dilluns, 12 de gener de 2015

El Arte, conversacions imaginarias con mi madre


Què és l’art? Quantes vegades ens hem fet aquesta pregunta? Quantes vegades, entre birres o cafès no hem debatut aquesta qüestió amb els amics? I, per a ser sincers, entre defensors i detractors del concepte d’art i la utilitat real que té, costa trobar arguments definitius o guanyadors.


Al llibre “El Arte, conversaciones imaginarias con mi madre” Juanjo Sàez, que va arribar a la popularitat a arrel de l’emissió de la sèrie d’animació “Arròs covat”, es fa les mateixes preguntes i desgrana les seves opinions a través d’una hipotètica conversa (la que sembla que a ell li hagués agradat tenir) amb la seva mare.




Pàgina rera pàgina anem descobrint allò que l’autor pensa que l’art ha significat per al ser humà a través de la història, des de les expressions més primitives com les pintures rupestres fins a les més innovadores expressions de l’art actual. No ho fa sentant càtedra, ni amb apassionament obsés, però sí amb la convicció i el coneixement que un artista com el Juanjo té d’aquesta qüestió. Tampoc amb una visió cegament obcecada, sinó amb esperit crític, identificant les llums i les ombres que envolten el mon de l’art i el negoci que mou al seu voltant.

L’autor no només ens explica les tècniques que al llarg de la història s’han emprat per comunicar emocions, si no que també ens fa adonar de la necessitat que té l’artista d’expressar-se, de la necessitat de trobar noves formes de comunicar-se, ens ensenya a pensar fora dels límits que la societat ens estipula de forma natural. Si la societat evoluciona, si innova, es per què, alguna vegada, un artista s’ha atrevit a mirar cap a un altre costat, a fer les coses diferents... ‘Think out of the box’. I això si que s’entén llegint aquest llibre.

Independent ment del contingut, que et pot convèncer o no, agradar o no, la forma amb que l’autor ens ho explica  és del tot original. Amb la tècnica que és més pròpia a Juanjo Sàez, el dibuix, i amb comentaris escrits a ma; transmet espontaneïtat. Si s’equivoca, o canvia d’idea durant la redacció, tatxa l’escrit. Es clar que si. Amb una naturalitat i una frescor que contagia el llibre i que el fa tant singular i amè. Una lectura ràpida, fàcil de devorar i que transmet una quantitat ingent d’informació i d’opinió que entra directament a la vena. A la propera conversa que tingueu sobre Art, no només parlareu, criticareu o us burlareu de les diferents expressions artístiques sinó que, estic convençut, hi aportareu el vostre criteri i opinió, potser més interessant encara, no? Per a mi, aquí rau la principal virtut d’aquest petit gran llibre.


Podeu trobar “El Arte” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 10/10/2014