dimecres, 29 d’octubre del 2014

Alícia anotada



“Alicia Anotada” és un recull dels dos llibres que LewisCarrol va escriure sobre Alícia: “Alicia en el País de las Maravillas” i “Alicia a través del espejo, y lo que allí encontró”. L’edició inclou les excel·lents il·lustracions originals de John Tenniel (crec que Walt Disney les havia vistes també, digueu-me suspicaç…) també les anotacions del conegut matemàtic i divulgador Martin Gardner (d’aquí el nom d’aquesta edició), que durant força anys va col·laborar a la prestigiosa revista ScientificAmerican (impagables articles de “Juegos Matemáticos”).


La primera vegada que pensem en el llibre, ens imaginem un conte de fades per a nens. Però quan decideixes llegir-lo, és fàcil veure que va molt més enllà. El mon de l’Alícia és un món coherent basat en una premissa incoherent: en el primer cas, al País de les Meravelles, un móde somnis; en el segon, a través del Mirall, la reflexió especular de la nostra realitat.






La sàtira, l’enginy, i els jocs de lògica i matemàtica omplen les pàgines del llibre. sóprecisament les anotacions de Martin Gardner les que ens desgranen aquesta sorpresa, descobrint la rígida societat victoriana de finals del segle XIX mitjançant les bromes i jocs de paraules dels personatges que poblen el país meravellós de l’Alícia: el Conill blanc, l’ocell DoDo (sabíeu que representa al propi Lewis Carroll? àlies de Charles Dodgson, l’oncle tartamut... l’oncle Dodo..), el barretaire boig,  l’eruga, la Reina de Cors...


A mi, personalment, em subjuga A través del Mirall. No és només un excel·lent exercici de lògica inversa sinó que també ens explica una partida d’escacs. El llibre comença mostrant-nos un escaquer amb una partida a mitges i una anotació: Alícia, peó blanc. Cada capítol representa un pas endavant del peó cap al final del tauler. Al llarg d’aquest viatge l'Alícia va trobant al seu voltant una nova fauna entranyable: torres que es mouen en línia recta; cavallers blancs i negres fent estranys salts i lluitant; els germans Tweedledee i Tweedledum, incapaços de posar-se d’acord; el lleó i l’unicorn que no poden parar de barallar-se; i el meu favorit, l’ou Humpty Dumpty, el manipulador de les paraules... “he arribat a un acord amb les paraules: per una mòdica quantitat elles permeten que signifiqui el que a mi m’interessa.... surt car! Però és molt pràctic!”... brillant!

Per als aficionats als jocs de rol: al poema Jabberwocky, que apareix al principi del segon llibre, éon es menciona per primera vegada una espasvorpal! El tresor per excel·lència d’un bon aventurer!! Queda dit...

Podeu trobar “Alicia Anotada” a lla xarxa de biblioteques.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada