divendres, 28 de novembre del 2014

Dràcula

"Benvingut a casa meva. Entreu lliurement. Marxeu sense novetat, i deixeu una mica de la felicitat que porteu amb vos!".Comte Dràcula donant la benvinguda al seu castell a l’infeliç Jonathan Harker.


“Drácula” de Bram Stoker, és la novel·la de terror per antonomàsia. De terror gòtic per a ser més precisos. El terror no és un gènere que hagi prodigat molt, però he de reconèixer que ha estat l’únic llibre que mentre el llegia... tenia por.

La història narra com un personatge misteriós de Centre Europa s’interessa en adquirir una propietat a Londres, com s’hi trasllada a viure-hi com aquest fet trasbalsa el tranquil devenir d’unes famílies londinenques que veuen com la seva vida, o pitjor encara, la seva vida eterna, queda en absolut perill des d’aleshores. El mite del vampir arriba al seu punt culminant amb la història de Dràcula.

El recurs de Bram Stoker per posar-nos al corrent dels esdeveniments no és nou, és un llibre epistolar. Tot el que sabem dels fets es recull en la correspondència que els principals actors de l’obra s’intercanvien o de petites notes de premsa que recullen fets de notorietat pública. Per tant és un llibre que transmet clarament les sensacions dels protagonistes. No es limita a explicar amb més o menys encert el que passa sinó que transmet cruament el que senten els personatges quan passa. Aquí rau la clau de la por. No només sabem què passa; sabem també què pensen; què els atemoreix. El terror i l’horror que Jonathan Harker viu mentre és presoner al castell de Transilvània; el desconcert de la Mina Harker davant la sobtada mort de las seva amiga Lucy i de les inquietants visites nocturnes del desconegurt; el patiment que els amics i admiradors de la mateixa Lucy davant del seu comprotament... erràtic, trasbalsat, ... luxuriós... la seva mort...; visites misterioses del més enllà; el neguit del Dr. Van helsing...; el mite...

Tothom hi diu la seva i afegeix temors i dolor a la narració. Tothom, menys el vampir. Què pensa el vampir? Per què actua així l’autèntic protagonista? Per plaer? Per necessitat? Qui és realment el vampir? Tot el detall que ens desgranen la resta de personatges troca en mutisme absolut quan pensem en el dolent de la tragèdia. Està be encarnar el mal absolut, però saber-ne les motivacions potser amplificaria aquesta sensació.

Per acabar, commovedor el piropo que el Dr. Van Helsing fa de la Mina Harker en un moment del llibre. Tot elogiant les múltiple virtuts de la dama, del seu coratge, valor, recursos per lluitar contra el monstre... “hauria de ser un home”. Queda dit. En boca d’un misogin que al llarg del llibre no se n’amaga, no podia haver elogi més gran...

Gaudiu del terror gòtic i si sentiu udolar els llops... “...esolteu-los; son fills de la nit...quina música que fan!”. Bona nit... si podeu. Whahahahahah!!!!!






Podeu trobar “Dràcula” a la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 10/09/2014.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada