dijous, 7 de gener de 2016

How to be an alien



“Capità; hi ha boira al canal. El continent està incomunicat” Informe d’a bord del Ferry entre Dover i Calais... llegenda urbana.
«Continental people have Sex Life; English people have hot water bottles” George Mikes sobre els costums al llit dels britànics


George Mikes és un escriptor nascut a Hongria però que va passar gran parta de la seva vida vivint i treballant a Londres. Ell es considerava un anglès, però els seus compatriotes el feien sentir molt sovint un estrany... i va decidir escriure’n un llibre, a l’any 1947, per explicar com se sentia. D’aquí va néixer “How to be an Alien”.  Aquí es va traduir com a “Los Extranjeros en la isla : el arte de ser extranjero en Inglaterra : manual para principiantes y alumnos más adelantados”, però què voleu que us digui... #topicazo... millor el llibre que la peli i millor en versió original que doblada, no? A més, és curtet i de lectura molt digestiva, propi d’un llibre escrit en clau d’humor.

L’autor, molt subtilment, ens explica, amb una visió particular d’aquell “qui s’ho mira des de fora”, aquells costums que fan dels anglesos una gent tan peculiar. L’hora del te, el costum de parlar del temps, la boira londinenca, la pluja de la campinya, la flema, les carreres de cavalls... Topics? Oh i tant!! Per això és divertit el llibre, perquè està ple de tòpics i se’n en fum, o se’n en fot... ara no sabria dir-te...

I el llibre va tenir molt d’èxit, no només a les illes sinó que també arreu del mon. Es que és conegut el sentit de l’humor dels britànics alhora de riure’s d’ells mateixos... com també és coneguda la capacitat de la resta del mon per riure’s dels britànics... Per tant, el llibre havia de ser un èxit, i com a tal van venir segones parts, i sàtires igual d’encertades i divertides d’altres parts del mon. I parla de tòpics també? Doncs si. Igualment recomanables serien seqüeles com:
  • “How to Scrape Skies” - sobre Nova York
  • “How to tango “ - on es dedica a pentinar els argentins
  • “How to unite nations” – sobre l’ONU, que no és un país, però igualment dona per fer moltes bromes...
  • “Boomerang” – sobre Austràlia
  • “The land of rising yen” – una visió hilarant sobre Japó i els seus costums ancestrals que se’ns fan tan difícils d’entendre
  • “How to be decadent” – un altre cop sobre els anglesos
  • “George Mikes introduces Switzerland” - doncs això... sobre els suïssos...

Unes molt bones guies turístiques per anar coneixent tots aquests països, amb l’avantatge de que com parla del caràcter dels natius, dels costums ancestrals i dels topicazos de cada regió, doncs no passa de moda. Sembla mentida que tots aquests llibres fossin escrits als anys 50 i 60 i segueixen sent vàlids; ni estrelles Michelin ni recomanacions de temporada...

Podeu trobar "How to be an alien” i d’altres llibres del mateix autor a la xarxa de biblioteques

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 17/04/2015.