divendres, 14 d’octubre de 2016

El Mikado



“Que el càstig s’ajusti al crim!” El Mikado, emperador del Japó, enfadat!

El Mikado és un famós bastonet que té una de les puntes banyades en xocolata. Si be l’original és de xocolata amb llet, hi ha versions amb xocolata blanca i xocolata negra amarga... #ésbroma...

El Mikado és una opereta còmica que cap allà 1885 es va estrenar al Savoy londinenc. La van escriure W.S. Gilbert (el llibret) i Arthur Sullivan (la música). Parlem doncs, d’El Mikado, de Gilbert i Sullivan, que sembla que si no ho pronuncies junt no és el mateix...

Però, de què va aquesta opereta i per què és tant divertida? Molt fàcil: al llunyà Japó, l’emperador, el Mikado, ha prohibit el flirteig esportiu, quedant només permès dins del vincle del matrimoni. La pena per ser pillat flirtejant fora del matrimoni, serà la mort. Fàcil no? Anem liant-la, va. A la ciutat de Titipú no els ha agradat la idea, però, creuen tenir la solució: nomenen Molt Honorable Senyor Botxí a Ko-Ko, un vell sastre que han pescat flirtejant, i per tant, la seva primera missió serà botxinar-se (existeix?) a si mateix. Genial! A més, Ko-Ko té motius més que evidents per no voler morir, ja que està punt de casar-se amb Yum-Yum, la seva protegida, però que està enamorada de Nanki-Poo, un trobador errant, que acaba d’arribar a la ciutat, que de fet és el fill del Mikado que fuig d’incògnit de Katissa la seva promesa a qui no estima i que, despatxada, àdhuc enfurismada, l’ha acusat de flirtejar fora del matrimoni, mereixent, per tant, la mort. Ah sí, me n’oblidava: el Mikado s’emprenya per que no hi ha execucions i n’exigeix una en el termini d’un mes... Aneu seguint el fil? Us heu perdut ja? ... No em negareu que hi ha matèria per fer un vodevil dels bons, eh?

L’ambientació al llunyà Japó no us ha d’estranyar; respon a un doble motiu. D’una banda, a l’època de l’estrena, el Japó estava de moda, i tot el que olorés a extrem orient tenia una part d’èxit garantit. I d’una altra banda, no podem negar que l’obra vessa per totes bandes una fina sàtira de la rígida i hipòcrita societat victoriana de l’època; i també és cert que la millor manera de riure’s d’un mateix, és fer veure que és algú altre i, a poder ser, algú altre que ve de molt lluny.

Doncs be, l’any 1986, Dagoll Dagom la va estrenar a Catalunya. I per tant cal sumar a l’excel·lent obra original, amb els seus diàlegs ocurrents i la seva música adorable una interpretació que en multiplica les virtuts. No dubto de la qualitat de les mil i una representacions que se’n deuen haver fet arreu del mon, però aquesta de Dagoll Dagom per a mi és una fita insuperable. I la podeu trobar en DVD, que es va publicar el 2004 per anar fent boca del 20è aniversari de l’estrena al teatre.

Inoblidable el Ferran Rañé com a molt honorable Senyor Botxí; entranyable el valencià Pep Molina com a Nanki-Poo, enamoradíssim de Yum-Yum, també encisadora Teresa Vallicrosa; o el tremendo Ferran Frauca com l’inesgotable  Honorabilíssim Reial Acaparador de Títols Poo-Bah...

Una anècdota: al mig de l’obra, concretament al segon acte,  quatre personatges canten un madrigal (no he trobat l’enregistrament original, valgui aquesta versió en català d’uns afeccionats, o aquesta en anglès). Per a mi una de les escenes més belles de l’obra. I crec que no soc l’únic que ho pensa, per què a arrel d’aquesta interpretació va haver-hi un spin off de cinc dels personatges de Dagoll Dagom que van fer una obra nova, Quarteto da cinque”, on es recullen i escenifiquen diferents madrigals traduïts al català que, sense restar qualitat vocal i musical a la interpretació, ni fugir d’una escenografia austera, aconsegueixen fer-ho amb un somriure d’orella a orella. Lamentablement no n’he aconseguit cap enregistrament... #TenimUnRepte.

Podeu trobar l’enregistrament en vídeo de “El Mikado” de Dagoll Dagom a la xarxa de biblioteques.

@jignasib 

Aquest post es va publicar originalment  a "La cultura no val res" el 24/11/2015.