"Anál
nathrach,
orth’ bháis’s bethad,
do chél dénmha", Invocació de l'alè del Drac, en gaèlic.
orth’ bháis’s bethad,
do chél dénmha", Invocació de l'alè del Drac, en gaèlic.
“You and
the Land are One” Merlí justificant a Artús per què és l’hereu legítim del tron
de Britannia i portador d’Excàlibur.
L'any 1981, John Boorman va fer una
superproducció basada en el cicle artúric. Excalibur, com a
superproduccció, tenia uns trets peculiars: alguns trivials com l'elevat
pressupost i l'extensa durada; i d'altres més singulars, com el fet de que a
l'obra no va participar cap superestrella, o que el gènere de la capa i espasa,
per aquells anys no era, ni de bon tros un #TrendingTopic. Si mirem el casting,
veiem noms poc coneguts al moment com Nigel Therry com a Artús, Nicol
Williamson com a Merlí, ... bla, bla, bla, ...Patrick Steward com a
Leondegranz (que més tard se’l coneixeria com a Professor Xavier o com a Capità
Picard), i Liam Nesson
com a Gwayne (i que més tard seria conegut com a Schindler, Rob Roy, mentor de
Batman, Jedi, ...). Mira, aquests dos si que es van fer famosos!
L'aposta va tenir cert èxit; no el que
s'esperaria d'una gran superproducció però suficient per no picar-se'n els
dits. En quant a la crítica, com en tot en aquesta vinya del senyor: essencialment,
per la part bona, una historia ben relatada amb una fotografia preciosista i
efectista. Rodada per sencer a Irlanda, i amb actors locals, val a dir que en
fa un bon publireportatge. La música, ben escollida; no passarà a la història
de la composició (de fet no es va compondre originalment si no que és un recull
de fragments d'òpera de Wagner i del Carmina Burana) però si
que cal destacar que va ser molt ben escollida, insisteixo, per a les escenes
que acompanya i que les fa créixer, que és del que es tracta, no? Per la part
dolenta, sense fer-ne sanya, es va criticar que la falta de superestrelles fa
que les interpretacions a vegades perdin força... Home...
La peli està basada en el clàssic del s.XV de
Sir Thomas Mallory, “La morte d'Artur”, i es manté molt fidel a l'original, tot
i que introdueix elements aliens (com, per exemple, el campió del graal, que
segons Mallory era Galahad, fill il·legítim de Lancelot i Elaine, però que a la
peli acaba sent Percival (el Parsifal wagnerià) seguint la versió de Chretiens
de Troyes). Tot i aquesta fidelitat, l'ambientació no ho és tant; pensem que el
cicle artúric transcorre a principis del segle VI, la taula rodona es va
constituir a l'any 530; i les armadures complertes de cap a peus son molt
posteriors, ben bé del XV. Però, siguem honestos, fer una peli de cavallers
sense armadura... com que no... acceptem aquesta llicència de l'attrezzo, no?
Al metratge trobem escenes èpiques com el nomenament d'Artús com a
cavaller a mans de Uriens, a qui acaba de derrotar en combat singular; la
decepció d'Artús al
trobar als amants Lancelot i Gwenevere (ho sento, no suporto el nom de
Ginebra) i com renuncia a Excalibur depositant-la entre ells dos; la lluita final d'Artús i
Mordred el seu fill bastard, i com posa fi a l'amenaça amb el seu propi
sacrifici; el retorn
d’Excalibur a la Dama del Llac i el viatge del rei mort a l'Illa d'Avalon;
son escenes que reforcen el clima total de la pel·lícula.
Absolutament recomanable per als amants del
cinema i la literatura medieval fantàstics, els jocs de rol, i realment
imprescindible pels seguidors del Rei Artús i els seus cavallerss de la Taula
Rodona. Aprofiteu que s'acosta la Pasqua de Pentecostés... =;-)
Podeu trobar "Excalibur" a
la xarxa de biblioteques”.
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada