“Si tuviera polla me iría
a una orgía” Loki, àngel caigut del Paradís.
Si us va agradar l’estil
de narració que Kevin Smith utilitza a “Clerks” o “Mall Rats”, amb Dogma xalareu encara més. Igual de gamberra que la segona però encara més
irreverent. I amb els inefables Jay i Bob el silenciós (el propi Kevin Smith)
campant com a profetes… com si no s’entendria la pel·lícula...
El plantejament és
absolutament surrealista. L’església catòlica vol modernitzar-se, i per això
canvien de logo: presenten el Jesucrist
guay (excel·lent nova imatge corporativa, hilarant); per a celebrar-ho
prometen indulgència plenària a tots
aquells que passin sota l’arc de la Catedral de Nova Jersey en dia tan
assenyalat... Dos àngels caiguts, Barthleby i Loky (molt convincents en el seu
paper Matt Damon i Ben Affleck, respectivament), volen aprofitar aquest perdó
universal per a poder tornar al paradís, contravenint les ordres de Déu
Nostrusinyó i, per tant, desafiant la seva infalibilitat
i posant en perill la mateixa existència
de l’Univers!!! Aquí, la cosa ja comença a desvariejar...
Per evitar-ho, el mateix Déu envia a l’Àngel Metatron (Alan Rickman, el profe de Harry Potter) a anunciar a Bethany (Linda Fiorentino) que és l’escollida per evitar la fi del mon. Evidentment comptarà amb ajuts divins: com Serendipity (guapíssima, com sempre, Salma Hayek, tot i que va ser nominada als Razzy... ouch); o el tretzè apòstol, Rufus (Chris Rock), l’apòstol negre (“com?... que al final Pere em va esborrar del nou testament? Ja et deia jo que era un racista! I suposo que tampoc va dir que el mestre era un “broda” com jo, no?” ... més surrealisme!) I per si no és suficient, ajuts humans: els deixebles Jay i Bob el silenciós (Jason Mewes i Kevin Smith respectivament). #nocomment...
Per embolicar més la
troca, aquest caos és aprofitat per Azrael (Jason Lee) i les seves hosts
malèfiques (que recorden sospitosament a “la naranja mecànica”)fotent pallisses
a tort i dret per intentar ampliar la
seva quota de caos i poder infernal... Quin sidral!! Es que al final haurà
d’intervenir el propi Déu per
arreglar-ho? I és que no se’ns pot deixar sols...!!! Però, qui és Déu? ... no
sigueu impacients, espereu-vos al final... val la pena!!!
Ja veieu que la peli està
plagada d’estrelles. Que menys amb un contingut tan bíblic... En definitiva, i
tal com deia al principi, una gamberrada hilarant, no apta per devots i
respectuosos creients en el Dogma. Imprescindible per als fans de Kevin Smith,
del seu sentit de l’humor i de les seves constants al·lusions al seu univers de
preferències i fetitxes.
@jignasib
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 24/11/2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada