dimecres, 23 de desembre de 2015

Música eslava



Quan sentim a parlar de música russa o eslava, no sé vosaltres, però a mi la primera imatge que em ve al cap és la dels cors de l’exercit rus cantant sobre els remers del Volga o el Kalinka. Que també... però no.. no em volia referir a això avui.

La música clàssica, des del Renaixement i el Barroc, i simplificant molt, ha anat pivotant al voltant de dos grans eixos creatius: Itàlia i Alemanya. Des de Vivaldi i Salieri a Mozart i Bach, per només dir-ne uns poquets i coneguts. Però cap a les acaballes del segle XVIII, amb l’eclosió del Romanticisme, aquest eix va quedar més fixat a la part germana: Beethoven, Schubert, Schumann, Listz, Mendelssohn ... també uns poquets... Poc a poc, aquest eix es va anar desplaçant cap a l’est, fent-nos conèixer una forma de fer música un xic diferent, més greu, més arrelada a la terra que l’alemanya: la música eslava.

Fent un memoràndum bàsic, el primer rus que va despuntar una mica va ser Piotr Ilich Txaikovsky. Clarament romàntic, encara segons cànons més germànics, mantenint els elements descriptius, com per exemple a “La fantasia-obertura Romeu i Julieta”, però que poc a poc deixava entreveure el ramalasso nacionalista també característic del romanticisme, escolteu si no Obertura 1812, amb canons i tot!

Més endavant sorgeixen un seguit d’autors, clarament emmarcats en la tradició eslava, que es van donar a conèixer com al Grup dels Cinc, que estava format per: César Cui; Mili Balakirev; Nikolai Rimsky-Korsakov; Modiest Muzzorsky; i Alexander Borodin. De tots ells, els més coneguts son els tres darrers. I tots ells, com a bons romàntics combinaven descripcions precioses, amb exaltació nacional. Escolteu sinó composicions de RimskyKorsakov com “Scheherezade”, que ens transporten a les mil i una nits o a les aventures de Simbad, allà per l’extrem orient, o “La Gran Pasqua Russa”, que ens descriu algunes de les tradicions del seu país.
Per romàntic també podem sentir a Muzorsky, explicant-nos els “Quadres d’una exposició” que va pintar el seu amic i arquitecte Viktor Hartmann, en versió original per piano (més tard va ser orquestrada per Maurice Ravel); o podem morir-nos de por passant una “Nit a la muntanya pelada”. I què me’n dieu del Ballet “El príncep Igor” de Borodin, fent-nos ballar les “Dances polovsianes”. Sona a rus o no?

Però no només a Rússia saben fer música eslava romàntica. Que preguntin als txecs. Per música descriptiva, la d’Antonin Dvorak, i la seva  Simfonia del nou mon” que ens explica com va impactar a l’autor el seu viatge per Amèrica. O millor encara, l’oda “La meva pàtria” de Vedrick Smetena, descriptiva i nacionalista alhora. Dos per un, què més es pot demanar? Aquesta, per cert, escolteu-la estiradets, relaxats... a les fosques.. no té preu!

Apali, que gaudiu d’aquest viatge per terres orientals.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 15/04/2015.