dijous, 28 de gener de 2016

La Fusa

Us sona la bossanova? I no vull dir la botiga de bosses i complements... #graciosillo. Pels que no, diríem (vikipedia dixit) que és un moviment musical popular del Brasil, una barreja entre la Samba i el Jazz. I si ho diu la vikipèdia, no seré jo qui li porti la contrària.

Va néixer a finals dels ’50, i la va popularitzar cantants com Joao Gilberto, Jobim o Vinicius de Moraes. I precisament sobre aquest darrer volia xerrar una estona; no tant d’ell com d’un disc que va gravar en directe a Buenos Aires l’estiu del ‘71, acompanyat de dos col·legues, també coneguts a la moguda carioca: el guitarrista Toquinho i la cantant Maria Creuza. És el conegudíssim “En La Fusa”, nom del cafè-concert on es va gravar. Una joia! Les cançons que formen part del disc son de les més conegudes del repertori de la bossa nova. I l’ambient bohemi de la gravació al cafè les fan encara més entranyables.

Comença a mb una broma, un homenatge a la selecció brasilera de futbol que recentment havia guanyat el Mundia, “Copa do Mundo”, així com escalfant l’ambient. A partir d’aquí es van succeint un seguit d’èxits del cantant que oscil·la des de la marxeta típica de la samba, a les balades més melancòliques que puguis imaginar. Peces com les ballables “A felicidade”, “Tomara”; o les més lentetes“Que maravilha”, “Lamento no morro”; “Berimbau”, que té nom de bar del Born... per què serà;  Irene”o “Canto en Ossanha”. Inviten totes elles a asseure’s a una terrasseta, amb els ulls clucs i gaudint de la calma... o d’una birra...

I en volíeu de vertaderament famoses? L’estrella del disc i de la música popular brasilera en general, la conegudíssima “Garota de Ipanema”, en una de les seves millor interpretacions; sense paraules, no calen. Seguim amb la introspecció, per a mi amb la millor cançó del disc, “Samba en preludio”, una autèntica declaració d’amor, de “saudade”, a ritme de samba lentíssima, intimíssima... que pari el mon.

I entomem la recta final, amb peces igualment boníssimes i relaxadíssimes: “Catendé”, un divertimento per a guitarra sola, a mans de Toquinho, “Valsa de Tunísia”, “Eu sei que vou te amar”; i la tarca final, “Si todos fossem iguais a você”.

Si voleu un oasi de relax, poseu aquest disc, tanqueu els ulls i deixeu passar el temps... La birra en ma us ho deixo per a vosaltres i la vostra sed.

Podeu trobar “En la Fusa” a la xarxa de biblioteques, a youtube i a spotify.



@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 24/04/2015.