divendres, 2 d’octubre de 2015

Tropas del espacio

«Nuestra misión consiste en que el enemigo comprenda que podríamos destruir su ciudad, aunque no lo hagamos, pero que no pueden sentirse seguros aunque nos abstengamos de efectuar un bombardeo total», lliçó del Sergent Jelal a les seves tropes.

“Tropas del espacio” (“Starship Trooppers” en l’original en anglès) és una novel·la de ciència ficció escrita per Robert A. Heilnlen l’any 1959... una pionera, vaja, coetània de les fundacions d’Asimov. La novel·la va inspirar una pel·lícula i una sèrie d’animació homònimes... oblideu-les. Es queden amb la part exterior, amb l’envolcall; les batallites i els fusells làser... No toca, ni de bon tros, els debats que es van suscitar al voltant del llibre. #topicazo... el llibre és millor que la peli.

La història, a grosso modo, és la formació, el camí iniciàtic de Juan Rico dins de l’exèrcit : des de recluta a suboficial. La tasca no és fàcil per què la terra està sent envaïda per alienígenes, insectes gegantins que els soldats coneixen, despectivament, com a “chinches”. Un enemic difícil, disciplinat, que no pensa; que obeeix ordres que li arriben no se sap d’on ni com... Us sona? Segur; el que aquí son chinches a “El juego de Ender” son Insectores, més semblants a abelles... però l’esquema i el comportament és el mateix. La història i el debat que se’n deriva, però, no és la mateixa.

L’obra, al ser publicada, va provocar opinions controvertides. D’una banda, va guanyar el premi Nébula, que ens diu que va tenir èxit i reconeixement literari, si més no dins del mundillo de la ciència ficció. Però, per altra banda, van sorgir veus molt crítiques amb el contingut de l’obra, més enllà de les batallitas. Per exemple, si bé és cert que l’exèrcit dels humans és una barreja de cultures i races (recordem que el prota és sudamericà, Juan Rico, que per a un WASP és una concessió més que significativa), i que per tant denota una superació del fet racista, tot el llibre està amarat d’un sentiment de superioritat dels humans vers la resta de criatures (invasores és cert) que pul·lulen per les pàgines. No deixa de ser una forma subtil de racisme... Per contra, el que no hi ha és misogínia; homes i dones comparteixen drets, deures, responsabilitats... vestuari....

Un altre exemple. La narració sembla que en diversos episodis justifica l’ús de la violència (tant en els càstigs durant l’aprenentatge, com la repressió de la delinqüència via pena de mort), i inclús la necessitat de certes guerres periòdicament. Certament l’obra exalta contínuament les virtuts del servei militar. Tot sembla un camp de roses, de glòria i honor... Com tot, caldria matisar-ho; no pensem que el llibre és un pamflet bel·licista. Es descriu tant les penes com les glòries... I en quant al bé de les guerres... home, jo diria que més que defensar-les, diu que cal suportar-les. Que sí que son una merda, però que la merda existeix... Com tot, cal posar les paraules en context...

El debat potser més aferrissat, i també el més interessant, però, és la defensa que l’autor fa de que la ciutadania, i per tant el dret a vot i a la participació dins del sistema democràtic (de caire censitari al llibre) només pot correspondre a aquells que han servit durant un temps a l’exèrcit. Això li ha costat l’acusació de filo-nazi, en el cas dels moderats. L’autor es justifica (val a dir que ell mateix va servir a l’exèrcit) que un soldat és algú que ha demostrat que posa per davant el benestar del grup (de la tropa) al propi benestar. Quants soldats han sacrificat la seva vida perquè garantien la salvació, el rescat o la fugida dels companys, o l’èxit d’una missió. Algú que porta aquesta formació a la sang, a l’hora de votar segur que ho farà pensant en el bé de la comunitat. Bé... és un raonament... a vegades naïf, a vegades perillós, però aquí ens el deixa...

El debat està servit. Si us agraden les batalletes espacials, les naus interestel·lars tot i mantenint un cert nivell intel·lectual que susciti el debat davant una bona copa de vi, aquest llibre no us defraudarà.

Podeu trobar "Tropas del espacio”a la xarxa de biblioteques

@jignasib


Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 05/03/2015.