dilluns, 4 de maig de 2015

Firmin

Heu vist Ratatouille? La pel·lícula de Disney/Pixar sobre una rata que té sensibilitat per la cuina i acaba sent un gourmet impressionant? Doncs Firmin vindria a ser una versió literària del mateix. Una rata de biblioteca, però en el sentit literal de la paraula. Viu a una biblioteca per què no vol ser un paràsit com la resta de la família, vol viure AMB els humans, no DELS humans, i vol ser culte com ells. I a mesura que menja llibres, se’ls empassa... vull dir que els llegeix. I, a mesura que llegeix, es va fent més persona; el que ja no sé és si això és pitjor o millor...

El principi del llibre ja és deliciós. La preocupació de la rata al començar la narració en trobar un bon principi, ple de referències a obres mestres, tot esperant estar a l’alçada, és entendridor. En moments així tinc enveja dels erudits que han llegit milers de llibres. Només pensar que m’estic perdent referències, bromes, cites, mencions... alguna cosa interessant o divertida per no tenir prou lectura a les meves espatlles em corroeix... vaja, ara no exagerem. M’agradaria, sí, però tampoc em corroeix... no en cal fer un gra massa...

A partir d’aquí, comença la narració de la vida de Firmin per part d’ell mateix. De com se sentia abandonat per la família; sent el petit (per ordre de naixement i per tamany, tot esquifidet ell), no tenia opció a que la mare l’alimentés com Déu mana, i va haver d’espavilar-se amb un altre menjar, els llibres que, vés per on, també l’alimentaven l’esperit. De com adquireix cultura i sentiments. De com després, ell mateix s’allunyava voluntàriament dels incultes membres de la família. De l’aproximació als humans, tot i el rebuig per les rates immundes; cultes o no, rates al cap i a la fi. Del declivi del barri on viu i del perill de la pèrdua del seu tresor, els llibres que encara no ha llegit.

I tot, tot, plagat de crítiques explícites que fa la rata a mesura que devora les pàgines, o be al·lusions implícites a molts i molts llibres que l’autor ens va regalant al llarg del relat. De veritat que desitjaria poder haver-les pillat totes...

Realment, el que més queda d’aquest llibre és, d’una banda, com es pot arribar a estimar els llibres i tot allò que ens ho expliquen, ... o com ens ho expliquen, que no és igual però ve a ser el mateix; i d’altra banda, que aquesta passió es pot explicar de forma amena, divertida i entendridora. Una bona recomanació... una bona estona... una bona lectura.

Podeu trobar “Firmin” a la la xarxa de biblioteques.


@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 20/01/2015.