divendres, 24 d’abril de 2015

Inversions; Scott Kim






Què és una inversió? Us donaré una pista.. Alguns li diuen ambigrames... Si? Si no ho heu pillat, mireu la imatge que inicia el post... Ara? Exactament! Una inversió o un ambigrama és la imatge d’un text simètrica, de manera que si la gires, la inverteixes o li fas alguna marranada que altra, segueix tenint sentit i és igualment llegible o intel·ligible. Mira... cadascú s’entreté com Déu li dona a entendre... ara no ens ficarem en aquests terrenys pantanosos...

Recordeu la pel·lícula “Angeles y Demonios”? O millor, el llibre de Dan Brown en el qual es basa la peli? Tota la trama gira al voltant dels actes que a Roma duen a terme els Iluminati, suposada antiga societat secreta que reviu a l’actualitat i que es dedica a signar els seus atemptats amb uns símbols rarets.

Aquests símbols son ambigrames, i representen els quatre elements, terra, mar, aire i foc. Si els gireu 180, veieu que se segueixen llegint igual. Ara, la trama del llibre i de com acaba no ve al cas... potser en parlem un altre dia. La qüestió és que fa gràcia que quatre dibuixets ens acompanyin i participin al llarg de tota la narració.

El mateix Dan Brown reconeix que els dibuixos de l’autor, John Langdon, el van subjugar i inclús inspirar per escriure el llibre, de manera que no va poder més que demanar-li els ambigrames que il·lustren el post: el dels Iluminati, els dels quatre elements, i una última perla, la combinació dels quatre símbols, que a mesura que gira, segueix sent llegible. Diuen alguners fonts, que el propi nom del protagonista del llibre, Robert Langdon és un homenatge al dissenyador.




La veritat és que és un autèntic exercici de geometria creativa... perdoneu-me l’invent. Les primeres inversions que vaig veure jo, però, van ser, fa una pila d’anys... #viejunismo, a la revista Scientific American, de la ma de Martin Gardner, de qui ja n’hem parlat en alguna que altra ocasió... (Alícia Anotada, GEB, Aha!,  ...). Un dels seus coneguts articles de la secció “Juegos Matemáticos” de la revista el va dedicar a Scott Kim, antic amic de l’escriptor; des d’aleshores no n’ha parat de publicar a diferents publicacions.


Tot i que Dan Brown s’esmerça en etiquetar John Langdon en el millor fent ambigrames, a mi, digues per fidelitat històrica, digues per snobisme, segueixo preferint a l’original Scott Kim. 


Inoblidables els ambigrames dedicats a Bach, en honor als seus cànons, que el van acompanyar en la seva carrera d’estudiant de piano; o una simetria especular, per a ser més original, reflectint la paraula Fantasy.

Que gaudiu de les inversions... i no us maregeu. 

@jignasib