divendres, 2 d’octubre de 2015

Món Sant Benet... tot un món

Heu estat mai al Món Sant Benet? És una d’aquelles visites que paga la pena... tot un Món... d’aquí el nom. El complex es va reconstruir l’any 2007 a iniciativa d’una entitat d’estalvi. Deixem-ho aquí; tampoc cal fer publicitat ara... Al voltant de l’antic monestir de Sant Fruitós del Bages, a la vora de Manresa, podem passar un cap de setmana amb tot un seguit d’activitats aptes per a tota la família.

D’entrada el propi monestir, benedictí per a més senyes, que es va fundar al segle X, va arribar al seu màxim al XIII, i va entrar en decadència cap al XV, fins que al XIX, va ser abandonat. Visitar pedres que van ser col·locades allí fa gairebé 1.000 anys ja fa respecte. Però, la veritat, és que la reconstrucció ha estat feta amb gràcia i amb un esperit didàctic molt aconseguit: espectacular el mapping 3D a la zona de l’altar recreant la consagració de l’església. Pels de punta! Això és immersió i el demés tonteries!

També mereix una estona agradable la visita a la “casa de l’amo”. Qui era, però, l’amo? Doncs no era ningú més que Ramon Casas, el pintor. Resulta que a finals del XIX, al costat del monestir, la família hi tenia la fàbrica tèxtil. A principis del XX van comprar els terrenys i el monestir per a fer-hi la casa d’estiueig, que va remodelar un tal Puig i Cadafalch... potser us sona... Tot un passeig per la història de la burgesia catalana de principis del XX, dels arquitectes, dels pintors... la vida cultural en general. Pels lectors més atents d’aquest blog, no us sorprendrà reconèixer d’on ha sortit la imatge del header... Pel&Ploma, revista artística i literària de l’època i de la qual, el mateix Cases va il·lustrar nombroses vegades...

A més dels tres restaurants de l’entorn (un d’ells amb una estrella Michelin, poca broma), el darrer focus del complex també versa sobre alimentació. Parlo de la fundació Alícia (acrònim d’Alimentació i Ciència, per si no ho havíeu pillat...). Aprofitant els horts que envolten el monestir, a la fundació fan recerca sobre com podem alimentar-nos d’una forma sana i variada. Ciència i Alimentació... si ja ho diu el nom...

A la fundació s’hi fan conferències de tot tipus i orientades tots el públics. Nosaltres en vam assistir a una que se centrava en els sentits i els gustos que, en el fons, son els responsables que l’alimentació passi a ser un art, la gastronomia. I aquí m’agradaria esplaiar-me una mica... es nota que em va impressionar, oi?

En resum, què vam aprendre aquell dia? Ja sabem que la boca identifica quatre sabors: dolç, salat, agre (o amarg) i àcid, oi? Doncs, no! Sembla que hi ha un cinquè sabor, l’umami. Es que el van descobrir els japonesos i ja se sap... per posar noms son així d’originals... Si es pogués traduir vindria a dir una cosa com “enaltiment del sabor”... és allò que posen als Doritos per que tinguin un gust tant especial i irresistible (els productors en diuen “glutamat” però no queda tan poètic...). Potser l’escena de la peli “Vecinos invasores” sigui el que millor descriu aquesta sensació...


També vam aprendre que un bon plat ha de contenir tots aquests ingredients. Per exemple, a una bona amanida has de posar-li dolç (oli, blat de moro...), salat (sal, formatge, marisc, ...), amarg (enciam, escarola, nous, ...) i àcid (endívia, llimona, vinagre...). Ep, falta una cosa... el tacte. El cruixent. Un bon plat ha de cruixir... L’enciam ja cruixeix, però si posem brots tendres, afegiu-hi ceba fregida. Per això, també, al MacDonald’s posen patates fregides amb l’hamburguesa. O pa cruixent o patates fregides!

I el darrer secret. Quan mengem, els gustos son limitats (quatre o cinc, ja ho hem vist). Però les olors son infinites! Quan mengem un plat ens agradarà per l’olor, no pel gust! Per això quan estem constipats no apreciem res.... Però al tanto, el cervell només és capaç de distingir tres olors alhora; no feu plats barrocs, que acabarem marejant el cervell.


Bon profit.


@jignasib