Què és una
inversió? Us donaré una pista.. Alguns li diuen ambigrames... Si? Si no ho heu
pillat, mireu la imatge que inicia el post... Ara? Exactament! Una inversió o
un ambigrama és la imatge d’un text simètrica, de manera que si la gires, la
inverteixes o li fas alguna marranada que altra, segueix tenint sentit i és igualment
llegible o intel·ligible. Mira... cadascú s’entreté com Déu li dona a
entendre... ara no ens ficarem en aquests terrenys pantanosos...
Recordeu la pel·lícula
“Angeles y Demonios”? O millor, el llibre de Dan Brown en el qual es basa la peli? Tota la trama gira al voltant
dels actes que a Roma duen a terme els Iluminati,
suposada antiga societat secreta que reviu a l’actualitat i que es dedica a
signar els seus atemptats amb uns símbols rarets.
Aquests
símbols son ambigrames, i representen els quatre elements, terra, mar, aire i
foc. Si els gireu 180, veieu que se segueixen llegint igual. Ara, la trama del
llibre i de com acaba no ve al cas... potser en parlem un altre dia. La qüestió
és que fa gràcia que quatre dibuixets ens acompanyin i participin al llarg de
tota la narració.
El mateix Dan Brown
reconeix que els dibuixos de l’autor, John
Langdon, el van subjugar i inclús inspirar per escriure el llibre, de
manera que no va poder més que demanar-li els ambigrames que il·lustren el
post: el dels Iluminati, els dels quatre elements, i una última perla, la combinació
dels quatre símbols, que a mesura que gira, segueix sent llegible. Diuen
alguners fonts, que el propi nom del protagonista del llibre, Robert Langdon és
un homenatge al dissenyador.
La veritat és que és
un autèntic exercici de geometria creativa... perdoneu-me l’invent. Les
primeres inversions que vaig veure jo, però, van ser, fa una pila d’anys... #viejunismo, a la revista Scientific
American, de la ma de
Martin Gardner, de qui ja n’hem parlat en alguna que altra ocasió... (Alícia
Anotada, GEB,
Aha!, ...). Un dels seus coneguts
articles de la secció “Juegos Matemáticos” de la revista el va dedicar a Scott Kim,
antic amic de l’escriptor; des d’aleshores no n’ha parat de publicar a
diferents publicacions.
Tot i que Dan Brown s’esmerça
en etiquetar John Langdon en el millor fent ambigrames, a mi, digues per
fidelitat històrica, digues per snobisme, segueixo preferint a l’original Scott
Kim.
Inoblidables els ambigrames dedicats a Bach, en honor als seus cànons, que el van acompanyar en la seva
carrera d’estudiant de piano; o una simetria especular, per a ser més original,
reflectint la paraula Fantasy.
Que gaudiu de
les inversions... i no us maregeu.
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada