dijous, 12 de març de 2015

Història del temps

"E=mc2", Albert Einstein


Explica Stephen Hawking que a l'escriure aquest llibre va rebre un consell de l'editor: "no hi posis cap fórmula; cada fórmula que posis reduirà les vendes del llibre a la meitat". Va pillar el missatge, però tot i així, va renunciar a la meitat de vendes a canvi de posar una única fórmula, la que va fer famós a Albert Einstein, i que postula que l’Energia continguda dins de la matèria és igual a la seva massa per la velocitat de la llum al quadrat.

Aquest és un llibre de física, dels límits de la física. I és un llibre divulgatiu. Sembla mentida, però Hawking, físic tanc conegut pel seu cervell excel·lent com famós per les limitacions del seu cos, del seu físic (#haha #graciosillo #xistefàcil), aconsegueix fer termes com relativitat o física quàntica gairebé tan comprensibles com un llibre de receptes... Be, potser exagero, però ho fa amè i assequible. Conceptes com la fletxa del temps, l'entropia, els forats negres, la forma i la mida de l'univers poden ser temes d'una conversa entre amics... Si, d'acord, torno a exagerar, però realment deixen d'estar dalt d'un altar misteriós i incomprensible i se'ns fan molt més entenedors... Ara sí, no?

De tot el llibre jo em quedo amb el Principi Antròpic. Després d'intrigar al lector amb quanta massa hi ha a l'univers i si aquesta massa és suficient per aturar el big bang i provocar un big crush (i la fi de l’univers, és clar), o és insuficient per aturar-lo i condemnar-nos a una expansió infinita sense límits i esgotant tota l’energia (i la fi de l’univers també, és clar), ens arriba a convèncer que la quantitat de massa a l'univers és precisament la justa i necessària per garantir una expansió 'equilibrada’, sense fi de l’univers (ai que bé, m’ha tret un pes de sobre; això de tenir uns quans milers de milions d’anys disponibles, .. no sé, ... com que m’alleugereix).

Molta casualitat, no? Si necessitàvem que l'univers tingués una massa concreta per garantir una estabilitat concreta que facilités l'existència d'una espècie intel·ligent concreta, resulta que la tenim... Hummm, això olora a Déu, no?

Doncs aquí entra el Principi Antròpic: les coses són com són, per què si no fossin així, no estaríem aquí per fer-nos aquesta pregunta! #seemslegit. Per a mi és tant concloent com "Darth Vader amb una espasa de llum; el teu argument és invàlid".

Doncs com aquesta, al llibre n'hi ha més... Si us tenen encuriosits temes apassionants com el big bang, els forats negres, la unificació de forces, la teoria de cordes, la fletxa del temps, o el gat zombi d'Schröedinger, no us el podeu perdre...

Podeu trobar “Història del temps” a la la xarxa de biblioteques.


@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 26/11/2014.