dilluns, 4 de maig de 2015

Tast de vins
















Jo crec que hi ha un moment en que un ja no en té prou amb la pizza i la sangria i decideix posar a prova el paladar i explorar nous sabors i aromes. I es clar, arribes al vi; però no el vi a seques...el Vi amb majúscules, aquell que quan el demanes te’l fan provar i fer que si amb el cap abans d’omplir-te la copa. I sempre et queda la sensació que abans de fer que si automàticament amb el cap hauries d’haver pres una decisió, tenir un criteri, no? En aquest moment jo vaig decidir fer algun curset de tast de vins... #digeu’mtiquismiquis.

Aquest curs el vaig fer al Centre Cultural del Vi, que la Casa Torres tenia, en aquell moment al carrer d’Aribau. Allà de la ma del periodista Mauricio Weisenthal vaig començar a tastar els caldos, de la casa Torres, es clar, amb un mínim criteri i coneixement; vaig entrar a la cultura del vi. Ja ens va deia el mateix Mauricio, “como los antiguos hoplitas, que prometían defender toda tierra que produjera pan vino y aceite. Señores! El pan, el vino y el aceite, la esencia mediterranea! No como esos bárbaros bevedores de Cerveza del Norte...”.

En aquest cursos de tast de vins aprens a què demanar a un vi. Què cal olorar, què cal veure abans de beure. Què esperar i com gaudir. I, a la fi, com combinar. Vi blanc pel peix i negre per la carn? Be, per començar està be, però podem ser més creatius “sin llegar a las excentricidades del ínclito Eugeniio d’Ors, cuyo plató favorito eran los huevos duros con mermelada y mayonesa”, com ens recordava el nostre periodista i professor. Per cert, us heu fixat que a diferencia dels colors, que tots tenen un nom, les olors no? Per descriure un olor nom´ñes pots fer-ho comparant amb altres coses que oloren igual. Per tant, un primer consell: oloreu, oloreu tot el que trobeu i pregunteu-ne el nom. És la base per poder després descriure el que tastes a taula.

També vam aprendre que el tast de vins té més d’intuició que de ciència; i que a l’hora de la intuïció, les dones ens van un pas per davant als homes. Sembla que un home tastant un vi se sent obligat a fer-ho be, mentre que les dones son més espontànies. De fet, en un tast a cegues d’un vi negre, ens van demanar a què oloràvem: a fruits del bosc, canyella, xocolata, fusta... I salta una dona del grup i diu: “Pues a mi me huele a cerrado”.“Señora, eso es el bouquet!” ens va espetar el Mauricio. “El bouquet es aquello que un buen vino debe tener para perderlo, por eso debemos oxigenarlos primero”. Quant hem d’aprendre...
I quan diem que el vi és cultura, no ens referim només a acumular dades dels sabors, olors anyades i raïms, si no a què envolta el mon del vi i què podem arribar a aprendre al voltant d’una bona copa. Quantes xerrades i trobades filosòfiques, artítiques o polítiques hi ha hagut entre glopades d’un bon caldo... una última perla del professor al respecte: “El tubo largo està matando las conversaciones al amor de un a copa de vino”. El amor de la copa del vino... aquí queda.

Un altre bon lloc per aprendre de bons vins i comprar-ne de millors és el Bouqet d’aromes, al C/. Loreto 22, molt a prop del carrer Bordeus... com no... De la ma del toni Cot podeu descobrir quina és la millor opció alhora d’acompanyar aquell dinar tan especial. Tant si aneu de compres com si us preparen un dinar de maridatge; que no vol dir que et trobin nòvia...

I si voleu uns bons llocs per menjar be, i acompanyar-los dels millors vins, podeu triar des de la Vinteca de la casa Torres, hereva del Centre Cultural del VI i orientada a servir àpats en companyia de bons vins, el MonVínic o la clàssica Vinateria del Call, en ple centre del call jueu de Barcelona, darrera l’Ajuntament, on serveixen unes tapes excel·lents per poder gaudir d’una extensíssima carta... que dic carta, biblioteca! de vins!!!

Bon profit, i recordeu que amb moderació el vi està més bo...

@jignasib