. El destí és cruel; o cachondo, depèn de com es miri. I potser  les coses semblen anar pitjor que abans, quina contrarietat. Però, potser també, és perquè ve alguna cosa encara millor; bona sort, mala sort... qui lo sa? Està escrit el destí? BVal la pena lluitar-hi en contra? I poden les cambreres/amigues/psicòlogues resoldre tots els nostres dubtes? Totes les cambreres o només algunes? Sí, sí, de tot això i molt més se’n parla en aquesta peli...

Una peli divertida i simpàtica que, en clau de comèdia, ens va sembrant, com veieu, la llavor de preguntes més interessants que ens deixen coses per pensar, sense perdre però ni l'alegria ni la simpatia. Que pensar no sempre ha de fer mal ni mandra... Una molt bona estona. De veritat.

Podeu trobar "Lluvia en los zapatos" a la xarxa de biblioteques.


@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 11/02/2015.