dijous, 12 de març de 2015

De quin signe del zodíac ets?

Creieu en l’astrologia? L’horòscop, els signes del zodíac, la pàgina d’entreteniments... A mi, per la meva formació d’enginyer, gairebé 100% escèptica, em costa creure en que la posició dels astres a l’espai pugui influir en el nostre destí. I encara menys que la posició en un moment determinat de la nostra vida (encara que sigui tan singular com el naixement) ens marqui de per vida... I dic gairebé 100% per què, precisament com a enginyer, sempre s’ha de deixar una porta oberta al dubte metòdic. De fet, els astres sí que ens influeixen: la gravetat ens manté enganxats a terra; el sol ens dona energia, i ens manté en òrbita al seu voltant; la lluna mou les marees; ... si inclús les dones sincronitzen el seu període amb les fases lunars!!! Un cop has vist això tot hauria de ser possible! però no ens posem eufòrics.

Tot i aquest principi racional, reconec que no puc negar la meva atracció per aquest mon. L’hermetisme, el misticisme, el misteri que l’envolta em subjuga... no hi puc fer més. Certament té una base científica; no oblidem que l’origen de l’astrologia és l’astronomia, el coneixement profund i detallat de la posició dels astres a la bòveda celeste, les progressions, les relacions entre els astres... D’aquí a endevinar el futur però, hi ha un pas agosarat.

I, d’altra banda, per acabar-ho d’adobar, la manera que aquells primers astròlegs van relacionar els estels amb les seves divinitats ja em supera. Què va ser primer, l’estudi dels astres o la mitologia? Van fer mites que responguessin als moviments dels astres o van interpretar els moviments i les agrupacions en constel·lacions per a que justifiquessin els mites. No ho se, de veritat que no ho se, però m’agrada... Només per posar un exemple: coneixeu el mite d’Orió, el caçador? Era fill de Posidó i Gea, un excel·lent caçador que més d’una vegada va alliberar els homes de bèsties perilloses. Un dia de fúria, que ara no ve al cas, li va donar per matar indiscriminadament tot bitxo que se li creuava; Gea, sa mare, va demanar que parés de maltractar la resta de les seves criatures, sense èxitperò. Aleshores va enviar un escorpí per aturar-lo; Orió va riure de la possibilitat que una bitxet tant petit el poses en perill... fins que el va picar i enverinar. Zeus va decidir aleshores posar el gran
caçador al firmament, i atorgar-li el poder de provocar, des del cel, tempestes i ventades. Per això, a l’hivern, que és quan surt per l’horitzó Orió, és l’època en que comencen els vents i els freds. Zeus, que era un catxondo, va decidir posar també l’Escorpí al firmament, però allunyat del caçador; Escorpí es pot veure al cel a l’estiu, època que Orió decideix amagar-se per por de tornar a trobar-sel... mola o no?

Tornant al tema que ens ocupa: com tot, podem quedar-nos amb la superfície, l’anècdota, la pàgina dels mots encreuats i les revistes del cor i fer risses de l’absurd que representa; o podem aprofundir una mica i intentar entendre que hi ha al darrera de tot plegat. Això no vol dir creure, només conèixer i entendre... I jo vaig començar a conèixer-lo amb un llibre que va aparèixer per casa: “El gran libro de la astrologia”, de Derek i Julia Parker. Allà vaig aprendre què és una Carta Astral, com calcular l’ascendent, com posar tots els planetes als signes del Zodíac i a les cases, com relacionar els planetes entre ells...i com tot això s’interpreta.
No és qüestió només de veure en quin signe està el sol; la posició de tots els planetes, als signes i a les cases, compta; els aspectes o distància entre ells compta; i quan dic compta no vol dir que ens marca el destí de forma irreversible de per vida. L’astrologia només ens indica quina és la nostra tendència, el més probable que ens pot passar si deixem passar el temps. Per damunt de tot, si coneixem com som, podem modificar la nostra actitud i per tant el nostre destí. Això per a mi és el més important com a missatge... Independentment que sigui cert o una gran mentida. El saber ens farà forts, i usar el saber mai és dolent...

L’astrologia, feta en sèrio és més un art que una mància. No cal que sigui certa per a que sigui interessant i divertida. De veritat. Reunir un grup de gent, calcular sengles cartes astrals i començar a interpretar-les pot ser una forma molt divertida de xerrar amb la gent i generar un debat que en el fons acaba servint per saber més qui som i com ens pensem que som; una excusa per a un bon exercici d’introspecció.

Per cert... soc escorpí.

@jignasib