“Las Nieblas de Avalon” és una tetralogia, escrita per Marion Zimmer Bradley, que ens explica la versió que l’autora en fa del Cicle Artúric complert. Els llibres que la composen son: “”Experta en Magia”, “La Reina Suprema”, “El Rey Ciervo” i “El prisionero en el roble”.
Tot i que la història que narra té un rerafons, potser no històric, però sí llegendari o mitològic, podríem emmarcar el relat en el gènere de Medieval-Fantàstic. Certament té força elements fantàstics, màgics, místics... La Dama del Llac, El mag Merlí, La fada Morgana, Stonehenge, l’Illa d’Avalon, Excàlibur,el Graal, formen part de la narració i la component màgica que aporten no decep al lector. Com tampoc decep la imatge arquetípica d’heroi medieval del rei Artús o dels seus principals cavallers de la taula rodona, Gwayne, Lancelot, Percival, Mordred, o les damisel·les indefenses, Ygrainne, Ginebra (no us agrada molt més el nom cèltic, Guinevere?) o Heleine, ...
Aquesta versió moderna del Cicle sobre el rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona, què aporta respecte als clàssics de Chrétien de Troyes o de Sir Thomas Mallory? És una versió bastant fidel als fets i molt fidel als personatges coneguts. Però els tracta des d’una visió molt original que fa molt atractiva aquesta saga. L’ha escrit una dona i una dona que en reivindica el seu protagonisme. Per a ser honestos, tot i que em contradigui, no és la història del rei Artús, si no de la Fada Morgana, la seva germana. És la visió femenina del Cicle.
Recordem que la història se situa als voltants de l’Any 500, la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, principi de l’Alta Edat Mitja, expansió del Cristianisme (cultura clarament patriarcal), per contraposició a la cultura Celta, originària de les Illes britàniques (clarament matriarcal). Aquest és el debat transversal a tota la narració, el conflicte cultural entre les tradicions matriarcals celtes i la nova religió cristiana emergent, patriarcal i amargada, amb complexes de culpa per tot arreu. Ah, si... i els Saxons donant la tabarra cada dos per tres...
I en aquest dilema van navegant, i algunes vegades naufragant estrepitosament, els personatges principals. Morgana, sobre la qual pivota el protagonisme, germana d’Artús i sacerdotessa, servidora de la dama de Llac, guardiana de les tradicions celtes; Talyasin, màxima personalitat entre els druides celtes, conegut com a Merlí, com a suport incondicional (i subordinat) de la Dama del Llac i les seves sacerdotesses; Gwydion, nom celta del nen que després es batejaria amb el nom cristià d’Artús, hereu del títol de Pendragon, personatge frontissa, captiu entre dues passions -la seva germana Morgana (a la qual promet defensar les tradicions celtes) i la seva dona Ginebra (a la qual promet promoure la nova i vertadera religió cristiana); Ginebra, nova conversa i fidel seguidora dels mandats cristians, entre ells el sentiment de culpa judeocristià; Lancelot, cavaller celta, educat per la seva mare, la Dama del Llac, perdudament enamorat d’una cristiana, Ginebra, esposa del seu millor amic i rei; Gwayne, arquetipus de cavaller celta, valent, fidel, aguerrit i semibàrbar; Percival, model de pal·ladi, cavaller cristià, noble, cast i pur, únic digne de trobar el Sant Graal; Mordred, el fill fidel als principis que l’ha ensenyat sa mare i disposat a venjar les afrentes de les mentides de son pare .... Això no pot acabar bé...
La narració es desenvolupa de forma fluida i creïble des del principi al final, fent comprensibles les motivacions i reaccions de tots i cada un dels personatges i captivant l’atenció del lector, tant el que no coneix el Cicle com aquell que se’n sap de memòria tos els secrets. No és una versió transgressora ni contradictòria, sinó que aporta una visió diferent. Original i ben elaborada, ben tramada. I amb un equilibri just entre història, mitologia/llegenda i màgia fantàstica.
@jignasib
Aquest post es va publicar originalment a "La Cultura no val res" el 04/06/14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada