dijous, 12 de març de 2015

Dogma

“Si tuviera polla me iría a una orgía” Loki, àngel caigut del Paradís.

Si us va agradar l’estil de narració que Kevin Smith utilitza a “Clerks” o “Mall Rats”, amb  Dogma xalareu encara més. Igual de gamberra que la segona però encara més irreverent. I amb els inefables Jay i Bob el silenciós (el propi Kevin Smith) campant com a profetes… com si no s’entendria la pel·lícula...

El plantejament és absolutament surrealista. L’església catòlica vol modernitzar-se, i per això canvien de logo: presenten el Jesucrist guay (excel·lent nova imatge corporativa, hilarant); per a celebrar-ho prometen indulgència plenària a tots aquells que passin sota l’arc de la Catedral de Nova Jersey en dia tan assenyalat... Dos àngels caiguts, Barthleby i Loky (molt convincents en el seu paper Matt Damon i Ben Affleck, respectivament), volen aprofitar aquest perdó universal per a poder tornar al paradís, contravenint les ordres de Déu Nostrusinyó i, per tant, desafiant la seva infalibilitat i posant en perill la mateixa existència de l’Univers!!! Aquí, la cosa ja comença a desvariejar...


Per evitar-ho, el mateix Déu envia a l’Àngel Metatron (Alan Rickman, el profe de Harry Potter) a anunciar a Bethany (Linda Fiorentino) que és l’escollida per evitar la fi del mon. Evidentment comptarà amb ajuts divins: com Serendipity (guapíssima, com sempre, Salma Hayek, tot i que va ser nominada als Razzy... ouch); o el tretzè apòstol, Rufus (Chris Rock), l’apòstol negre (“com?... que al final Pere em va esborrar del nou testament? Ja et deia jo que era un racista! I suposo que tampoc va dir que el mestre era un “broda” com jo, no?” ... més surrealisme!) I per si no és suficient, ajuts humans: els deixebles Jay i Bob el silenciós (Jason Mewes i Kevin Smith respectivament).  #nocomment...

Per embolicar més la troca, aquest caos és aprofitat per Azrael (Jason Lee) i les seves hosts malèfiques (que recorden sospitosament a “la naranja mecànica”)fotent pallisses a tort i dret  per intentar ampliar la seva quota de caos i poder infernal... Quin sidral!! Es que al final haurà d’intervenir el propi Déu per arreglar-ho? I és que no se’ns pot deixar sols...!!! Però, qui és Déu? ... no sigueu impacients, espereu-vos al final... val la pena!!!

Ja veieu que la peli està plagada d’estrelles. Que menys amb un contingut tan bíblic... En definitiva, i tal com deia al principi, una gamberrada hilarant, no apta per devots i respectuosos creients en el Dogma. Imprescindible per als fans de Kevin Smith, del seu sentit de l’humor i de les seves constants al·lusions al seu univers de preferències i fetitxes.

Podeu trobar la pel·lícula “Dogma” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 24/11/2014.