divendres, 31 d’octubre de 2014

Fundació

"La violència és l'últim recurs de l'incompetent". Salvor Hardin, Alcalde de Tèrminus durant la primera Crisi Seldon.


Fundación és el primer dels llibres del Cicle de Trantor (“Fundació”, “Fundació i Imperi”, i “Segona Fundació”), d'Isaac Asimov, un dels escriptors de ciència ficció més populars. L'acció se situa en un futur incert, en un gran imperi que domina tota la Galàxia, amb capital a Trantor.

Un científic de nomenada, tot i que en el seu ocàs, Hari Seldon, intenta convèncer al govern de les virtuts de la nova branca de la matemàtica, la psicohistòria, capaç de predir el futur de les societats a partir dels comportaments de grans masses de gent a l’actualitat. I què prediu Hari Seldon? La fi de l'imperi i 30.000 anys de retrocés en la civilització tal i com la coneixem. Per pal·liar aquest extens període de caos, Hari Seldon proposa crear una fundació d'enciclopedistes (ubicada a l'altre extrem de la galàxia, a Tèrminus) que preservi el coneixement i redueixi el caos a nomes 1.000 anys... Ja tenim el caldo de cultiu per a les peripècies de la Fundació. I no calen més spoilers.

Com a tota bona obra de SciFi, situem l'acció al futur, a l'espai exterior, i la dotem d'uns coneixements científics avançats, inabastables avui en dia i que per això fan atractiu el llibre per al lector. El mèrit de l'autor és ser coherent amb aquestes premisses i convincent per atrapar-nos en el seu mon fantàstic. En aquest cas les premises son tres: La primera, la psicohistòria, la predicció del futur de les societats en base al comportament de grans masses d’individus. La segona: l'hiperespai, gran invent d'Asimov. La Teoria de la Relativitat no ens deixa viatjar a més velocitat que la de la llum, i les estrelles estan molt distants entre si... Com resolem això? Doncs viatjant a través de l'hiperespai, més enllà del temps i l'espai i evitant els límits relativistes engorrosos. I, tercer, el problema energètic, aturador de tants progressos tecnològics. Resolt, amb un domini absolut de l'energia nuclear, concretament la fusió.

Què hi trobem a faltar, però, en aquest món del futur? Des de la visió actual és fàcil ser criticón, però no per això hem d'obviar-ho. Robots? Hmmmm... Ja en parlarem un altre dia d'aquest tema... Ordinadors? Calent, calent... No hi ha cap menció explícita a la informació, a res que s'assembli a Internet! Per Deu, les telecomunicacions del futur es limiten a enviar per l'hiperespai càpsules amb papers que s'obren nomes davant el lector adequat i que es cremen un cop llegides???!!! A diaris impresos enviats per l’hiperespai arreu de la galàxia???!!!  A mi m'ha sorprès aquest contrast entre el pes de l'energia nuclear i el menys teniment de les tecnologies de la informació.

Ja per acabar, tot i que el llibre és comprensible per si mateix, cal llegir la trilogia per copsar-ne el sentit complert i el que Asimov ens vol transmetre, que en aquest cas va més enllà de la mera simulació científica. L'exercici real d'Asimov és demostrar-nos que la història és cíclica i es repeteix. La caiguda de Trantor no és més que la versió futurista de la caiguda de l'Imperi Romà; els anys foscos de l'Edat Mitja; el control de les masses per la religió; el domini colonial per la tecnologia i a la fi per l'economia... Per a mi, aquest és el valor real de l’obra. La tecnologia és un caramel per endolcir la píndola.

De fet, aquesta visió global és un denominador comú de tota l'obra de SciFi d'Asimov, on són freqüents les referències creuades entre els llibres, els "cameos" literaris, o directament l’enllaçar entre histories aparentment inconnexes, que fan sentir al lector fidel recompensat per poder participar d'aquests guinys i complicitats que desvetlla l'autor. Si us convencen aquests llibres i seguiu amb la Saga (“Els límits de la Fundació” i “Fundació i Terra”) ho entendreu. I si us apassiona i voleu recuperar la Sèrie dels Robots inicial (“Les bòvedes d’Acer”, “El Sol nu” i “Els robots de la matinada”, completada amb les preqüeles “Preludi de la Fundació” i “Cap a la Fundació”) ho agraireu.

Podeu trobar “Fundació” a la la xarxa de biblioteques.

@jignasib


Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 06/05/2014