divendres, 2 d’octubre del 2015

El carnaval dels animals

Sempre hem sentit a dir que la música és descriptiva. Però la veritat és que moltes vegades és difícil d'imaginar quines imatges ens vol explicar el músic, quines sensacions, quins sentiments vol evocar... es clar que hi ha excepcions. I d'entre aquestes excepcions, crec que el “Carnaval dels Animals”, de Camil Saint Saëns n'és un cas més que evident. L'autor, en 14 peces, ens descriu 14 imatges d'animals i les sensacions que li proposen; i, la veritat, és una música molt visual.


Comença per “La introducció i marxa reial del lleó”. El rei dels instruments, el piano, és l'encarregat d'explicar-nos com és un lleó, el rei de la selva. El frasejos per sobre del teclat son un autèntic rugit de lleó. És inconfundible, noble, majestàtic, ... ”Gallines i galls” ens descriu això, aus picant gra per terra. Es que es veu... sents la música, el piano i les cordes agudes, violins i violes, i t'ho imagines... és clar...

El cavall salvatge”, petit, àgil, veloç, corrent de banda a banda! El piano, a un ritme frenètic, també d'una banda  a l'altra del teclat ens contagia aquesta sensació. Seguim amb “les tortuges”... Lentes... pausades... sense pressa... Us heu fixat que és la música del can-can que va polpularitzar Offenbach, però a un ritme ... tortuguesc? les cordes baixes, els contrabaixos s'encarreguen de la tasca. Impressionant. En canvi, “l'elefant” és pesat”... tal com el sents te l'imagines, caminant feixugament per la sabana... I “el cangur”? saltant de banda a banda? Com el piano, saltant d'una banda a l'altre del teclat.

Passem a veure com els peixets van pul·lulant per “l'aquari”. L'orquestra al complert, piano, cordes, i vents, ens transmeten aquesta atmosfera fluida... I els violins, tots sols,  ens descriuen els “personatges d'orelles llargues”. Quin bramar!!! I els metalls de vent, de fusta, ens descriuen “els ocells al fons del bosc”. No veieu la puput? A continuació tornem al corral, entre la flauta i les cordes ens expliquen com vola, a ritme endiablat “l'aviram”. 

I ara una petita broma. Els xilofons ens expliquen com son “els fòssils”, els que ja no son animals, sinó que ho van ser. Per l'alegria de la melodia ningú diria que un cop traspassats s'avorreixin, no? Al contrari de la malenconia que transmet la peça que violoncel i piano dediquen a “El cigne”, conegut a vegades com “La Mort del Cigne”, i que les ballarines més destacades inclouen al seu repertori. Aquell moviment de braços que recorda les ales del majestuós cigne que es va recollint fins apagar-se... Una delícia.

Si voleu gaudir d'una experiència 'multimèdia', acústica i visual alhora, pura sinestèsia, no podeu deixar escapar “El carnaval dels animals”.

Podeu escoltar "El carnaval dels animals a spotify".


@jignasib

Aquest post es va penjar originalment a "La cultura no val res" el 09/03/2015.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada