Un mago de Terramar

Ged és un mag de Terramar. Un mag poderós a un mon on la màgia es manifesta al pronunciar els noms vertaders de les coses. Perquè cada cosa, cada esperit, cada fenòmen té un nom, un nom veritable i secret. I ha de ser secret, perquè si algú coneix el nom vertader i el pronuncia controla absolutament aquesta cosa o aquest ésser... Com per art de màgia. I, de fet, els mags son els estudiosos de la llengua antiga i vertadera, i saben els noms de les coses i les controlen. Com per art de màgia.

En aquest llibre, Ursula K. Le Guin, ens presenta el mag Ged i el mon medieval fantàstic de Terramar. No ens descriu un mon de capa i espasa tradicional, sinó un mon de màgia com a protagonista i eix vertebrador no només d'aquesta novel·la, sinó de tota la saga que transcorre a Terramar i que protagonitza Ged. Tampoc estem davant d'uns fenòmens màgics pirotècnics i espectaculars típics del medieval fantàstic; és una màgia més reposada, més profunda... Benvinguts al mon dels "truenamers".

Va, fem una mini-incursió als jocs de rol. Essencialment, al rol (bé, als Dungeons & Dragons, que ja sabeu que es el meu #favoriteOne) hi ha dos maneres de ser mag, de canalitzar la màgia que campa pel mon. La primera escola és la Vancian (no m'ho feu traduir, no crec que trobem una paraula que satisfaci a tothom...). Els mags memoritzen sortilegis arcans (spells), tants com el seu poder els permet, i al llarg del dia poden pronunciar aquests sortilegis per invocar el poder màgic pertinent: des d'una bola de foc destructora, a la invisibilitat per al grup d'aventurers; des de clavar fletxes certeres a l'enemic a envoltar-lo d'un núvol verinós; des d'obrir a una porta a il·luminar una estança; ... Un cop pronunciat el sortilegi s'oblida fins que al dia següent en pots memoritzar un altre... Ja se sap que tot poder implica responsabilitat, i que tot té un límit...

L'altra escola, la que Ursula K. Leguin ens ensenya (i no es l'únic exemple; ja vam parlar de Paolini i del seu genet de dracs, Eragon, en el seu moment), és la dels tuenamers, els que saben el nom vertader en la llengua antiga. El mag pot pronunciar el nom vertader d'un vent favorable i aconseguir que la barca vagi a bon port; pot pronunciar el nom vertader d'un enemic i immobilitzar-lo; pot dir el nom de la porta i que s'obri, o de la torxa i que s'il·lumini... Tot plegat menys espectacular, però alhora més profund. El debat és ara quin és el nom vertader de les coses, ... Quina és la seva autèntica natura... Què son en realitat... QUI SOM en realitat... I el nom vertader de Ged és... #NoSpoiler

Home, doncs per a uns llibrets innnocents de literatura fantàstica no està malament, no?

Podeu trobar "Un mago de Terramar" a la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el passat 10/11/2015.