dimecres, 13 de maig de 2015

El cansancio












Tirem enrere... més, més... cap al 2000...Tornant a casa en cotxe, per la radio se sent a tres jovenets que fan un programa d’humor, a la tarda.... agosarat; divertit i agosarat. En català... més agosarat. A Ràdio 4... Herois! Més que herois!! Ara... jo també, sentint la radio, Ràdio4, per la tarda... també es fa difícil d’explicar, eh?

Aquest programa es deia “Una mala tarda la té qualsevol”, i el presentaven tres xavals que es feien dir “El cansancio”, però que de veritat es deien Rafel Barceló, Miquel Company i Berto Romero. A quin més xalat!

Sentint el programa vaig descobrir que a la temporada anterior es van estrenar a Ràdio 4 amb un altre programa: “Ultimàtum a la Terra”. Segons explicaven ells mateixos, aquest programa era la intercepció d’una emissió de Ràdio alienígena que explicava els horribles costums i malformacions dels humans i que ajudaria a justificar davant de tots els ulls de la galàxia l’extermini d’aquestes criatures, planificat pels vols de Sant Joan... quan acabés la temporada de ràdio... D’aquella època son les memorables sèries “Coses d’humans”, el miniespai “Cuina amb Humans”, ”Diari d’una adolescent”, les exploracions de l’intrèpid Enver Ocstia, les entrevistes amb el General Ironfix, amb el seu peculiar accent d’Orion, que s’assembla molt al de Múrcia...

Val a dir que la peculiaritat de Ràdio4, és que és una ràdio pública que no emet publicitat, i això és molt avorrit. Per aquest motiu, els de “El Cansancio” es gravaven i emetien els seus propis anuncis fake. La idea, així en fred ja és agosarada; ocurrent per agosarada. Inoblidables els anuncis del SEAT Makinero o del SEAT Madrileño, sense desmerèixer el de les compreses Ansonia, o l’spot dels Treballadors autònoms; o què me’n dieu dels tràilers de les pel·lícules més taquilleres com “Locutor/ejecutor”?; o la col·lecció de tancs a mida natural, pels que estan farts de les maquetes...

Tal i com dèiem; acabada la temporada d’”Ultimàtum...” comença un nou curs i un nou programa: “Una mala tarda la té qualsevol”, amb el mateix sentit de l’humor tan càustic i mordaç, però eliminant la pantomima alienígena. D’aquesta època, que conserva els anuncis, s’introdueixen nous espais memorables: els monòlegs/intro, que avui en dia s’han posat tant de moda als late show de les teles de per aquí; les entrevistes amb Leonardo da viola (que avui en dia s’estan reeditant en vídeo per youtube) un geni renaixentista que ha perdurat... viu, fins als nostres dies; les grans obres de la literatura universal resumides, perquè, per quins set sous cal perdre el temps llegint mil pàgines si amb un àudio de tres minuts pots fardar tant com els snobs dels teus col·legues?; els reportatges des del micro ocult a la furgo dels Rolling Stones, curiosament de gira en secret per Catalunya en aquelles èpoques; "Els sortits de classe", les peripecies d'uns adol·lescents hiperhormonats... Hilarant el servei de crítiques automàtiques per telèfon...

Finalment, els programes es van acabar i els membres del grup van començar a diversificar el seu temps entre la tele i el teatre; van deixar els seus programes de ràdio per a Internet, i d’aquesta època és “Ramon, el programa de radio que se llama Ramon”, molt en la línia de la “Mala tarda....” però emès només per Internet...

A partir d’aquí ja és història... Berto Romero comença a sortir per tele, de la ma del Buenafuente, i l’aventura radiofònica queda aparcada per començar una nova etapa més popular. Però és bo recordar els orígens i veure que l’essència de la diversió... i, per què no, de la bogeria, segueix sent la mateixa. 

Que gaudiu dels àudios...

@jignasib