tag:blogger.com,1999:blog-43513753485779048882024-03-13T05:45:09.429+01:00Vist pels puestos...Coses que he vist, per aquí i per allà, i que d'alguna forma, m'han impressionat...jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.comBlogger168125tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-26786729909116227192020-07-23T11:06:00.000+02:002020-07-23T15:07:39.046+02:00Chaconne de J.S.Bach... sei solo<br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-f3alWXUPldw/XxlR-Mw4_nI/AAAAAAAAEvU/NcbJrRWwg4YNcXKhcRYNRRMF30wDi4kTgCLcBGAsYHQ/s1600/Sei%2Bsolo%2BBach.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="220" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-f3alWXUPldw/XxlR-Mw4_nI/AAAAAAAAEvU/NcbJrRWwg4YNcXKhcRYNRRMF30wDi4kTgCLcBGAsYHQ/s400/Sei%2Bsolo%2BBach.jpg" width="252" /></a><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">“Sei solo”, sis sols per a violí. “Sei solo”, estas sol.</span></i><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<span style="background-color: #f4f5f7; color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">L’any 1720, J.S.Bach va acabar de compondre les sis sonates i partites per
a violí. L’autor, al manuscrit, les va titular “Sei solo”, sis sols... normal,
les has de tocar tot sol.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Tres de les peces, les sonates, son concretament el que es coneix com a
Sonatas da Chiesae, peces de forma sacra; i tres partites, en forma de suite,
de conjunt de dances (minuet, giga, bouree, chaconne...). Fins aqui les dades #<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sonatas_and_Partitas_for_Solo_Violin_(Bach)">wikipwediadixit</a>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Com sempre que Bach escribia peces per a un instrument sol, posava un
llistó molt alt per a l’intèrpret, i les sonates i partites no només no en son
l’excepció, si no que potser, en son l’exemple. D’entre elles destaca un
moviment, la Chaconne, cinquè moviment de la partita num. 2; la més difícil i
més coneguda del pack complert. Ella soleta, una peça que dura 17 minuts ben
llargs, més que algunes de les sonates complertes, es considera una de les 10
peces TOP en dificultat que qualsevol violinista pot aspirar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Més wikipwdia. La chaconne o chacona es una dança, probablement d’orígen
hispà, del segle XV. De compàs binari o ternari, solia fer variacions al
voltant d’una línia de baix que es repetia constantment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Anem al gra. Escoltem la Chaconne interpretada per Hilary Hahn. <o:p></o:p></span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="https://www.youtube.com/embed/QqA3qQMKueA" width="480"></iframe><br />
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Aquesta gravació és de quan la violinista només tenia 18 anys, però crec
que transmet tot el que l’autor tenia a dir... Be, alguns musicòlegs i fans
diuen que tenia a dir... m’explico. La peça té més d’un quart d'hora d’harmonies,
d'acompanyaments tocats per un sol instrumentalista. Una peça per a un
instrument sol, ple d’harmonies. Amb una emotivitat brutal, desgarrada. Més que trista és desoladora, abrumadora. Pensem-hi. "Sei solo"... sis sols, ... estàs sol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-67Mf1pZtY44/XxlSF4k5ZYI/AAAAAAAAEvY/6YTTTWflVoIHGwz3MTfLv21DY9xE9lfdwCLcBGAsYHQ/s1600/sei%2Bsolo%2B2.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="262" data-original-width="465" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-67Mf1pZtY44/XxlSF4k5ZYI/AAAAAAAAEvY/6YTTTWflVoIHGwz3MTfLv21DY9xE9lfdwCLcBGAsYHQ/s320/sei%2Bsolo%2B2.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Bach va titular el conjunt de peces com a ”Sei solo”, en italià, per què al
barroc es donava molt això de fer servir l’italià per parlar de música. Però, en
italià, el plural de solo és soli. Potser Bach no ens volia dir que eren sis sols.
Potser Bach ens volia dir “sei solo”, que estava sol, en imperatiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:181.3pt;margin-top:11.15pt;
width:232.5pt;height:131pt;z-index:251659264;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:right;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/461287~1/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image003.png"
o:title=""/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Potser aquesta peça és
un homenatge a la recent mort de la seva primera dona, Maria Barbara. Potser el
compositor intenta superar aquesta pèrdua rememorant la joia de viure plegats
però estant sol, interpretant sol. Per això les harmonies d'un instrument sol.
No vull estar sol, però estic sol... sei solo. Com Orfeu anant a buscar al
mateix Hades a la seva estimada Euridice, Bach ens fa tenir la sensació de
sentir dues veus, però interpretades per un mateix violi. I la nota final...
l'harmonia final, dues notes a l’uníson... Sei solo. Estas sol...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">A partir d'aqui la legenda. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">E si non
e vero, e ben trovatto... </i>Per això cada cop que la sento no puc parar de
plorar.... #ésaixí #nohopucevitar #esdiuijaestà. Benvinguts a la llegenda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Podeu escoltar el primer àlbum que va gravar Hilary Hahn amb les sonates i
partites. Publicades al 1997, quan la violinista tenia només 18 anys... jo tot
just començava a estudiar la carrera #sindromed’Sthendal. Aquesta gravació
només conte les partites 1 i 2, i la sonata 3. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<iframe allow="encrypted-media" allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://open.spotify.com/embed/album/2GLJLkriVbdfDi5W5e3LJM" style="background-color: transparent;" width="300"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"><br /></span>
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Recentment, al 2018, ha acabat publicant les que li faltaven per la cole. </span><br />
<iframe allow="encrypted-media" allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://open.spotify.com/embed/album/2ot197WiXh41pOZaY726OZ" style="background-color: transparent;" width="300"></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="background: #F4F5F7; line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt;">
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>
<span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 14px;">Que les gaudiu.</span><br />
<b><span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">@jignasib</span></b><span style="color: #172b4d; font-family: "segoe ui" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-10120843254976606202019-06-03T10:27:00.001+02:002019-06-03T10:27:06.415+02:00Els duelistes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NWpLwWKcqsc/XPTYtAYtLrI/AAAAAAAAEQc/DmBbPQrzBu4WSz-mIZLuUTL4Q1PV2N9HACLcBGAs/s1600/Els%2Bduelistes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="365" data-original-width="650" height="223" src="https://1.bp.blogspot.com/-NWpLwWKcqsc/XPTYtAYtLrI/AAAAAAAAEQc/DmBbPQrzBu4WSz-mIZLuUTL4Q1PV2N9HACLcBGAs/s400/Els%2Bduelistes.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">"-Esto es una
ofensa!", tinent Feraud començant una bella amistat amb el tinent D'Hubert<o:p></o:p></span></i><br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">"Tendré mucho gusto
de batirme con usted a la primera oportunidad", tinent D'Hubert marcant
l'estil de la bella amistat amb el tinent Ferraud<o:p></o:p></span></i><br />
<br />
<span lang="CA">Si ens atenem només als excel·lents protas d'aquesta peli,
Keith Carradine (com a noble , en el sentit romàntic de la paraula, tinent
d’Hússars francesos, Armand D'Hubert) i Harvey Keitel (com a tossut i engreit
tinent, també dels Hússars, Gabriel Feraud) podríem pensar que estem davant
d'una producció independent americana. O d'una de les pelis bizarres i
violentes del Quentin Tarantino.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">O si ens atenem a la fotografia cuidadosíssima i preciosista dels
paisatges diríem que es una peli bucòlica sobre la campinya francesa. Clar que
si fem cas a la perfecta ambientació de la França Napoleònica, amb detalls
cuidadíssims dels usos i costums de l'època o dels vistosos uniformes dels
Hússars, Dragons i fauna de l'època ens atreviríem a dir que és un dels
magnífics documentals històrics de la BBC...<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Però no... Ni una... "<a href="http://youtu.be/ChuhXe0G5lY">Els duelistes</a>" es una peli, una
gran peli, dirigida l'any 1977 per Ridley Scott. De fet, la seva primera peli.
I com estem parlant d'un gran director que a la primera ja despuntava, va
guanyar el premi a millor "opera prima" a Cannes. Apuntant maneres...<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">La resta sí que és cert. Uns paisatges preciosos. Una
ambientació cuidadíssima i fidelíssima a la història. Però de què va la
història? Doncs res, adaptant un conte curt de Joseph Conrad, trobem un tinent
d'Húsasr, Feraud, més chulo que un vuit i amb </span>tendència a retar-se a duel amb tothom, acaba malferint...
matant de fet, al parent d'un VIP. Aquest, com a venjança, el fa detenir i
envia al també tinent D'Hubert en aquesta santa missió. I ja l'hem liada... El
primer s'ofen, i el tepta a duel. Sorpresos? A partir d'aquí, els duels se
succeeixen per que mai acaben a satisfacció de les dues parts... De la part de
Ferraud es clar... #pesao! #troll.<br />
<br />
<span lang="CA">Per a mi el millor, però, és la manera que a la peli es tracta
l'ideal romàntic del duel com a defensa a ultrança, fins a la mort si cal,
d'uns ideals, creences o simplement un orgull ferit; és molt més crua del que
estem acostumats. Més que tenacitat es veu la tossuderia d'un ofès hipocondríac
i la rendició de l'altre a uns usos i costums dels que no pot fugir encara que
a totes llums son una bajanada. Al llarg de dècades assistim com a testimonis a
tot l'inventari de combats marcials: des de l'espasa al sable; de l'heroica
càrrega a cavall, al patètic gat i la rata pistoles en ma. Però no amb les
bandes sonores triomfalistes i apoteòsiques, si no amb la suor del cansament,
la sang de les ferides i els crits de dolor. Veraç. Cru. Impactant.</span><br />
<br />
Un gran exercici d'història moderna, amb una boníssima
ambientació i unes excel·lents interpretacions. Una gran peli de Ridley
Scott... I ojut! Que era la primera!! #uncrack<br />
<br />
Podeu trobar "<a href="https://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/XDuelistas&searchscope=171">Els
duelistes</a>" a la xarxa de biblioteques.<br />
<br />
<span lang="CA">@jignasib<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15.4px;">Aquest post es va publicar originalment a "</span><a href="http://www.laculturanovalres.com/els-duelistes-de-ridley-scott/">La cultura no val res</a><span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15.4px;">" el 20/10/2015.</span></span><br />
<br /><br />
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-19391875749604109232019-05-31T11:57:00.001+02:002019-05-31T11:57:20.204+02:00Història del temps<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-2Dp7627jO0Q/XPD6cbBGlJI/AAAAAAAAEOM/AYX4qX9I0fINSn5JrKy77Yng3gexH-nlACLcBGAs/s1600/historia%2Btemps.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="160" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-2Dp7627jO0Q/XPD6cbBGlJI/AAAAAAAAEOM/AYX4qX9I0fINSn5JrKy77Yng3gexH-nlACLcBGAs/s400/historia%2Btemps.jpeg" width="279" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">"E=mc<sup>2</sup>",
Albert Einstein<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Explica Stephen Hawking que a l'escriure aquest llibre va
rebre un consell de l'editor: "no hi posis cap fórmula; cada fórmula que
posis reduirà les vendes del llibre a la meitat". Va pillar el missatge,
però tot i així, va renunciar a la meitat de vendes a canvi de posar una única
fórmula, la que va fer famós a Albert Einstein, i que postula que l’Energia
continguda dins de la matèria és igual a la seva massa per la velocitat de la
llum al quadrat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Aquest és un llibre de física, dels límits de la física.
I és un llibre divulgatiu. Sembla mentida, però Hawking, físic tanc conegut pel
seu cervell excel·lent com famós per les limitacions del seu cos, del seu físic
(#haha #graciosillo #xistefàcil), aconsegueix fer termes com relativitat o física
quàntica gairebé tan comprensibles com un llibre de receptes... Be, potser
exagero, però ho fa amè i assequible. Conceptes com la fletxa del temps,
l'entropia, els forats negres, la forma i la mida de l'univers poden ser temes
d'una conversa entre amics... Si, d'acord, torno a exagerar, però realment
deixen d'estar dalt d'un altar misteriós i incomprensible i se'ns fan molt més
entenedors... Ara sí, no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">De tot el llibre jo em quedo amb el Principi Antròpic.
Després d'intrigar al lector amb quanta massa hi ha a l'univers i si aquesta
massa és suficient per aturar el big bang i provocar un big crush (i la fi de
l’univers, és clar), o és insuficient per aturar-lo i condemnar-nos a una
expansió infinita sense límits i esgotant tota l’energia (i la fi de l’univers
també, és clar), ens arriba a convèncer que la quantitat de massa a l'univers
és precisament la justa i necessària per garantir una expansió <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">'equilibrada’</b>, sense fi de l’univers
(ai que bé, m’ha tret un pes de sobre; això de tenir uns quans milers de
milions d’anys disponibles, .. no sé, ... com que m’alleugereix). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Molta casualitat, no? Si necessitàvem que l'univers
tingués una massa concreta per garantir una estabilitat concreta que facilités
l'existència d'una espècie intel·ligent concreta, resulta que la tenim...
Hummm, això olora a Déu, no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Doncs aquí entra el Principi Antròpic: les coses són com
són, per què si no fossin així, no estaríem aquí per fer-nos aquesta pregunta! #seemslegit.
Per a mi és tant concloent com "Darth Vader amb una espasa de llum; el teu
argument és invàlid".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Doncs com aquesta, al llibre n'hi ha més... Si us tenen
encuriosits temes apassionants com el big bang, els forats negres, la
unificació de forces, la teoria de cordes, la fletxa del temps, o el gat zombi
d'Schröedinger, no us el podeu perdre...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Podeu trobar “Història del temps” a l</span><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=X&searcharg=pendol+foucault+eco&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=AX&extended=0&searchlimits=&searchorigarg=Xpendol+foucault"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">a la xarxa de biblioteques.</span></a><span style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<br /><br />
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15.4px;">Aquest post es va publicar originalment a "</span><a href="http://www.laculturanovalres.com/la-historia-del-temps-dstephen-hawkin/">La cultura no val res</a><span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15.4px;">" el 26/11/2014.</span>jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-44323893883238186602019-05-29T11:59:00.000+02:002019-05-29T11:59:45.317+02:00Excalibur<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-j-Rz1OGI5XQ/XO5WXuNLcaI/AAAAAAAAELE/rJUCQdNWf7Ao8cjySmkIYZx1q2b62tRQgCLcBGAs/s1600/excalibur.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1062" data-original-width="753" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-j-Rz1OGI5XQ/XO5WXuNLcaI/AAAAAAAAELE/rJUCQdNWf7Ao8cjySmkIYZx1q2b62tRQgCLcBGAs/s400/excalibur.jpg" width="281" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">"Anál
nathrach,<br />
orth’ bháis’s bethad,<br />
do chél dénmha", Invocació de l'alè del Drac, en gaèlic.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“You and
the Land are One” Merlí justificant a Artús per què és l’hereu legítim del tron
de Britannia i portador d’Excàlibur.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L'any 1981, John Boorman va fer una
superproducció basada en el cicle artúric. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=soWyMan6FH0">Excalibur</a>, com a
superproduccció, tenia uns trets peculiars: alguns trivials com l'elevat
pressupost i l'extensa durada; i d'altres més singulars, com el fet de que a
l'obra no va participar cap superestrella, o que el gènere de la capa i espasa,
per aquells anys no era, ni de bon tros un #TrendingTopic. Si mirem el casting,
veiem noms poc coneguts al moment com Nigel Therry com a Artús, Nicol
Williamson com a Merlí, ... bla, bla, bla, ...<a href="https://www.youtube.com/watch?v=tSukMQHQLIs">Patrick Steward</a> com a
Leondegranz (que més tard se’l coneixeria com a Professor Xavier o com a Capità
Picard), i <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ipSZn5qcJds">Liam Nesson</a>
com a Gwayne (i que més tard seria conegut com a Schindler, Rob Roy, mentor de
Batman, Jedi, ...). Mira, aquests dos si que es van fer famosos!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L'aposta va tenir cert èxit; no el que
s'esperaria d'una gran superproducció però suficient per no picar-se'n els
dits. En quant a la crítica, com en tot en aquesta vinya del senyor: essencialment,
per la part bona, una historia ben relatada amb una fotografia preciosista i
efectista. Rodada per sencer a Irlanda, i amb actors locals, val a dir que en
fa un bon publireportatge. La música, ben escollida; no passarà a la història
de la composició (de fet no es va compondre originalment si no que és un recull
de fragments d'òpera de Wagner i del <a href="https://www.youtube.com/watch?v=5XTa-xigZEg">Carmina Burana</a>) però si
que cal destacar que va ser molt ben escollida, insisteixo, per a les escenes
que acompanya i que les fa créixer, que és del que es tracta, no? Per la part
dolenta, sense fer-ne sanya, es va criticar que la falta de superestrelles fa
que les interpretacions a vegades perdin força... Home... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La peli està basada en el clàssic del s.XV de
Sir Thomas Mallory, “La morte d'Artur”, i es manté molt fidel a l'original, tot
i que introdueix elements aliens (com, per exemple, el campió del graal, que
segons Mallory era Galahad, fill il·legítim de Lancelot i Elaine, però que a la
peli acaba sent Percival (el Parsifal wagnerià) seguint la versió de Chretiens
de Troyes). Tot i aquesta fidelitat, l'ambientació no ho és tant; pensem que el
cicle artúric transcorre a principis del segle VI, la taula rodona es va
constituir a l'any 530; i les armadures complertes de cap a peus son molt
posteriors, ben bé del XV. Però, siguem honestos, fer una peli de cavallers
sense armadura... com que no... acceptem aquesta llicència de l'attrezzo, no? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Al metratge trobem escenes èpiques com el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=jWT6t2SsLy0">nomenament d'Artús com a
cavaller</a> a mans de Uriens, a qui acaba de derrotar en combat singular; la
decepció <a href="https://www.youtube.com/watch?v=pyLrM8g4qn0">d'Artús al
trobar als amants Lancelot i Gwenevere</a> (ho sento, no suporto el nom de
Ginebra) i com renuncia a Excalibur depositant-la entre ells dos; <a href="https://www.youtube.com/watch?v=1p49F-qcstw">la lluita final d'Artús i
Mordred el seu fill bastard</a>, i com posa fi a l'amenaça amb el seu propi
sacrifici; el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Yt9oz1cnMRg">retorn
d’Excalibur a la Dama del Llac i el viatge del rei mort a l'Illa d'Avalon;</a>
son escenes que reforcen el clima total de la pel·lícula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Absolutament recomanable per als amants del
cinema i la literatura medieval fantàstics, els jocs de rol, i realment
imprescindible pels seguidors del Rei Artús i els seus cavallerss de la Taula
Rodona. Aprofiteu que s'acosta la Pasqua de Pentecostés...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>=;-)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<span lang="CA">Podeu trobar "Excalibur" <a href="https://sinera.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=X&searcharg=excalibur+boorman&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xexcalibur">a
la xarxa de biblioteques</a>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<span lang="CA">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<br />
<span lang="CA"><o:p><span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15.4px;">Aquest post es va publicar originalment a "</span><a href="http://www.laculturanovalres.com/excalibur-de-john-boorman/">La cultura no val res</a><span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 15.4px;">" el 04/12/2014.</span></o:p></span><br />
<br />jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-75937119640770894002018-11-21T14:10:00.001+01:002018-11-21T14:10:38.301+01:00Jesus Christ Superstar<!--[if !mso]>
<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="371">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1027"/>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1"/>
</o:shapelayout></xml><![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-0YVhBDL8uHE/W_VXrcwZ8II/AAAAAAAADHQ/lJ7XAqaxM7MoB1_FaIsVFsUM7YRNlLVfACLcBGAs/s1600/JC%2Bsuperstar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="402" data-original-width="268" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-0YVhBDL8uHE/W_VXrcwZ8II/AAAAAAAADHQ/lJ7XAqaxM7MoB1_FaIsVFsUM7YRNlLVfACLcBGAs/s400/JC%2Bsuperstar.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“I don’t know how to Love him...” Maria
Magdalena feta un embolic</i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Iwant to know, I
want to know, my god! Why I should die?” Jesús, que tampoc ho té clar..</i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Lisen Jesus to the
warning I give...” Judes que comença a veure-ho clar...</i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Aquest post és especial... de fet, no és el meu post,
sinó de la Raquel... ja la <a href="http://jignasib.blogspot.com/2015/11/la-raquel-tambe-escriu.html">coneixeu</a>.
Que us puc dir que no sabeu ja...</div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Ara ens trobem en moment “deures”: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el profe ens ha demanat que mirem Jesucrist Superstar i que expliquem
en què s’assembla a la Biblia i en que no</i>”. #tenimunrepte.</div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Ja ens veus a tota la família, divendres a la nit, pizza
en ma, mirant el musical rock-hippie per antonomàsia amb l’ànim de destripar-lo
i analitzar-lo... </div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Fem una prèvia #momentwikipèdia. Estem parlant de la peli
que es va fer l’any 1973 basant-se en el disc original de l’any 1971 (obrim
parèntesi: Jesus era interpretat per Ian Gillan, vocalista de Deep Purple, i
Judes per Murray Head, també de sobres conegut... ep! Poca broma. Tanquem
parèntesi) i que va ser abastament representada a Broadway o al West End
londinenc. Lletres de Tim Rice; música d’Andrew Lloyd Webber; dirigida per
Norman Jewison.</div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Però anem al panyo. Quin treball va presentar la Raquel?</div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El musical comença amb l’arribada d’un autobús a un lloc
remot del desert. D’aquest hi baixen un seguit de joves artistes vestits amb
robes informals, pròpies de la dècada dels 70. Allà és on serà representada la
passió de Crist, és a dir, els últims<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>set dies de la seva vida, des de l’arribada a Jerusalem fins a la seva
crucifixió. </span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Tota la
pel·lícula es desenvoluparà en un escenari únic: un espai obert amb un paisatge
desèrtic.</span></i><br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El musical és ple d’anacronismes. Es barregen elements moderns
amb motius antics. Potser, amb això, el que volen transmetre els autors és que
tot i ser una història que va ocórrer fa dos mil anys enrere segueix influint a
dia d’avui d’una manera molt present. Tot i que, més que una representació
literal de la història que explica la Bíblia, és una interpretació d’aquesta,
per part dels guionistes.</span></i><br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pel que fa als personatges,
començaré parlant de Jesús. Primer de tot, una de les característiques
principals d’aquesta pel·lícula és el tractament del seu paper. Es dona una
visió completament humanitzada d’ell. De fet, perd totes aquelles qualitats
pròpies del fill de Déu. Presenten a una persona amb sentiments i passions
terrenals i amb dubtes<span style="color: grey; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;">. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">A mesura que avança la
pel·lícula Jesús es va acomodant en el seu rol de líder. Descobreix les
avantatges que comporten la seva posició de superstar,<span style="color: grey; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;"> </span>i comença a gaudir
d’aquestes. Poc a poc va deixant de banda la seva missió principal: divulgar la
doctrina i els valors cristians. A canvi es dedica a promoure principalment la
seva figura com a fill de Déu i Rei dels jueus. De fet, sembla que ell mateix
oblida els valors de la seva pròpia doctrina. Cada cop més es converteix en un
personatge que arriba a ser fins i tot egoista, que no es preocupa pels demés.
Això queda molt ben retratat en la escena en que totes aquelles persones
desgraciades li supliquen ajuda i ell només mostra una expressió de por i
inclús de fàstic cap a elles.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan s’apropa el moment de la
crucifixió, la nit de l’últim sopar es mostra confós. Entén el què li està
passant però cada cop té menys clar per què li està passant i si li hauria de
passar. És a dir, en un principi, en comptes d’acceptar el seu destí té dubtes
i qüestiona la voluntat de Déu, en ves de confiar cegament en ell, que és una
de les bases del cristianisme. Tot i que finalment sí acaba per acceptar-ho. A
més, no es representa l’acte de resurrecció, per lo qual el caràcter diví,
sobrenatural, quedarà completament esvaït.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/2QW2Wh1OZBA" width="560"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">En contraposició amb el
personatge de Jesús, apareix Judes Iscariot, que es mostra en complet desacord
amb el camí que està prenent Jesús. Al llarg del musical, Judes arriba a tenir
més protagonisme que el propi Jesús. De fet, la història sembla estar
representada a través del seu punt de vista. </i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="background: white; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 10.5pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El que és mes, no es
presenta a Judes com el deixeble malvat, pervers i traïdor, que mostra la
Bíblia, sinó que </span>potser el que es pretén és justificar els seus actes i
la seva traïció. </i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/pqoeM18vCaU" width="560"></iframe>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Des del principi de la
pel·lícula queda molt clara l’opinió de Judes amb la cançó “</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Too
much heaven in their minds</span>”. Veu que Jesús està abandonant el que hauria
de ser el seu objectiu principal per acomodar-se en la seva posició de súper
estrella, i passar a donar-li més importància a divulgar el seu personatge que
no pas els valors cristians, i això Judes ho condemna. De fet, no acaba de
creure’s que Jesús sigui veritablement fill de Déu, tant a la pel·lícula com a
la Bíblia. És per això que n’és conscient des del principi que si Jesús se
segueix proclamant Rei dels jueus li portarà problemes. Per tant el seu rol,
serà fer tot el possible per tornar a encaminar a Jesús cap el que ell creu que
és el bon camí. Per aquest motiu, finalment, desesperat, ven Jesús als
sacerdots jueus, creient que ho fa pel seu bé, amb la finalitat de
encaminar-lo. En cap moment pretén fer-li cap mal. Quan se n’adona del que ha
fet, ja és massa tard i Jesús és crucificat. És per això que el petó que Judes
li dona a Jesús abans de ser detingut pels soldats romans en la pel·lícula
sembla una disculpa pel que ha fet, a diferència de la Bíblia, on només
representa una senyal per delatar Jesús als soldats.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un altre punt interessant, és
que en contraposició a la Bíblia, en aquesta obra, quan Judes se n’adona de les
conseqüències dels seus actes se’n penedeix profundament, però a més, entén que
ha complert el seu rol dintre del pla diví. És a dir, entén que Déu era
conscient de que per a que la paraula de Jesús tingués valor i marqués per
sempre la història havia de ser assassinat. És aquí quan n’és conscient de que
ha estat manipulat per a complir el seu paper en el pla diví, però no és capaç
d’acceptar-ho i s’acaba suïcidant penjant-se de la branca d’una figuera, un
arbre considerat traïdor, degut a la fragilitat de les seves branques. Molt
diferent a la Bíblia, que justifica els actes de Judes dient que ha estat
posseït per Satanàs.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un altre personatge important és
Maria Magdalena, qui, a la pel·lícula, a més de sentir un amor espiritual cap a
Jesús, com a la Bíblia, també sent un amor terrenal, està bojament enamorada
d’ell i això la confon. Aquests sentiments els expressa en la cançó “I don’t
know how to love him”, que curiosament també interpreta Judes quan se’n
penedeix d’haver traït a Jesús, per expressar un sentiment semblant. És a dir,
Judes no veu a Jesús com a un fill de Déu, per això l’estima d’una manera
terrenal. Però a més, com precisament creu que Jesús tan sols és un home, tenia
dret a equivocar-se i es mereixia un perdó, no pas el que li acaba succeint.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/DM3dYCp-op8" width="560"></iframe>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">I l’últim dels amics de Jesús és
Simó, que tan sols surt a una escena en la que intenta persuadir a Jesús per a
que utilitzi la seva influència i el seu poder com a súper estrella, per a
convertir-se en un <a href="http://jignasib.blogspot.com/2015/01/misteris-dels-papirs-del-mar-mort.html">líder
polític i liderar una revolta en contra dels romans</a>, però Jesús s’hi nega. </i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pel que fa als enemics de Jesús,
hi són presents Caifàs i els sacerdots, Ponç Pilat i per últim Herodes, qui,
comparat amb la Bíblia té una importància molt menor. De fet només surt en unes
poques escenes del final representat d’una manera molt ridícula, molt
contràriament a la Bíblia on realment és un enemic potent de Jesús ja que se
sent amenaçat per ell perquè es proclama Rei dels Jueus, quan Herodes és el
legítim rei dels jueus. El conflicte, en aquest cas, és que Herodes no entén
que, segons Jesús, el seu regne no pertany a aquest món, per tant, no hauria de
ser cap enemic del rei dels jueus terrenal.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els enemics principals de Jesús
seran Caifàs i els sacerdots. Aquests, veuen que hi ha un home que altera tots
els seus missatges i que té molta influència sobre les masses i els fa por fins
a on pot arribar tot això. Finalment arriben a la conclusió de que el millor
que poden fer és desfer-se de Jesús matant-lo i aquesta és la seva intenció al
llarg del musical fins que el crucifiquen.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">D’altra banda, i per últim, està
Ponç Pilat, que no és realment un enemic de Jesús. De fet, quan l’arresten i el
porten davant seu per a que el jutgi, Pilat és conscient de que Jesús no és cap
persona dolenta i no vol fer cap mal, és per això que en un principi no vol que
el matin, però degut a la pressió dels sacerdots i principalment del poble, que
no està d’acord amb el missatge de Jesús es renta les mans, volent dir així que
no vol tenir res més a veure i deixant carta blanca al poble, exactament igual
que a la Bíblia.</i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Molt bé, no? Ja tenim successor!</div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
@jignasib</div>
<div class="MsoPlainText">
En nom de la Raquel.</div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-35564074279923899292018-09-17T18:51:00.000+02:002018-09-17T18:51:05.446+02:00L’amor i la lectura<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-MhP6RkIjpvY/Ww5kqfd5HSI/AAAAAAAADEY/TwZ63hMcaCIYryrH5mM-hq1xmyLuGndQQCLcBGAs/s1600/amor%2Blectura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="240" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-MhP6RkIjpvY/Ww5kqfd5HSI/AAAAAAAADEY/TwZ63hMcaCIYryrH5mM-hq1xmyLuGndQQCLcBGAs/s400/amor%2Blectura.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">"Una faula de Sant Jordi”<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 320pt; margin-left: 0; margin-top: -20.5pt; mso-position-horizontal-relative: margin; mso-position-horizontal: left; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 240pt; z-index: 251658240;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
<w:wrap anchorx="margin" type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Avui, més que
d’un llibre, vull parlar-vos d’un llibret; una faula, com molt bé descriu al sots
títol la mateixa autora, Sílvia Tarragó. Com a bon llibret, es pot llegir d’una
tacada, un plis plas, digestiu, però no per això ni superficial ni
intranscendent. És un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">bombonet</b>. Dels
de licor, que deixen un regustet agradable una estona després d’haver-te’ls
empassat...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">I és una faula de
Sant Jordi, #deveritat. Per què tot comença un dia de Sant Jordi, i per què a
mi me’l van aconsellar un dia de Sant Jordi. És un petit detall, com un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">bombó</b> #jaushodeiajo, que et permet
complementar qualsevol ofrena digna de Sant Jordi, be sigui rosa, be sigui un
gran llibre. Oi que queda molt be acompanyar un cafè amb un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">bombonet</b>? <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">I és un detall
que et fa quedar bé amb tothom. A qui li agrada la lectura, agrairà un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">bomb</b>... #valejano? Tens entre mans una
faula entretinguda i que entra directa a la vena, i per què no, al cor. I a qui
no li agradi la lectura... a ningú li amarga un ... #prou!. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Bromes a part, de
què va el llibre? Ja veureu que la resposta enllaça de nou amb el tema... Dues
persones, en Jordi i l’Anna; ell funcionari, en procés de refer la seva vida
personal; ella llibretera, i des de fa poc, en procés de refer la seva vida
professional. Ell no llegeix mai; ella viu pels llibres, pels que ven i ,
sobretot, pels que ha llegit.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">I tot comença un
dia de Sant Jordi. A l’Anna li demanen un llibre per a algú a qui no li agrada
llegir #tenimunrepte. Què li podem oferir per a que canviï de parer? Ho
aconseguirem? Al Jordi, pel dia del seu sant, li regalen un llibre per a que
aprengui a apreciar aquest passatemps. Què en traurem d’aquí? Els liarem?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Doncs si, l’Anna
i el Jordi parlen de llibres. Ella en recomana, ell els llegeix, els dos els
comenten. I d’aquí, el Jordi canvia la forma de veure la vida! Aprèn a tenir
criteri, a opinar, a estimar... i tot gràcies als llibres que li recomana
l’Anna, sense pretensions, sense sentar càtedra, compartint el que estima, i qui
sap si també aprenent a estimar alguna cosa més...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Ara us toca
seguir llegint vosaltres. Quantes de les recomanacions de l’Anna heu seguit? Ja
els havíeu llegit? Us han trastocat tant com al Jordi? A mi se m’ha girat
feina...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Si us
agrada llegir, és un bon llibret per recordar per què us agrada llegir. Si no
us agrada llegir, pot ser el vostre primer llibre que us convencerà que us pot
agradar llegir. I si no... doncs recomaneu-lo!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Podeu
troba 'L’amor i la lectura’ de Sílvia Tarragó a la </span><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/Xl%27amor+i+la+lectura&searchscope=171&SORT=D/Xl%27amor+i+la+lectura&searchscope=171&SORT=D&SUBKEY=l%27amor+i+la+lectura/1%2C5%2C5%2CB/frameset&FF=Xl%27amor+i+la+lectura&searchscope=171&SORT=D&1%2C1%2C"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">xarxa de biblioteques</span></a><span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">jignasib.blogspot.com</span><o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<o:p><br /></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<o:p>Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/lamor-i-la-lectura-una-faula-de-sant-jordi-de-silvia-tarrago/">la cultura no val res</a>" el 30/05/2018. </o:p></div>
<br />jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-11471580691178666082018-06-15T09:44:00.001+02:002018-06-15T09:44:02.428+02:00Los caballeros de la mesa cuadrada<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-sesPo2AKDwU/WpgCumQ2SxI/AAAAAAAADB0/wwOGGNmwCYolZThHjXNU5YVTbZqILfYzQCLcBGAs/s1600/holy%2Bgrial.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="270" data-original-width="187" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-sesPo2AKDwU/WpgCumQ2SxI/AAAAAAAADB0/wwOGGNmwCYolZThHjXNU5YVTbZqILfYzQCLcBGAs/s400/holy%2Bgrial.jpg" width="276" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_1" o:spid="_x0000_s1029" style="height: 285.75pt; margin-left: -.3pt; margin-top: 1.95pt; mso-height-percent: 0; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: margin; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: margin; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 197.85pt; z-index: -251665920;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
<w:wrap type="tight">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">-“Herida? Esto es solo un rasguño!”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">-“Somos los caballeros que dicen Ni” “Deberéis traernos
una almáciga”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">-“Rey? Yo no te he votado”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">-“Y hubo gran regocijo! UEEEhhhhhHH”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">-“Paloma europea o africana?”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Alguns dels tants diàlegs surrealistes que anirem
trobant...<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Ens trobem davant
d’un altre producte surrealista de la factoria Monty Python. Plagat
d’anècdotes, diàlegs divertits, escenes inconnexes i incoherents que és
precisament el que la fa tan divertida. Si t’agrada el sentit de l’humor tan...
tan... tan Monty Python #esquenosecomdir-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_s1028" style="height: 110.5pt; margin-left: 223.2pt; margin-top: .45pt; mso-height-percent: 0; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: margin; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: margin; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 201.75pt; z-index: -251662848;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="holy grial herida" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
<w:wrap type="tight">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Tot
i que hi ha un cert nexe comú al llarg del metratge, un protoguió que dona
sentit a l’obra, dir que explicaràs de que va “</span><span lang="ES"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=uUDw2qKk8NQ"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Los caballeros de
la mesa cuadrada</span></a></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">” és certament agosarat. De veritat, son una successió
d’sketchs ... d’esquetxs, ... #comcois’escriu?... d’escenes al voltant de la
idea principal, però dir-ne guió crec que és exagerat. I per això és única.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/uUDw2qKk8NQ" width="560"></iframe>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zqK4t_FnXCE/WpgCuOl5RoI/AAAAAAAADBo/2DS7QIgOW9codwwoy9dsF-ySlGQ0yWrGwCEwYBhgL/s1600/holy%2Bgrial%2Bherida.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="166" data-original-width="303" src="https://1.bp.blogspot.com/-zqK4t_FnXCE/WpgCuOl5RoI/AAAAAAAADBo/2DS7QIgOW9codwwoy9dsF-ySlGQ0yWrGwCEwYBhgL/s1600/holy%2Bgrial%2Bherida.jpg" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Coneixeu el cicle
artúric? La recerca del Graal per encàrrec del Rei Artús, duta a terme pels
cavallers de la taula rodona? Doncs oblideu-ho! És una excusa per fer el que
els dona la gana amb uns noms i uns llocs comuns que ni respecten ni falta que
els fa donades les rialles que aconsegueixen provocar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">El caos ja comença
amb els </span><span lang="ES"><a href="https://youtu.be/djKPvXDwXcs"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">crèdits</span></a></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">. Com si fos una
peli d’art i assaig del Bergman, subtitulada en una espècie de suec, amb més </span><span style="font-family: "symbol"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">f</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">’s, ö’s i ë’s que
un catàleg d’IKEA, que poc a poc va degenerant en una explicació bizarra sobre
rens rabiosos i paisatges amb mosquits per acabar com una festa de Mariachis...
i tot just hem començat...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Vy8P6C4kOCQ/WpgCuAyrKDI/AAAAAAAADBs/6Gyft6FzfY4n29mCtNZdMdQzMarnEBC5gCEwYBhgL/s1600/holy%2Bgrial%2Bmonstre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="167" data-original-width="302" src="https://4.bp.blogspot.com/-Vy8P6C4kOCQ/WpgCuAyrKDI/AAAAAAAADBs/6Gyft6FzfY4n29mCtNZdMdQzMarnEBC5gCEwYBhgL/s1600/holy%2Bgrial%2Bmonstre.jpg" /></a></div>
<v:shape id="Imatge_x0020_3" o:spid="_x0000_s1027" style="height: 125.25pt; margin-left: -.3pt; margin-top: .85pt; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 226.5pt; z-index: -251653632;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="holy grial monstre" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg">
<w:wrap type="tight">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">A
partir d’aquí se succeeixen les escenes amb actors i alguna que altra escena
feta amb dibuixos, tan patètics com divertits. Molt en la línia del seu
programa de TV, “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=-rutX0I6NxU">Monty
Python’s Flying Circus</a>”. I les escenes que, al llarg de la pel·lícula, el
Rei Artús i el seu escuder Percy van trobant ens relaten la cerca del Graal,
amb l’ajut de la colla de cavallers, les aventures i desventures dels
protagonistes o inclús s’hi van intercalant, a forma de documental seriós,
entrevistes a erudits actuals que opinen sobre els fets i els personatges, però
de forma que, no ens ha de sorprendre, es barreja realitat, ficció, actors i
dibuixos, present i passat sumergint-nos en el caos habitual i hil·larant de la
factoria Monty Pyton. Ells son així i és el que ens agrada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">A mi em subjuga
especialment com els detalls s’interconnecten, com històries desencaixades
acaben reenllaçant-se més endavant; com es van fent bromes recurrents que
aconsegueixen que dos anècdotes inexplicables per separat, conjuntament
adquireixin sentit. Una broma global, de principi a fi...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Algunes de les
escenes mítiques de la peli inclouen:</span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<br />
<ul>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">El rei i els </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://youtu.be/q0OioNCkpaQ">camperols proletaris</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">La lluita amb el </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://youtu.be/g88cPMDAiEQ">cavaller negre</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">El </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://youtu.be/jj6l8XHST2c">castell francès</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">El </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://youtu.be/tS_JBDRk8o0">conill de Troia</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">El </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><a href="https://youtu.be/tgj3nZWtOfA"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">conill assassí</span></a></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;"> i la sagrada granada d’Antioquia</span></li>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">Els </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://youtu.be/Bt5XCf62Rw8">cavallers que diuen NI</a></span></span></li>
<li><span style="font-family: "symbol"; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">El </span><span lang="ES" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://youtu.be/Wpx6XnankZ8">pont de la Mort</a></span></span></li>
</ul>
<!--[if !supportLists]--></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<v:shape id="Imatge_x0020_4" o:spid="_x0000_s1026" style="height: 137.25pt; margin-left: 227.7pt; margin-top: .85pt; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 206.25pt; z-index: -251649536;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="holy grial almaciga" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image004.jpg">
<w:wrap type="tight">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-ElCcn6nljBs/WpgCuMPznSI/AAAAAAAADB8/nCvzevUoLgwph4vV1cfw-bDUsVlq4ew6wCEwYBhgL/s1600/holy%2Bgrial%2Balmaciga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://3.bp.blogspot.com/-ElCcn6nljBs/WpgCuMPznSI/AAAAAAAADB8/nCvzevUoLgwph4vV1cfw-bDUsVlq4ew6wCEwYBhgL/s1600/holy%2Bgrial%2Balmaciga.jpg" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Si
coneixeu algun fan de la peli segur que us les ha escenificat i, molt
probablement, fins a la sacietat. Ho dic per experiència. A més d’un l’he
taladrat explicant-li per mil·lèsima vegada alguna d’aquestes escenes... #sorry</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Ja veieu, tot
plegat, no saps per què però has acabat rient de valent! Per gaudir, però
difícil d’explicar per què heu gaudit. Proveu-ho si no ho heu fet ja...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Podeu trobar la pel·lícula
“Los caballeros de la mesa cuadrada” a l</span><span lang="ES"><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/Xmonty+python&searchscope=171&SORT=DZ/Xmonty+python&searchscope=171&SORT=DZ&extended=0&SUBKEY=monty+python/1%2C36%2C36%2CB/frameset&FF=Xmonty+python&searchscope=171&SORT=DZ&2%2C2%2C"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">a la xarxa de biblioteques.</span></a></span><span class="MsoHyperlink"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">jignasib.blogspot.com<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<br />
Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/?s=caballeros">La cultura no val res</a>" el 08/03/2018.jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-22294018940381187172018-05-25T09:45:00.001+02:002018-05-25T09:45:31.522+02:00STEAM, no només és vapor<br />
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-VDKRzxFIEP8/Wv6IaD6IX7I/AAAAAAAADDI/frbuWQ-scvsCli39IJq-NrywZB5EO2JagCLcBGAs/s1600/steam.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="147" data-original-width="343" height="137" src="https://1.bp.blogspot.com/-VDKRzxFIEP8/Wv6IaD6IX7I/AAAAAAAADDI/frbuWQ-scvsCli39IJq-NrywZB5EO2JagCLcBGAs/s320/steam.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoPlainText">
Molt be, doncs si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">STEAM</i>
no és només <i style="mso-bidi-font-style: normal;">vapor</i> en anglès, què
significa més?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
STEAM és un acrònim de les paraules Science, Technology,
Engineering, Art i Mathematics, que en anglès vol dir... va, que ja ho sabeu,
... anem al gra!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Per què ens cal posar en un acrònim coses tan rares? La
iniciativa que hi ha darrera aquestes sigles se la va inventar una professora
de tecnologia de High School als Estats Units, la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=QtjuALN4qrw">Georgette Yakman</a>. Estableix
un marc que fomenta la educació en les matèries identificades, Ciència,
Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques (... al final m’ho heu fet traduir
#ganàpies) amb la sana intenció de fomentar vocacions en aquestes matèries
entre la gent jove, especialment les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">noies</b>.
Es pretén dotar a la canalla amb prou eines per a prendre decisions amb
criteri, amb base científica i també creativa, alhora que es ven l’estudi de
les dites ‘ciències’ com a humanísticament rellevants, no confrontades amb les
‘lletres’ sinó complementàries. Les lletres son guais, però les ciències poden
ser-ho també #geekisthenewsexy. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-pYAhBQ3rAow/Wv6Ic-HSR5I/AAAAAAAADDM/JwqWTCP3oh4lCjNZPzz2h_xsKJm35q6eACLcBGAs/s1600/steam%2Brellotge%2Btou.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="191" data-original-width="264" height="230" src="https://3.bp.blogspot.com/-pYAhBQ3rAow/Wv6Ic-HSR5I/AAAAAAAADDM/JwqWTCP3oh4lCjNZPzz2h_xsKJm35q6eACLcBGAs/s320/steam%2Brellotge%2Btou.jpg" width="320" /></a><o:p> </o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
Originament l’acrònim era més curt, STEM, sense art, però
a mesura que avancen els temps es fa més pal·lesa la idea que les ciències
sense creativitat perden una component fonamental. STEM no és per
‘capscuadrats’! Cal molta imaginació, talent i creativitat per ser un gran
científic, i sense ART no et pots dotar d’aquesta qualitat. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_s1029" type="#_x0000_t75"
alt="Resultat d'imatges de dali soft" style='position:absolute;margin-left:253.45pt;
margin-top:29.6pt;width:176.3pt;height:138.75pt;z-index:-251657216;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;
mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;
mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:0;
mso-position-horizontal:absolute;mso-position-horizontal-relative:margin;
mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-width-relative:margin;
mso-height-relative:margin'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\19\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="Resultat d'imatges de dali soft"/>
<w:wrap type="tight" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->Per
què, no us heu preguntat mai per a què serveix l’art? Per què hi ha artistes?
Jo estic convençut que l’art, és l’essència de la creativitat i del talent: imaginació,
curiositat i iniciativa en estat pur. Abans que un científic tingui una idea,
és molt probable que a un artista se li hagi anat la flapa prèviament; abans de
la ciència hi ha la creativitat; abans del geni científic, hi ha el geni
creatiu de l’artista. L’art commou i senzillament mou. Ens mou de la zona de comfort;
quan pensàvem que ho teníem tot arreglat ve un artista i ens diu: “i si ara ho
féssim axà en comptes d’així?” “i si ara pensem d’aquesta altra manera?” “i si
ho mirem des d’aquest altre costat? o cap per avall?" #thinkoutofthebox.
Si l’artista no es capaç de moure’ns ni commoure’ns no està fent bé la seva
feina; però un cop l’ha feta bé, un científic es posarà a fer càlculs per a que
sigui realitat, per a que funcioni, per a canviar les nostres vides... per a
innovar.<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_4" o:spid="_x0000_s1028"
type="#_x0000_t75" alt="Resultat d'imatges de dali rinoceront" style='position:absolute;
margin-left:0;margin-top:13.3pt;width:140.25pt;height:179pt;z-index:-251655168;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;
mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;
mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:0;
mso-position-horizontal:left;mso-position-horizontal-relative:margin;
mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-width-relative:margin;
mso-height-relative:margin'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\19\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title="Resultat d'imatges de dali rinoceront"/>
<w:wrap type="tight" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->Sense
art res no canvia; sense art no innovem.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kXayfdr2Hj0/Wv6M9SrUrkI/AAAAAAAADDw/_gcSm1yZ86032UTU8amKWJVSZilN2dY-QCLcBGAs/s1600/steam%2Bmadona%2Brino.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="684" data-original-width="536" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-kXayfdr2Hj0/Wv6M9SrUrkI/AAAAAAAADDw/_gcSm1yZ86032UTU8amKWJVSZilN2dY-QCLcBGAs/s200/steam%2Bmadona%2Brino.jpg" width="156" /></a>Un dels exemples més esbojarrats i creatius d’això crec
que és Salvador Dalí. Darrera de cada una de les seves excentricitats hi havia
una provocació que ens feia canviar el nostre punt de vista i ens feia
replantejar coses. Què son si no els rellotges tous? El temps passa pla? Si
desfàs un rellotge el temps passa desfet? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_3" o:spid="_x0000_s1027"
type="#_x0000_t75" alt="'La última cena'" style='position:absolute;
margin-left:233.95pt;margin-top:55.4pt;width:183.95pt;height:116.6pt;
z-index:-251656192;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:margin;mso-height-relative:margin'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\19\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg"
o:title="'La última cena'"/>
<w:wrap type="tight" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->Sabeu
que Dalí va ser el primer que va veure i verbalitzar que la corba que descrivia
una banya de rinoceront era una exponencial? Potser d’altres ho van veure, però
no ho van dir ni pintar per tot arreu. I de què serveix? No sé, però és cert, i
pot provocar algun tipus de pensament. </div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-BzQtbkfsYqQ/Wv6M-ZorPUI/AAAAAAAADD0/1GJqkJmXWy8skp6pg0d2TDSk5QtMzsRpACLcBGAs/s1600/steam%2Bcrist%2Bsopar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="500" height="126" src="https://1.bp.blogspot.com/-BzQtbkfsYqQ/Wv6M-ZorPUI/AAAAAAAADD0/1GJqkJmXWy8skp6pg0d2TDSk5QtMzsRpACLcBGAs/s200/steam%2Bcrist%2Bsopar.jpg" width="200" /></a>En el mateix sentit, el dodecaedre; el
pentadodecaedre té dotze pentàgons regulars, on poden inscriure’s la resta de
figueres perfectes, seguint una proporció àurea! El súmmum de la perfecció
matemàtica!! I com la idea és guais, començo a pintar quadres a veure què en
surt. Creem.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_5" o:spid="_x0000_s1026"
type="#_x0000_t75" alt="Resultat d'imatges de dali hipercub" style='position:absolute;
margin-left:1.5pt;margin-top:54.4pt;width:144.3pt;height:156.75pt;z-index:-251654144;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\19\msohtmlclip1\01\clip_image007.jpg"
o:title="Resultat d'imatges de dali hipercub"/>
<w:wrap type="tight" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><a href="https://2.bp.blogspot.com/-_GcYL2xXJwM/Wv6M_XRBJPI/AAAAAAAADD4/nvkXGOcVbnItAnL8jlopWx_oxQgcgjNDACLcBGAs/s1600/steam%2Bcrist%2Bhipercub.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="625" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-_GcYL2xXJwM/Wv6M_XRBJPI/AAAAAAAADD4/nvkXGOcVbnItAnL8jlopWx_oxQgcgjNDACLcBGAs/s200/steam%2Bcrist%2Bhipercub.jpg" width="183" /></a>I
posats a jugar, si desenvolupem un cub (cos tridimensional) sobre un pla
(bidimensional), que surt? Una creu formada per la concatenació de quadrats. La
creu és el símbol cristià, on van torturar i executar a Nostrusinyó... Doncs va
l’artista i diu:”fem el mateix però no ens limitem en només tres dimensions,
home! Introduïm-ne una de nova, no?” I que va fer? Desenvolupar un hipercub (un
cub de quatre dimensios) i projectar-lo a tres dimensions; lògicament el
resultat ha de ser una hipercreu,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>formada per la concatenació de cubs tridimensionals. I ha una hipercreu
s’hi deuen executar els hipercrists, no? D’aquí neix la versió del Christus
hipercubicus...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Ara, abans de pesar què té a veure STEM amb STEAM, podrem
pensar en Dalí i crec que ho veurem més clar, no? I si més no, passarem una
bona estona, oi?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-15863998930338901402018-05-04T16:17:00.001+02:002018-05-04T16:17:11.924+02:00To be or not to be<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-NwvnFbvD2VU/WpfhIicIisI/AAAAAAAADBY/HOS6RtK5HzEPv32EZUScCmnhP389ClaCgCLcBGAs/s1600/to%2Bbe%2Bnot%2Bto%2Bbe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="182" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-NwvnFbvD2VU/WpfhIicIisI/AAAAAAAADBY/HOS6RtK5HzEPv32EZUScCmnhP389ClaCgCLcBGAs/s400/to%2Bbe%2Bnot%2Bto%2Bbe.jpg" width="271" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75"
style='position:absolute;margin-left:-.3pt;margin-top:-.35pt;width:3in;
height:318.05pt;z-index:251658240;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="mso-no-proof: yes;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">To be or not to
be, that is the question...” la peli que gira al voltant d’uns actors
shakespeareans.<o:p></o:p></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-no-proof: yes;">“Josef Tura: [disfressat de Professor Siletsky – tot
parlant de Maria Tura] Her husband is that <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">great,
great Polish actor</b>, Josef Tura. You've probably heard of him.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-no-proof: yes;">Colonel Ehrhardt: Oh, yes. As a matter of fact I saw
him on the stage when I was in Warsaw once before the war.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-no-proof: yes;">Josef Tura: Really?<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-no-proof: yes;">Colonel Ehrhardt: What he did to Shakespeare we are
now doing to Poland.” Josef Tura descobrint que els seus fans no ho son tant...<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-no-proof: yes;">“Maria Tura: It's becoming ridiculous the way you grab
attention. Whenever I start to tell a story, you finish it. If I go on a diet,
you lose the weight. If I have a cold, you cough. And if we should ever have a
baby, I'm not so sure I'd be the mother.” Josep </span>Tura descobrint que té
més ego del recomanable...<span style="mso-no-proof: yes;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Ja fa uns anys, ... molts... una
pila ... #compassaeltemps #viejunismo ma germana gran, en plena febre de “he
d’aprendre anglès”, em va proposar anar als Cines Maldà (sí, sí els de les
Galeries Maldà), on feien una sessió doble, un minicicle “<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ernst Lubitsch</b>” en versió original. Concretament passaven“<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">El bazar de las sorpresas</b>” (“<a href="https://www.youtube.com/watch?v=6HqoWwMrPVA">The shop around the corner</a>”
en versió original) i la ja mentada “<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">To
be or not to be</b>”. Un regal per a cinèfils, que jo, xaiet com era, no n’era
conscient. En aquells moments només em sonava el títol i el director per ser
aquell que va fer la versió orignal del “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=itW6U-ocHZQ">Ser o no ser</a>” de Mel
Brooks que acabaven d’estrenar feia poc temps.<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6HqoWwMrPVA" width="560"></iframe>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
La primera és una petita perla, no
tan coneguda com la segona, però que mereix una menció especial. Recordeu “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=5UAdlIszIUU">Tienes un email</a>”? Tens
dues persones que no se suporten en persona, de les que treuen xispes -de les
dolentes- quan es veuen. Però que en el fons son de bona pasta, que volen
companyia, i com son maldestres en persona, busquen la seva mitja taronja per
correu. I la troben, i surten xispes -de les bones- quan s’escriuen. I de les
paraules per escrit, decideixen passar a les paraules cara a cara,
desvirtualitzar-se que diríem avui en dia. Quines escenes més divertides poden
sorgir quan la mitja taronja per escrit resulta ser la mitja llimona en
persona. Quin vodevil, quins malentesos i quines confusions, quines risses...
recordeu? Doncs el Bazar de las sorpreses és l’original. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=WQIjcZLLsug">No us conformeu amb còpies</a>!</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Ep, però no ens distraiem, avui hem
vingut a parlar de l’altra obra mestra del gran Ernst Lubitsch. “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=7W_B10VbYjI">To be or not to be</a>”. Ara
ja ho puc dir: si us plau, obvieu la còpia de Mel Brooks, feu-vos aquest
favor...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7W_B10VbYjI" width="560"></iframe></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
La pel·lícula es va estrenar l’any
42, durant la II Guerra Mundial, i és una sàtira dels nazis. Si, a primer cop
d’ull, podeu pensar que es tracta d’una mera sàtira propagandística en temps de
guerra errareu. És una Comèdia, en majúscules, una de les millor s obres tant
del director com dels protagonistes. I encara que per si sol ja és un honor, en
aquells temps, el públic potser demanava o senzillament es trobava més còmode
amb una burda sàtira del nazisme; no van acabar d’entendre una comèdia tant
bona sobre un tema tant seriós com preocupant. Diguem-ne que hi va haver un
desencaix... <o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
La perspectiva històrica però ens
permet recol·locar-la on mereix. A través de l’humor reivindica la llibertat dels
homes i els pobles i clama contra la injustícia alhora que desborda sentit de
l’humor fi i intel·ligent a cada un dels seus diàlegs. Mereix, sens dubte, el
Megattítol de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Clàssic de les Comèdies</b>.<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
I de què va, a grans trets?
Varsòvia, any 39. Una petita companyia capitanejada pel gran.. gran.. actor
Josep Tura (o així ho creu ell) estrena Hamlet. Un aviador de la resistència
polonesa és un fan, admirador, i enamorat de la Maria Tura, dona del primer i amb
ganes de jugar al flirteix amb el segon. Acorden que durant els monòlegs de “To
be or not to be” l’aviador i l’actriu podrien gaudir d’una estona de
tranquil·litat... posant dels nervis al protagonista! Com algú gosa deixar la
butaca durant <a href="https://www.youtube.com/watch?v=c0O5PA4t3PY">EL MONÒLEG</a>!!???<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br />
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/c0O5PA4t3PY" width="560"></iframe>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br />
Però son temps de guerra i la
felicitat és curta. L’aviador descobreix un espia nazi i demana ajut als actors
de la companyia, que usen les seves dots histriòniques per enganyar a l’invasor
i malbaratar els seus plans contra la resistència. Tot plegat un emboliu que,
tot i la seriositat que desprèn, ho fa amb el millor gust i sentit de l’humor
possible. Brillantment, val a dir.<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Una darrera anècdota, aquesta
luctuosa. És la darrera peli de la malograda Carole Lombard, que va morir
tràgicament en accident d’aviació un mes abans d’estrenar-se la peli...<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Podeu trobar la Pel·lícula “<a href="https://sinera.diba.cat/search~S171*cat?/X(lubitsch)&searchscope=171&SORT=AX/X(lubitsch)&searchscope=171&SORT=AX&SUBKEY=(lubitsch)/25%2C48%2C48%2CB/frameset&FF=X(lubitsch)&searchscope=171&SORT=AX&36%2C36%2C">To
be or not to be</a>” i la <a href="https://sinera.diba.cat/search~S1*cat/X?SEARCH=(lubitsch)&searchscope=171&SORT=AX">filmografia
de Lubitsch</a> en general a la xarxa de biblioteques.<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<br />
Aquest pot es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/to-be-or-not-to-be/">La cultura no val res</a>" el 02/03/2018.<br />
<br />jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-1079893024876576122018-04-13T09:27:00.000+02:002018-04-13T09:27:22.399+02:00Rollplaying vs Roleplaying<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-_4yKICA4fnQ/WiVoyUBw0fI/AAAAAAAADAI/ihZqXOVw7AwrVLhoroRhapiiRX5obdi2gCLcBGAs/s1600/roll%2Bvs%2Brole%2Bbard.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="568" height="285" src="https://2.bp.blogspot.com/-_4yKICA4fnQ/WiVoyUBw0fI/AAAAAAAADAI/ihZqXOVw7AwrVLhoroRhapiiRX5obdi2gCLcBGAs/s400/roll%2Bvs%2Brole%2Bbard.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
Seguim amb els jocs de rol... donen molt a parlar. Una
mica ja hem anat introduint <a href="https://jignasib.blogspot.com.es/2014/10/bases-del-joc-de-rol.html">com
jugar-hi</a><span class="MsoHyperlink">,</span> quina és la mecànica bàsica, les
regles, sobre què es fonamenta i com es fa evolucionar la partida... molt
mecànic tot plegat. Però tornem un pas enrere... quina és la motivació del joc?
Primera i essencial, passar una bona estona amb la penyita, bé sigui la
família, els amics o els socis del club de torn. Però si no ens ho passem be,
per què seguim jugant?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Però superat aquest estadi, quin tipus de diversió
esperem? Com juguem la partida? Aquí anem entrant al rovell de l’ou.
Essencialment, en el rol hi ha dos grans tipus de partides que emmarquen als
dos grans tipus de jugadors... (exagero, és clar): el <b>roll Player</b>, i el <b>role
Player</b>. M’explico.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
D’entrada... Quin és el millor, roll o role? Doncs ni ho
se, ni crec que s’hagi de saber. Son dues formes de jugar. A vegades depèn de
l’humor del moment: et ve de gust una mica de <i>gore</i>, de <i>hack & slash</i>,
d’actuar en comptes de pensar; a vegades vas més del rotllo intimista, del
misteri, de la novel·la gòtica i el terror, dels enigmes; a vegades tens el dia
social, de taverna, d’ “<i>escancia posadera</i>”,
d’ “<i>aquesta ronda la pago jo</i>”, una
mica de suborn al vigilant, una mica de seducció a la maga èlfica, negociem amb
el comerciant... Tot s’hi val, però també és cert que l’estil et marca a quin
joc vols jugar, o de quin personatge has de tenir entre mans.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Entenem per <b>Roll
playing</b> aquelles partides o aquells jugadors que es focalitzen en la part
de més acció, en l’ús d’habilitats especials, en tot allò que el personatge sap
fer però que el jugador no sap ben be com es fa i es decideix l’èxit o el
fracàs en una tirada de daus. L’epítome d’aquest tipus de joc seria el combat,
i les partides focalitzades en combat solen anomenar-se <i>dungeon crawl</i> (arrossegar-se per les masmorres, literalment), amb
multitud de passadissos, trampes, monstres i enemics... i tresor, es clar. Els
jugadors solen dissenyar els seus personatges per a tenir una <i>performance</i> òptima davant d’aquestes
situacions. La customització del personatge, l’optimització de les seves
habiltats et pot marcar si ets un triomfador i un heroi, o ets carn de canó
pels monstres... Podem diferenciar tres grans tipus de roll players:<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b>Optimizer</b>:
és aquell que, partint d’una idea de personatge, busca aquelles regles que
permeten maximitzar el seu potencial com a jugador sent fidel al concepte
ideat. Per exemple, si vull dur un lluitador amb dues espases, buscaré aquell
personatge i aquelles regles que em permetin que amb dues espases a les mans
sigui una canya!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b>Powergamer</b>:
és aquell que prioritzarà la potència del seu personatge a cap concepte previ;
al revés, buscarà justificar la font del seu poder a través d’alguna
personalitat o història...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b>Munchkin</b>:
és el cas extrem; busca el poder incús a base de trobar contradiccions o errors
a les regles. El poder ho justifica. I ni es preocupa de si el personatge creat
és creïble o justificable ni respon a cap arquetipus! La gran diferència amb
l’anterior és que solen no respectar si el seu poder malmet la diversió de la
resta de jugadors i això és el que els fa més perillosos...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Aquí faria un parèntesi. Normes, daus, regles, ...
interpretacions. Un dilema clàssic durant el joc és contraposar el concepte
llei estricta vs intenció de la llei (<i>Rules
as Writen</i> / <i>Rules as Intended</i>)
Escriure normes és dur, i fer-les perfectes és impossible. Sempre hi ha algun
buit o alguna excepció que no s’ha tingut en compte; i son precisament aquests <i>gaps</i> que els Munchkins busquen per al
seu benefici, i que curiosament sol redundar en malestar per a la resta. Com ho
podria posar entenedor? Un exemple: Salvació per ofegament (<b>Healing by drowning</b>), què és això? les
normes diuen que a mesura que reps pinyos vas baixant els Hit Points, els punts
de vida. També diuen que quan arribes a zero, estàs inconscient, i vas perdent
un puntet a cada minut que passa, fins que el teu cos ja no pot més i mores. Per
tant, a (per exemple) -6 punts de vida, estàs a punt de morir. I les normes
també diuen que si t’ofegues, posant el cap sota l’aigua, al fallar una tirada
de salvació passes automàticament a zero punts de vida. Per tant, sempre segons
les regles, si un personatge a -6 punts, li posem el cap sota l’aigua passa
atenir 0 punts, no? El curem, oi? ... Sobretot: <b>sentit comú</b>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
I què és, doncs, un Role Player? Doncs, al revés del cas
anterior, seria aquell que actua el seu personatge, que no li cal tirar daus,
que li agrada interpretar les situacions que es troba el seu personatge. Que
ets un bard? Li recites un poema a la damisel·la que alleuja la teva set amb
l’ambrosia dels Déus! Que ets un timador, doncs regateges amb el venedor del
mercat el preu d’aquesta espasa mentre l’intentes convèncer que la pedra entre
les teves mans és un autèntic diamant transformat per l’alè d’un drac i per
tant molt més valuós que les vulgars pedres precioses. Que cal que el sheriff
del comtat ens ajudi en la causa noble? Organitzem una jornada participativa
amb tots els vilatans... Parlem de partides corals, socials, que solen passar a
cohorts o a poblets, on sigui on pots trobar molta gent. I que donen pas a
partides més enllà de la taula de joc... Ara recordo... #batallitas... una
partida en que entre el mag i jo ens vam picar i jo vaig falsificar tota la
comptabilitat de la seva mansió de manera que li desviava el 10% dels seus
beneficis cap al meu tresor... ventatges de ser lladre... Evidentment, tots
aquests tejemaneges els feia entre setmana per telèfon amb el Master de la partida...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Aleshores, quins tipus de roleplayer hi ha?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b>Actor de
mètode</b>: és aquell jugador que posa totes les habilitats del seu personatge
en dotar-lo de sentit, de contingut, de coherència; total implicació amb la
immersió dins del personatge, a vegades per triomfar, a vegades per enfonsar-lo
en el seu destí fatal... <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b>Limelighter</b>:
és aquell que tendeix a acaparar el protagonisme. Pot acabar desviant el focus
d’atenció de la partida si això li permet, en un moment donat, ser el protagonista de
l’acció.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "symbol"; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b>Prima
Donna</b>: és aquell que vol ser el focus de la partida. Tot ha de girar al seu
voltant. És igual que siguis conseqüent o coherent amb el teu personatge, has
de ser el protagonista; al igual que el Munchkin, pot acabar arruïnant la
diversió de la resta de personatges. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Jo, com a bon enginyer, tinc tendència a ser una pelin
optimizer... #joconfesso. I a vosaltres, quin estil us agrada més?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-11484484503321991322018-03-23T09:32:00.001+01:002018-03-23T09:32:49.819+01:00Dr. Strangelove<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yFRBTxc5dWc/WhwuoAQu9kI/AAAAAAAAC_g/iG8kouuTPfAHovT-lrJX4C0opBhNH9YvwCLcBGAs/s1600/Dr%2BStrangelove.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="300" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-yFRBTxc5dWc/WhwuoAQu9kI/AAAAAAAAC_g/iG8kouuTPfAHovT-lrJX4C0opBhNH9YvwCLcBGAs/s400/Dr%2BStrangelove.png" width="250" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i>“...or how I stop worring and love the bomb” head line
de la pel·lícula.<o:p></o:p></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i>“Gentleman, you can’t fight in here! This is the war
room!” </i><a href="https://youtu.be/vuP6KbIsNK4"><i>War Room Scene</i></a><i><o:p></o:p></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Un cop
acabat l’escàndol ‘</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Lolita’</i><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">, el realitzador
Stanley Kubrick es va desfogar amb una pel·lícula que volia denunciar, a traç
gruixut, la guerra freda i el que podia significar per a la humanitat. Si al
principi volia adaptar la novel·la “Red Alert” de Peter George, de forma
fidedigna, al final en va fer una versió que va resultar en</span> “<a href="https://youtu.be/1gXY3kuDvSU">Dr.
Strangelove</a>”, <o:p></o:p><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">una
brutal comèdia política satírica; segons paraules del New York Times, “la broma
macabra més xocant que mai hem trobat”.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Amb l’excusa de la crisi nuclear, el
realitzador aprofita per pentinar els tòpics catastròfics amb deliri: la
incompetència, tenyida d’egocentrisme, dels polítics per a gestionar crisis; el
domini que tenim de les màquines i l’amenaça que suposa que les seves decisions
no es vegin condicionades per la voluntat dels homes; l’amenaça nuclear;
l’amenaça de la guerra freda... quatre temes que vindrien a ser les quatre
cares d’una moneda... les quatre cares d’un dau...#ésigual, algo amb quatre
cares!<o:p></o:p></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/1gXY3kuDvSU" width="560"></iframe>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Diem
que la peli és d’Stanley Kubrick per què fa molt de cinèfil dir el nom del dire...
però si algú mereix la propietat de la peli és el protagonista... el
protagonistes... vejam, com diríeu a algú que fa tres dels principals papers de
l’obra? #curiositatscuquis Doncs be, el que dèiem, Peter Sellers es guanya el
sou interpretant al president dels Estats Units, Merkin Muffey, gestionant com
bonament pot la imminent crisi nuclear; l’Oficial anglès Lionel Mandrake,
encaparrat en convèncer al General americà Jack D. Reaper (#noesbroma, es diu
literalment Jack L.Esbudellador) que retorni de la seva conspiranoia i anul·li
l’atac nuclear; i</span> i l’inefable <a href="https://www.youtube.com/watch?v=-mUCLHzWiJo">Dr.
Strangelove</a>, <o:p></o:p><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">ex
científic nazi, ara a les ordres del mon lliure, amb un tic irrefrenable
d’estendre el braç dret cap endavant, l’autèntic savi boig. Per què un actor
per tres papers? Tant malament anaven de pressupost? Sembla ser que l’Stanley
només confiava en el Peter per representar tres papers tant ‘seriosos’ amb una
aurèola còmica que deixa en aquest Limbo ambigu entre el drama i la comèdia
tota la pel·lícula. Un paperàs... tres paperassos #bingo</span><br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/-mUCLHzWiJo" width="560"></iframe>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Però
anem al panyo... de què va la peli? El General americà Jack D. Reaper està
convençut que els russos estan envenenant l’aigua dels americans; ho sap per
que la seva virilitat es veu afectada... #deveritat. I decideix llançar un atac
nuclear als russos. Tot normal fins aquí... Quan el president americà, Merkin
Muffey, reuneix a la Sala de Guerra, el millor dels assessors; aquí es fa
palesa les misèries del poder. Tenim opinions per a tot: ja era hora; ostres,
es que morirà molta gent; total son russos; es que ens pot caure un
contra-atac.... tot segueix normal... Res, que millor li expliquem als russos
el pollastre. Èpica l’escena de la </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=6T2uBeiNXAo">conversa per telèfon</a>entre el president i el mandatari
rus, a altes hores de la nit... sembla que no del tot sobri... intentant
entendre el que, literalment, li està a punt de caure a sobre...<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<o:p></o:p></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6T2uBeiNXAo" width="560"></iframe>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Doncs, res, que els russos si
tenien un pla de contra-atac. Merda. Que si detecten avions americans, la
maquina del judici final s’activarà automàticament... #ohoh... Aqui pillem
tots; autèntic exemple de dilema del presoner, col·laborem o ho enviem a pastar
fang tot? Cal consultar al Dr. Strangelove com sortir-se’n si no en sen podem
sortir. Sembla que la proposta més convincent és tancar a tots els prohoms, els
de la Sala de Guerra es clar, amb 10 dones cada un per repoblar la terra
després de l’Holocaust... I ja no us explico més, que seria #spoiler...<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Val a dir, com ja crec que haureu
intuït és que gran part de la sàtira passa per una ingent quantitat de bromes i
comentaris de tò sexual #dosrombes algunes dignes de pati d’escola, d’altres
sofisticades, totes hilarants. Des dels noms dels personatges a les sigles dels
codis secrets o contrasenyes... cal estar atents.<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt;">Valgui com a anècdota: arriba a la una, grande y libre
España una pel·lícula sobre el cataclisme nuclear provocat per la guerra freda.
Comèdia o drama? Qui és l’heroi i qui el Villanu? Ara no ens posarem tontos en
intentar interpretar la peli, quan podem fer que expliqui el que podem, no? Què
no pot fer un doblatge magistral, no? Si més no, això van pensar els ínclits
mestres de la censura d’aquesta pell de toro. I d’aquí va néixer “Teléfono rojo,
volamos hacia Moscú”, un intent de convertir una sàtira en una peli seriosa al
servei de la propaganda, eliminant al·lusions compromeses i moltíssimes d eles
bromes, i que va resultar infumable i un fracàs fins que es va recuperar, cap
els anys 80, la versió original en anglès i, val a dir, en satíric
#justíciapoètica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
I valgui com una altra a anècdota:
la peli s’havia d’estrenar el 22 de novembre del 63... dia de l’assassinat de
Kennedy a Dallas... #malrotllo i, evidentment, es va ajornar. Comencem amb mal
peu...<o:p></o:p></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Un últim apunt, abans d’acabar, sobre
la darrera escena, icona gràfica del segle XX: el Comandant T.J. “King” Kong
aconsegueix alliberar la bomba de l’avió, in extremis, i se’ls veu a tots dos <a href="https://youtu.be/snTaSJk0n_Y">caient cap a la pèrfida URSS</a>, qual
genet i cavall desbocat... o com un home amb un d’aixonses impressionant...
cadascú el que li faci més gràcia, tu... <o:p></o:p><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/snTaSJk0n_Y" width="560"></iframe></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Apali, que gaudiu de l’hivern
nuclear... <i>winter is coming</i> que deia
aquell altre...<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Podeu trobar la Pel·lícula “Dr.
Strangelove, ... or how I stop worring and Love the bomb”, i la seva versió
doblada a l’espanyol “Teléfono rojo, volamos hacia Moscú” a <a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat?/X(Telefono+rojo)&searchscope=171&SORT=AX/X(Telefono+rojo)&searchscope=171&SORT=AX&SUBKEY=(Telefono+rojo)/1%2C5%2C5%2CB/frameset&FF=X(Telefono+rojo)&searchscope=171&SORT=AX&4%2C4%2C">la
xarxa de biblioteques</a>.<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/dr-strangelove-dstanley-kubrick/">La cultura no val res</a>" el 29/11/2017.</div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-33881400297549778222018-03-01T12:34:00.001+01:002018-03-01T12:34:05.370+01:00Ètica als jocs de rol<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-wHFafHUJ8yc/Wg7k-xZ4EfI/AAAAAAAAC-o/CeTkB2hGolk6K5LH_kwMvWNYBB1fiY11gCLcBGAs/s1600/alignment.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="230" height="304" src="https://2.bp.blogspot.com/-wHFafHUJ8yc/Wg7k-xZ4EfI/AAAAAAAAC-o/CeTkB2hGolk6K5LH_kwMvWNYBB1fiY11gCLcBGAs/s320/alignment.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
<i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Representació
esquemàtica</span> de què són i com interpretar els alignements segons el joc
“Dungeons & Dragons” 1st Ed.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">“In the </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Dungeons_%26_Dragons"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Dungeons & Dragons</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"> (D&D) </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Fantasy"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">fantasy</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"> </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Role-playing_game"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">role-playing game</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">, <b>alignment</b>
is a categorization of the </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ethics"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">ethical</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"> and </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Morality"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">moral</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"> perspective of </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Player_character"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">player characters</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">, </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Non-player_character"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">non-player characters</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">, and creatures”. </span></i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Alignment_(Dungeons_%26_Dragons)"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Wikipedia</span></i></a><i><span style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;"> dixit...<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
Ja he dit més d’un cop, i crec que no ho he pogut
dissimular que <a href="https://jignasib.blogspot.com.es/2014/10/bases-del-joc-de-rol.html">m’agraden
els jocs de rol</a>... molt. I per molts motius: per la diversió de passar un
bon moment amb la colla; per l’evasió de poder ser, de forma controlada, algú
completament diferent de mi en tots els aspectes i formes; per la complexitat
(en el bon sentit de la paraula) d’afrontar reptes desconeguts usant totes les
meves habilitats; per el treball d’equip que suposa superar aquests reptes; per
la complexitat dels personatges, podent fer impressionants habilitats físiques
i dots de combat com per la seva visió i per tant la condició a la seva reacció
per un determinat caràcter personal o per la seva visió de l’ètica...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_4" o:spid="_x0000_s1029" type="#_x0000_t75"
style='position:absolute;margin-left:259.95pt;margin-top:.75pt;width:149.25pt;
height:189.75pt;z-index:251660288;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\28\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JYl9kHurkU8/Wg7laumaqOI/AAAAAAAAC-s/2ww8zusB-v0nszVr0ZS6aVmy6oETwcsbACLcBGAs/s1600/alignment%2BGoT.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="253" data-original-width="199" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-JYl9kHurkU8/Wg7laumaqOI/AAAAAAAAC-s/2ww8zusB-v0nszVr0ZS6aVmy6oETwcsbACLcBGAs/s200/alignment%2BGoT.jpg" width="156" /></a>I aquí volia anar a
petar aquesta vegada... La visió ètica i moral del joc. I no, no parlaré si els
<i>roleros</i> som enviats del diable. Un
altre dia ja farem risses d’això... Parlarem de quina moralitat regeix o hauria
de regir les reaccions dels personatges, tant jugadors com adversaris. Abans de
seguir, recordar-vos que vaig començar a jugar amb els llibres originals, en
anglès, i molta terminologia se m’escapa com la vaig aprendre... no és <i>snobisme</i>... no és només <i>snobisme</i>... #comvolgueu</div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Comencem pel principi, què és l’alignement? Com és juga? Essencialment
hi ha dos eixos: el Bé contra el Mal; i la Llei contra el Caos. A partir d’aqui
anem combinant...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Sembla fàcil, oi? #HalaCampeón, ara ves tu i digues què
és el bé i què és el mal; segles de filosofia mundial desbordada per una sessió
de jocs de rol a la matinada. Tampoc ens posem tant transcendents. Simplifiquem,
que el joc també va d’això. Entenem el Bé pel respecte a la vida com a valor
fonamental; per l’altruisme, pel sacrifici personal davant del benefici
col·lectiu, o inclús d’altres individus . El Mal suposa que la vida d’altres no
té valor davant d’objectius individuals, i que el sacrifici personal no és
necessari pel benefici d’altri. En canvi, Llei i Caos ho tenim més clar, no?
Ep, però no ens passem amb el concepte llei; qualsevol codi de conducta, escrit o
no podria ser llei. Una comunitat de Dominics o de Benedictins viu sota una
estricta llei; les organitzacions criminals tenen les seves pròpies lleis, i ai
de les que se la salti! No se si em seguiu...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-3uFlke8iUmU/Wg7lyZPHr5I/AAAAAAAAC-4/xUvkzK11G4UvgI9MzltkatHHsHnIkl4ZwCLcBGAs/s1600/alignment%2Bstar%2Bwars.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="252" height="158" src="https://3.bp.blogspot.com/-3uFlke8iUmU/Wg7lyZPHr5I/AAAAAAAAC-4/xUvkzK11G4UvgI9MzltkatHHsHnIkl4ZwCLcBGAs/s200/alignment%2Bstar%2Bwars.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_5" o:spid="_x0000_s1028"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:0;margin-top:4.1pt;
width:189pt;height:150pt;z-index:251661312;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;
mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:0;
mso-position-horizontal:left;mso-position-horizontal-relative:margin;
mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\28\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->A partir d’aquí, anem
combinant. Un Lawful Good, serà aquell personatge super bonachon i super obedient
a les lleis. A vegades se’l coneix com a “<i>tonto
gut</i>”, per què els dolents més dolents solen apel·lar a la seva bondat i el
seu acompliment estricte de la llei per obtenir un clar benefici. Aquí veuríem
un caballer medieval en armadura, apel·lant sempre al joc net en el combat i la
caballerositat educadíssima davant les damisel·les. Per internet en va ple
d’exemples dels alignements segons les series o les pelis; desde Game of
Thrones a Star Wars, passant per Harry Potter o la saga de SuperHerois de la Marvel
o de DC Còmcs... Jo crec que sense dubtar, Ned Stark d’Hivernàlia s’enduu la
palma dels Lawful Good! I per això pringa el primer! #spoiler<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-FptC2ENVIb8/Wg7mTZYbo3I/AAAAAAAAC_A/HnC_M4Flohk4BzXwlpedLSeppgKLEUzpQCLcBGAs/s1600/alignment%2Bherois%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="221" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-FptC2ENVIb8/Wg7mTZYbo3I/AAAAAAAAC_A/HnC_M4Flohk4BzXwlpedLSeppgKLEUzpQCLcBGAs/s200/alignment%2Bherois%2B2.jpg" width="193" /></a>El caòtic good, tot i que respectuós amb la vida, entén
que les lleis estan per complir-les sempre que<o:p></o:p></div>
siguin justes... o sigui, que si
cal, podem fer una lectura laxa, o no tant laxa, o no tant lectura, ... o
sigui, que faig el que calgui, no? Sol ser el Bueno de la peli però contra les
cordes, a l’altre costat de la llei... Recordeu ‘El fugitivo’? O el Dr. Banner,
part bona de Hulk? Robin Hood...O el Han Solo... que potser té un punt més malote, potser
seria més Chaòtic Neutral... El Chewakka és més buenote...<br />
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_6" o:spid="_x0000_s1027"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:225.45pt;margin-top:.5pt;
width:188.25pt;height:150.75pt;z-index:251662336;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\28\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->Els neutrals es
belluguen per allí el mig, fan i desfan com els va, ara cap aquí, ara cap allà. Solen ser de dos tipus: supervivents, com el Tyrion Lannister; o
venjadors amargats per un passat obscur, com el John MacCall, l’equalitzador.
En els donjons, el cas típic seria el Druida, buscant l’equilibri de totes les
forces.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
En quant als dolents... ai els dolents... Algú a qui matar no l'importa, però segons un codi de conducta estricte, molt estricte?
Què us sembla la Inquisició? A la ficció, l’exemple epidèmic seria el Darth
Vader! General dels Siths! I si anem a l’altra banda, tenim el maníac homicida
amb una destral, el boig perillós... el Joker encaixa, no? Sabeu en que es
diferencia un diable d’un dimoi? El Diable té clara la gerarquia del mal,
l’objecte que persegueix i el mètode a seguir; el dimoni, escuat o no, és un esbojarrat que
va fen mal... pa joder... El Diable és Lawful Evil; el Dimoni és Chaotic Evil.
Fàcil, no?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
</div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-e0LsQUvAwd4/Wg7moBXRcCI/AAAAAAAAC_I/Hl8H6i0IscIrmYjK8M2BewvRjBlCcwmkgCLcBGAs/s1600/alignment%2BPotter.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="250" height="161" src="https://4.bp.blogspot.com/-e0LsQUvAwd4/Wg7moBXRcCI/AAAAAAAAC_I/Hl8H6i0IscIrmYjK8M2BewvRjBlCcwmkgCLcBGAs/s200/alignment%2BPotter.jpg" width="200" /></a>Ja veiem que catalogar personatges reals o de ficció és
relativament fàcil... Pels seus actes els coneixereu... Això vol dir que el joc de rol és determinístic? Esculls un rol i t’ajustes sense més, sense opció?
Pinta a avorrit... Doncs evidentment, no. Certament l’alignement et condiciona,
però com un repte. Has de ser coherent amb una forma de vida i has d’intentar
ajustar-t’hi. Si ets un paladí, no pots escapar d’una lluita per què et fa por
l’enemic, o si per fugir moren innocents, o companys. Si veus un drac o un
vampir no pots deixar-lo escapar encara que s’hagi trencat la teva armadura
brillant. Però tampoc ets un suïcida abnegat. Si ets un lladregot egoista, no
diràs al grup “fugiu, que jo aguanto la porta per què escapeu mentre les hordes
de <!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_3" o:spid="_x0000_s1026"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:7.45pt;margin-top:2.55pt;
width:151.5pt;height:151.5pt;z-index:251659264;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\28\msohtmlclip1\01\clip_image004.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->trolls em devoren per
esmorzar”... a nos ser que els trolls siguin ratetes i darrera hi hagi un
tresor impressionant que no et ve de gust compartir.. es clar... No sé si s’enten...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-2RqOMZATdlc/Wg7mdKQw_oI/AAAAAAAAC_E/4Mse7pGz8RAI9v7e4qkhPokcEOe6uIXXgCLcBGAs/s1600/alignment%2BBarba.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-2RqOMZATdlc/Wg7mdKQw_oI/AAAAAAAAC_E/4Mse7pGz8RAI9v7e4qkhPokcEOe6uIXXgCLcBGAs/s200/alignment%2BBarba.jpg" width="200" /></a><o:p> </o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
Què? Aneu veient que el joc de rol és més complexe que el
monopoly, eh? Mola o no?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
N’hi ha inclús per fer broma: podeu catalogar les barbes
del personatge segons el seu ethos... d’imaginació ja veieu que no en falta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Què, us animeu? Tireu tres daus de 6 i sumeu els punts...
feu-ho sis vegades. Escolliu un alignement...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-24900888459088504862018-02-09T09:38:00.000+01:002018-02-09T09:38:47.949+01:00Una cançó de gel i foc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-p7vajQEaEdY/WaUxUWgD32I/AAAAAAAAC84/qbZszjlPltc1byxCmd24ldl1oe70u9_TwCLcBGAs/s1600/jocdetrons2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="500" height="192" src="https://2.bp.blogspot.com/-p7vajQEaEdY/WaUxUWgD32I/AAAAAAAAC84/qbZszjlPltc1byxCmd24ldl1oe70u9_TwCLcBGAs/s640/jocdetrons2.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"El Joc de Trons es juga o es mor". Consell de Cersei Lannyster a
Ned Stark, veient que no acaba d'entendre a on s'ha ficat...<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Ja fa
uns quants anyets, gairebé deu, un company de feina em va dir: "si
t'agraden els llibres de medieval-fantàstic, has de llegir 'Una cançó de gel i
foc'. Són una pila de llibres, set, i de moment només n'han escrit tres, però
són una passada". Hem va fer un resumet del que anava, a grans trets,
vigilant de no fer cap spoiler, i va acabar reblant: "Ah, si... no agafis
carinyu a cap personatge". Aquí va començar el meu peregrinatge cap a
Hivernàlia i els Set Regnes.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Per
tant, sí: parlem dels llibres, no de la sèrie de TV. Millor? Pitjor? #tòpic No
ho sé, no he vist la sèrie i no en puc opinar... #bitxoraro Al principi vaig pensar: no miris la sèrie que
amb lo bons que son els llibres et decebrà #fail perquè tothom parla del ben
feta que està i ben fidel que és als llibres. Després vaig dir: no, que
prefereixo saber com continuen els llibres i m'avanço a la sèrie #refail perquè
els guionistes ja van per davant de l'escriptor. O sigui, que passo d'excuses:
he llegit els llibres i no he vist la sèrie #ésaixí #punto.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Val,
i ara què? De què parlaré? Vaig de crític literari resabiat? Millor que
no... El que si puc fer és explicar perquè
em van captivar aquest llibres i perquè ja no em queden ungles esperant el
desenllaç de les dues entregues pendents. Comencem explicant què és i què no
és... 'Una Cançó de gel i foc', escrita per George R.R. Martin, com a gènere
medieval-fantàstic, descriu amb profusió de detalls tot el mon conegut de
Westeros i compleix amb tots els requisits: cavallers, armadures, espases,
cavalls, màgia... bé, no molta, i més vinculada a clèrics que no pas a mags,
però sí decisiva, que és el que compta... Baralles, combats singulars, batalles
èpiques, traïcions, venjances, amors, odis... De tot i força, i en totes les
seves variacions i intensitats. En aquest sentit té tant o més detall i riquesa
que d'altres grans obres mestres de la literatura fantàstica, posem per exemple
"El Senyor dels Anells" per dir-ne només una.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Si mires
l'entrada de la wikipedia o altres reviews semblants et diuen que 'CdGIF' és
una novel·la riu. No és una èpica, ja que no ens explica les aventures d'un
heroi, ni és una saga, ja que no ens glosa la importància d'una nissaga al
llarg de la história. CdGIF és com un riu, una història que flueix com l'aigua,
amb un curs principal, uns afluents, un anar i un venir, personatges que van i
venen... que van... que se'n van... Però, spoilers apart, el que importa és que
tots els personatges estan al mateix pla, no n'hi ha de més importants ni de
menys importants. Tots estan allí, compartint la història, la seva vida... La
seva mort #noelsagafeucarinyu<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-NZBJ1cUypzg/WbulGswZuOI/AAAAAAAAC94/2g7v-1A7OaUqFBDvZYPo_C4V0m9vQy4ZACLcBGAs/s1600/jocdetrons2%2Browling.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="185" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-NZBJ1cUypzg/WbulGswZuOI/AAAAAAAAC94/2g7v-1A7OaUqFBDvZYPo_C4V0m9vQy4ZACLcBGAs/s400/jocdetrons2%2Browling.jpg" width="271" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">I
aquí enllaço amb el segon ganxo. Que, senzillament, és com la vida mateixa. El
bé i el mal no son blanc o negre, estan barrejats; tots els personatges son
complexes, complerts, tenen de tot, de bo i de dolent. El cabronàs més cabronàs
té els seus moments tendres, d'humanitat i compassió; a l'igual que el més bo,
pastelero de tan bo que és, pot arribar a perdre la paciència o tenir un mal
moment i reaccionar com un fill de la gran d'aixonses. És una altra diferència
dels grans clàssics, com les “Cróniques dela Dragonlance” per dir-ne només una,
on està clar que el be lluita contra el mal, i està clar qui és el bé i qui és
el mal. A CdGiF no; les coses passen, i passen com passen, sense arquetipus,
sense tòpics, a vegades sense lògica. A vegades amb una gran èpica, a vegades
com una merda. Quants personatges dolentíssims desitges que morin amb un
patiment terrible a mans de la venjança
implacable del bo ... i pillen una infecció amb una ferida de merda i es moren
de la forma més patètica #sujuru .<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">A
tall de curiositat: el llibre es divideix en capítols que es titulen, tots
ells, amb el nom del personatge sobre el qual es focalitza l'acció; no us
estranyi doncs que llegiu dues accions semblants en moments diferents ja que,
en cada cas, ho fa des d'un punt de vista diferent, i la narració acaba sent
distinta, radicalment en ocasions, senzillament per dos punts de vista oposats.
La qual diferència referma la riquesa de la trama, que sembla ocultar detalls i
secrets inclús al propi narrador!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Per
recopilar, els llibres ja publicats son: "Joc de Trons", el més
conegut i que ha donat nom a la sèrie de TV; "Xoc de Reis";
"Tormenta d'espases"; "Festí de corbs"; i "Dansa de
Dracs". Queden pendent encara dos llibres que està previst que es titulin
'The winds of winter' i 'A dream of
spring'. Al ritme que va d'escriptura, i amb la distracció de la sèrie, crec
que ens haurem de carregar de paciència tot i les reiterades peticions populars
</span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=j7lp3RhzfgI&feature=youtu.be"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">d'accelerar la redacció</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">... <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/j7lp3RhzfgI" width="560"></iframe>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Però
tampoc el pressioneu; diuen les males llengües que, cada vegada que li
pregunten quan escriurà la propera novel·la, l'autor <b>mata un Stark</b> #pocabromaambeliaio. Ja veig que haurem de seguir atents a la
pantalla, i en el meu cas, posar-me les piles amb tots els episodis des de la
primera temporada #se'mgirafeina.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Podeu
troba els llibres de 'Cançó de Gel i Foc' de George R.R. Martin a la </span><a href="http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Can%C3%A7o+de+gel+i+foc&searchscope=171&submit=Cercar"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">xarxa de biblioteques</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">jignasib.blogspot.com</span><o:p></o:p></div>
<br />
Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/una-canco-de-gel-i-foc/">La cultura no val res</a>" el 03/04/2017.<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-6425285554151607072018-01-19T09:30:00.000+01:002018-01-19T09:30:27.404+01:00Ètica robòtica al volant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-W0CeM_2BuXw/WM-cxMgxPpI/AAAAAAAAC5s/i0gFaH_Nyn815cQnPpCmluHN0rnk4qTngCLcB/s1600/robots.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://2.bp.blogspot.com/-W0CeM_2BuXw/WM-cxMgxPpI/AAAAAAAAC5s/i0gFaH_Nyn815cQnPpCmluHN0rnk4qTngCLcB/s400/robots.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600"
o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f"
stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75"
style='position:absolute;margin-left:0;margin-top:5.45pt;width:264.55pt;
height:139.5pt;z-index:251658240;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:left;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\17\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="robots"/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">"La velocitat no és
qüestió de cavalls al motor, sinó de burros al volant". El Perich,
Autopista.</span></i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Cap als anys 50's Isaac Asimov va començar a escriure una<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="color: #4a4a4a; font-family: "arial" , sans-serif; text-decoration: none;"><a href="http://jignasib.blogspot.com.es/2014/10/fundacio.html">sèrie de novel·les</a> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">que tenien per protagonistes els robots i la
seva relació amb els humans. Estem parlant de "Jo, robot"i de la
Trilogia dels Robots (formada per "Les bòvedes d'acer", "El sol
nu" i de "Els robots de l'Alba") essencialment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Ja se sap que les màquines les carrega el diable; aleshores, per
assegurar el benestar dels humans i, desenganyem-nos, per garantir-ne la seva
acceptació, caldria estar ben segurs que nosaltres controlem en el fons les
accions dels robots i que aquests no maquinarien, mai més ben dit, en contra de
nosaltres. Va ser aleshores que Asimov es va treure de la màniga les famoses
Tres Lleis de la Robòtica que qualsevol robot duu implantades al més pregon del
seu cervell positrònic alimentat per energia atòmica. Què diuen aquestes lleis?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 107%;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: 0cm;">
<!--[if !supportLists]--><span style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">1.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per
inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: 0cm;">
<!--[if !supportLists]--><span style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">2.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers
humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt; text-indent: 0cm;">
<!--[if !supportLists]--><span style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">3.<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt;">Un robot ha de protegir la seva pròpia
existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la
primera o la segona llei.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Amb això podem estar ben segurs que aquestes maquinotes
treballaran sempre per i només per al nostre benefici. Estem salvats. Sobre
aquestes tres premisses hi ha força relats curts i novel·les que s'hi recreen
per al gaudi del lector àvid de reptes lògics (si no ja ètics) i de
paradoxes...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">En aquesta línia de raonament, un dels debats d'un llibre concret
rau al voltant de què passa si un ser humà comença a maquinar i treballar en
benefici propi, i en detriment de la humanitat? Què passa si un robot és capaç
d'entendre aquesta amenaça, no a un ésser humà, si no al conjunt de la humanitat.
En aquest cas, Asimov fa que un robot, privilegiat entre els seus semblants,
capaç d'entendre la diferència entre humà i humanitat i conscient de la
tragèdia que se'ns cau al damunt (literàriament), s'inventi i s'autoimplanti,
per damunt de les Tres Lleis de la Robòtica, la Llei Zero:</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">0. Un robot no pot fer mal a la </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 107%;">Humanitat</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> o, per inacció, permetre que la Humanitat prengui cap mal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">La qual li permet by-passar les tres lleis menys precedents... I
carregar-se un humà per salvar la humanitat. Pim pam #spoiler.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Deixem la literatura i tornem al mon real, a l'actualitat. Estem
en vies d'inventar la "conducció autònoma". O sigui, que un robot
condueixi el nostre cotxe, que prengui decisions sobre la ruta, el trajecte,
els cops de volant... Que s'anticipi als accidents. I si son inevitables que
minimitzi danys. I si també son inevitables, que minimitzi pèrdues de vides...
I, es clar, ha sortit el senyor "què fem amb la llei zero?" i ens
planteja el dubte existencial: i si per minimitzar pèrdues de vida, el robot al
volant decideix que és millor sacrificar la nostra, amos del cotxe, que la de
més d'un vianant? O d'un sol vianant però millor persona que nosaltres? O més
jove i amb més oportunitats? O més gran i amb més experiència... O el més ric,
que ja ha sortit avui un twit catxondo que explica que Mercedes programarà els
seus cotxes amb la prioritat de salvar la vida del conductor davant de
qualsevol alternativa...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Arribats a aquest punt, jo crec que com a mínim hauríem de debatre
dues o tres cosetes... La primera: si Asimov va inventar-se les Tres Lleis per
als seus robots, per què no les podem aplicar al cervellet dels nostres
assistents de conducció? Així garantim que les màquines treballaran en igualtat
de criteris i sempre per al nostre benefici. I ja que parlem de benefici... Com
evitem que el benefici primi a la resta de vides humanes? Com garantir que tots
els cotxes vetllen per els mateixos valors i no prioritzin a uns o altres en
funció del preu del cotxe? Home... Jo crec que tot el sistema de lleis va
encaminat a aquest fet. Podràs fiar-te o no del sistema legal/judicial, però
aquí el cotxe autònom no afegeix ni treu res a un debat que ja existeix amb les
petrolieres, la obsolescència programada o les farmacèutiques de la nostra
monja més mediàtica, per citar només un exemple.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">La segona: què fem amb la llei Zero? Què passa si el cervell del
cotxe, en cas d'incident o accident avalua riscos i escenaris i arriba a la
conclusió que el mal menor és la nostra mort?... Ooopss... Sobe el paper és
encomiable, pero a nivell més pragmàtic què vol dir, o qui pot decidir que una
vida val més que una altra? Dos delinqüents valen mes que un filàntrop? Quants
adults val un nen? O a l'inreves? Crec que hi ha molta llana per cardar encara
abans de debatre si una màquina pot decidir o no qüestions de tant calat...
Dubto que nosaltres mateixos puguem decidir... Imagina't una màquina!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">I tercera: crec que seguim pensant com humans. Estem fent prendre
decisions a les màquines pensant com humans. Què vol dir que una màquina ha
d'avaluar els danys davant un imminent accident? No es més raonable dedicar
tots els recursos computacionals a preveure l'accident i a evitar-lo? Segur que
és més fàcil que recalentar el cervell positrònic amb debats ètics!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Avaluem les estadístiques (poques) que tenim ara per ara. En tots
els accidents entre cotxes 'humans' i cotxes 'autònoms' el 100% eren
deguts a "errors humans" (menteixo, un era degut a un error
d'apreciació del robot d'un TESLA que no va veure un cotxe en un
encreuament perquè un llum brillant va provocar errors als càlculs i
calibratges del sistema, per tant és un problema de perfeccionament de la
tecnologia no de debat ètic). No és més fàcil imaginar un futur on el 100% dels
cotxes autònoms circulen sense accidents que en uns robots que perden el temps
minimitzant les victimes del proper pinyo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">No se... Aqui ho deixo... #digueu-meingenu pero realment crec que
estem més davant d'una oportunitat que d'una amenaça. Me'n refiaria d'un cotxe
autònom? Ara crec que és prematur, però un mon on tots els cotxes condueixin
sols em sembla més segur que el mon actual amb humans al volant. Recordeu El
Perich...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">@jignasibonet<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquest post es va
publicar al<span class="apple-converted-space"> "</span></span></i><i><span style="background: white; color: #4a4a4a; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt; text-decoration: none;"><a href="https://culturadigital.blog.gencat.cat/2016/11/09/etica-robotica-al-volant/">Blog de Cultura
Digital</a>"</span></i><span class="apple-converted-space"><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> </span></i></span><i><span style="background: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">el passat 9/11/2016</span></i><o:p></o:p></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-22274227644464704432017-12-11T16:00:00.001+01:002017-12-11T16:00:19.285+01:00L’Harúspex<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-KjhO4KrVF9w/WNodKbnHEPI/AAAAAAAAC6I/EMcpj4jlbDYXV-qFK2J-EQGQfrpLZdEXQCLcB/s1600/haruspex.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-KjhO4KrVF9w/WNodKbnHEPI/AAAAAAAAC6I/EMcpj4jlbDYXV-qFK2J-EQGQfrpLZdEXQCLcB/s400/haruspex.jpg" width="272" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="'APERS DE FORTUNA
Carles Zafon
L'harúspex
Meteora " id="_x0000_s1026" style="height: 329.25pt; margin-left: -.3pt; margin-top: 0; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; position: absolute; width: 225.75pt; z-index: 251659264;" type="#_x0000_t75">.
.<v:imagedata o:title="clip_image001" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"><w:wrap type="square"></w:wrap></v:imagedata></v:shape><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Fa pocs
dies, el nostre enigmista de referència, l'encomiable @mariuserra escrivia
un </span><a href="https://twitter.com/mariusserra/status/845206565233856512"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">twit</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> fent-nos notar l'impacte que un dels seus
enigmes havia causat en la seva vasta </span><a href="https://twitter.com/maticatradio/status/844859415786242050"><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">audiència</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">: el gran nombre de visites
que al darrer dia havia rebut a la wikipedia l'entrada "harúspex".<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Què diu la wiki sobre el tema? Un </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Har%C3%BAspex"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Harúspex</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> o arúspex (Aruspices o Haruspices)
és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus. El nom llatí
“harúspex” fou aplicat també pels romans a alguns profetes o endevins
estrangers. Harúspex derivaria de haruga ('víctima'). #wikipediadixit, tot i
que trobo a faltar una referència a que el mot només aplicava originalment als
que endevinen el futur observant el vol dels ocells #digue'mrepelent... <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Molt be, tenim un twit. Val... i?
Doncs que a mi em va </span><a href="https://twitter.com/jignasib/status/845207374445076480"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">recordar</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> un simpàtic llibre que em va caure a les mans.
I de que va el llibret? D'un harúspex! #spoiler #unfletxaposanttitols.
Espera... Oh, no, que endevina el futur mirant les entranyes d'animals
#listillo... Sort de la introducció del llibre... Es que com hi apareix una
cadernera que li chiva coses al prota... Ja, ja... #excuses<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">No ens distraguem. En aquest llibre
de Carles Zafon, que no confonguem amb Carlos Ruiz Zafon, que després la liem,
se'ns explica la historia de com Testòrides Calcant passa de ser l'home més
mediocre al mes gran Harúspex; de con supera la pèrdua de la seva amiga, la
fotocopiadora Paca, #sujuro de la ma d'una altra amiga, la cadernera Apol·lo
#enserio, i dels seus amics encara més mediocres, Mofos, i els bessons Cassandra
i Hèlen; de com canvien el curs de la guerra amb els seus nous poders premonitoris...
Una història estranya? Com hi ha mon!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Què te de peculiar doncs? Què
captiva? Us heu fixat en els noms dels personatges? No us recorden res? Què us
evoca la divisió del llibre en 'cants'. Bingo! La història no sabria dir-te si
és una transposició o senzillament una metàfora però, de cap a peus olora a
mitologia grega i a èpica clàssica, a Homer, a la </span><a href="http://www.laculturanovalres.com/la-iliada-i-lodissea-dhomer/"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Il·líada</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Els protagonistes apareixen a ambdós
llibres i amb rols idèntics. Calcant, fill de Tèstor (per tant, Testòrides), va
ser un dels endevins més coneguts de Micenes i llargament referenciat a la
Il·líada. Amb el seu do, regal del mateix Apol·lo, va vaticinar que Tròia, la
indomable, només cauria si l’heroi Aquil·les participava de la gesta. I
Cassandra? No us sona? Certament, bessona d'Helen, i que va profetitzar la
perdició de Tròia per culpa dels amorius de Paris amb Hèlena... Els altres dos
potser no son tan coneguts, però Deu n'hi do... Hèlen va predir la mort de
Calcant, en el moment que conegués algun endeví millor que ell... Títol que
recauria en Mofos! #quadrantelcercle. Un excel·lent exercici de transposició<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Un best seller? No, certament no.
Apte per a tota els públics? Home... per a amants de la mitologia clàssica, de
les obres d'Homer, pot ser un exercici interessant; per a amants de les
històries bizarres i surrealistes, pot captivar. D'altres públics, podrien
ressentir-se'n #esteuavisats.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Podeu trobar l'
"Harúspex" de Carles Zafon a la </span><a href="http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Haruspex&searchscope=171&submit=Cercar"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">xarxa de biblioteques</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">j</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">ignasi.blogspot.com<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/haruspex-de-carles-zafon/">La cultura no val res</a>" el 29/03/2017.</span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-33760457100980281402017-11-17T09:06:00.002+01:002017-11-17T09:06:25.335+01:00D'on venen les paraules?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-bc_lfHipJ4I/WaUw2G7tp4I/AAAAAAAAC80/bnCJ6yKxzBQnvagX-z_Fif1CfFOuxy0ZQCLcBGAs/s1600/paraules%2BHumpty_Dumpty_Tenniel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="551" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-bc_lfHipJ4I/WaUw2G7tp4I/AAAAAAAAC80/bnCJ6yKxzBQnvagX-z_Fif1CfFOuxy0ZQCLcBGAs/s400/paraules%2BHumpty_Dumpty_Tenniel.jpg" width="366" /></a></div>
<div class="MsoPlainText">
Ja fa un temps, vam veure com <a href="https://emailservice.spamina.com/atp/url-check.php?URL=http%3A%2F%2Fjignasib.blogspot.com.es%2F2014%2F10%2Falicia-anotada.html&D=53616c7465645f5f384703f62d2ad313e5ea1361542a7d8b693fd0a8bb2b26fcf1fc0a810a4945b558e0bce9275b61d1c4714e51d716596059c2080edb24c6af1ce6052bf38c5d8a8c9105d9a1344bad94f6341aef356e85&V=1">l'Alícia
</a>passava una mala estona intentant entendre el que deia el poema <a href="https://en.m.wikipedia.org/wiki/Jabberwocky">Jawerwocky</a> (Gallimatazo
en espanyol, ... no em pregunteu per què), poema que va trobar només començar
el segon llibre de les seves aventures, "a través del mirall i el que allí
hi va trobar".<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Per sort de l'Alícia, a mig llibre es troba amb un
personatge peculiar: <a href="https://en.m.wikipedia.org/wiki/Humpty_Dumpty#In_Through_the_Looking-Glass">Humpty
Dumpty</a>; sí, sí, el mateix de les rimes infantils, el que seu dalt del mur.
És un reconegut referent interpretant paraules, inclús aquelles que no tenen
cap sentit. Com ho fa? “He arribat a un acord amb les paraules: per una mòdica
quantitat elles permeten que signifiqui el que a mi m’interessa.... surt car!
Però és molt pràctic!”. És una manera...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Bromes a part, el poema, d'una banda, es l'exemple
majúscul del que es coneix com <i>non-sense
poetry</i> (poemes amb mètriques correctes però en clau de paròdia o usant
paraules inventades, sempre en clau d'humor); però de l'altra pot representar
una nova font de generació de paraules. Per exemple, el terme "<i><a href="http://www.dandwiki.com/wiki/SRD:Vorpal">vorpal sword</a></i>" que
el mateix Humpty Dumpty no s'atreveix a interpretar, avui en dia és el tresor
més preuat per un aventurer que juga a jocs de rol (D&D per ser més
precisos)... Una meravellosa i singular espasa màgica +5 que escapça a l'enemic
si treus un crítical! Poca broma!!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Sigui com sigui, els que no podem pactar el significat de
les paraules, ens haurem d’espavilar per descobrir-lo i, a vegades, saber d'on
venen ajuda una mica. Sí, <b>l'etimologia</b>
(que ve del grec, <i>etimos</i>-veritable i <i>logos</i>-paraula, referint-se al significat
veritable de les paraules #metareferencia) pot ser útil... Per exemple, quan
els romans parlaven del govern de l'imperi, parlaven del govern de la cosa
pública; de la <i>res pública</i>, d'on
després derivaria la paraula <b>república</b>.
Ei, escollint una paraula a l'atzar, eh?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Sabíeu que, abans, l'educació a les elitistes
universitats de Camabridge i Oxford estava reservada als nobles? Quan els
xavals s'hi apuntaven, al costat del nom constava el títol nobiliari: baró de
tal, vescomte de qual, lord d’aquí, senyor d’allà... Però amb el pas del temps,
la cosa es va popularitzar i van permetre l'entrada als fills de burgesos que,
encara que no tenien noblesa, sí tenien diners, que si fa o no fa, és igual
d'important. A aquests, a la casella 'Títol' hi posaven "<i>sine nobilis</i>", sense noblesa; però
com era llarg, van passar a posar "<i>sine
nob</i>"... I van acabar sent "<i>s
nob</i>". I com va resultar que aquest plebeus eren els més vanitosos i
engreïts se'ls va acabr coneixent com <b>snobs</b>.
Mola, eh?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Tornant a temes més mundans. També va de latinismes. Com se
solien pagar les feines que realitzaves per al teu cap en aquells temps de l'antiga Roma? Doncs
amb sal, imprescindible per salar i conservar el menjar molt de temps. Tenir
sal et permetia conservar els aliments i et garantia menjar en temporades difícils.
Que et paguessin amb sal era molt valorat. Tenir un <b>salari</b> era molt preuat... Què, com us quedeu?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Ara farem el camí al revés, inventarem una cosa, i per
posar-li nom buscarem paraules gregues molones que l'expliquin. Com li diem a
un pal que dona missatges de “passar” o “no passar”? Si porta missatges, podem
dir-li <i>sema</i> (del grec, missatge) <i>phoros</i> (del grec portar): <b>semàfor</b>. I parlant de portadors
famosos, el portador de Crist, que el va ajudar a creuar el riu sobre les seves
espatlles, el <i>Cristophoros</i>, <b>Cristòfor</b>, patró dels taxistes!
#enserio. O un altre de ben famós, el portador de la llum, l'àngel bell que per soberbia Déu Nostrusinyó va fer caure a l'infern, l'àngel caigut,... Luce Foros, <b>Lucifer</b>... #acordstètricsd'acompanyamentsiusplau #mamapó...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Ara una paraula bizarra. <i>Serendib</i> és el nom persa d'un país fabulós que surt a les aventures
de Simbad; també és l'antic nom de l'illa de Ceilan (avui Sri Lanka), tot i que
no queda clar si és el mateix. Una llegenda diu que allí hi vivien tres
prínceps que resolien tots els seus problemes de forma casual... I, per això,
quan algú descobreix una cosa quan no la buscava, diguem-ne que per casualitat,
se li diu <b>serendipia</b> o serendipity.
Curiós, no? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Però, totes les paraules tenen un origen? No ho se...
D'algunes no ho sap ningú... Per exemple, quan l'alquimista <i>van Helmint</i>, cap al segle XVI va
descobrir l'estat de la matèria 'gasós' no sabia com dir-li, i li va dir <b>gas</b>. Per què? No se sap; s'especula que
es podria haver inspirat del grec "<i>kaos</i>",
l'estat de desordre abans de l'univers, el "<i>kosmos</i>", l'ordre... Però son això, especulacions.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
O per què el senyor <i>Eastman</i>
li va dir a la seva empresa "<b>Kodak</b>"
en comptes del tant nostrat costum de posar el cognom? Sembla que se la va
inventar: volia un nom curt, contundent, amb k's... I pensant, pensant, es va
quedar amb Kodak... I ja està...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
I si tenen dos orígens poden tenir dos significats? Doncs
pot passar. La paraula <b>control</b>, pels
anglesos i pels francesos no significa el mateix. Mentre que pels anglesos,
controlar vol dir <i>influir en el
comportament d'algú o alguna cosa</i>, pels francesos vol dir <i>verificar-ne el seu estat</i>. Si per a un
anglès controlar un cotxe vol dir conduir-lo, per a un francès vol dir saber on
és... Nomes petita la subtil diferència, eh?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Ja veieu, de paraules n'hi ha un munt, i totes tenen
significat... O, si no, ens l'inventem. Se'ns gira feina...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-13857379538644421002017-10-27T09:21:00.001+02:002017-10-27T09:21:58.976+02:00Com es diu aquest llibre?<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-VVR5G4l3v6g/WM-dg-kFq7I/AAAAAAAAC50/wQ-PXhuLVp4j8XlgXCVu2dpevmbw6uxYwCLcB/s1600/smullyan.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-VVR5G4l3v6g/WM-dg-kFq7I/AAAAAAAAC50/wQ-PXhuLVp4j8XlgXCVu2dpevmbw6uxYwCLcB/s400/smullyan.jpg" width="246" /></a><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"L'enigma
de Dràcula i d'altres passatemps lògics"<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Fa poc s'ha fet públic que l'ínclit
Raymond Smullyan va traspassar a Nova York a la no gens menyspreable i molt
envejable edat de 98 anys... Però, qui és... qui era Raymond Smullyan? I per
què cal parlar-ne ara?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Anem a pams. Què va fer aquest
il·lustre personatge? <b>#momentWikipedia</b>
Segons la seva biografia va ser mag. Mag i filòsof. Mag, filòsof i pianista. I
matemàtic. I expert en lògica. Res més?... Taoista, afegeix taoista. No
tarotista, no. Taoista...No, tampoc sé que vol dir, però ho era... <b>#WikipediaDixit.</b><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Val, i aleshores? Doncs que des de
la seva faceta de matemàtic i expert en lògica va escriure diversos llibres que
versaven sobre aquest tema, normalment des de la seva vessant més lúdica,
recreativa i, val a dir, també educativa. El més famós d'ells es titula
"What is the name of this book?". Com es titula aquest llibre? És un
llibre o una endevinalla? Hmmm... Potser les dues coses, un llibre d'endevinalles.
Ahhhh... #jacomencem #postsquenos'aclaren. Bufff! <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Sota la innocent aparença d'un
llibre lúdic, d'un joc, l'autor ens convida a resoldre tot un seguit de '<i>puzzles</i>'
mentals, de trencaclosques i, perquè no, d'enganys lògics que no només ens
entretinguin, sinó que ens arribin a plantejar vertaders reptes per al nostre
cervell #foodforthought<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Al llarg del llibre, i amb
complexitat creixent, anem avançant tot resolent problemes de lògica; d'aquells
amb els que ens agradava reptar als companys de classe, si parlem dels primers,
i aquells que ni sospitàvem com afrontar ja de més grandets. Recordeu aquell
del poli sincer i el poli mentider? La porta que et duu a la vida i la que et
duu a la mort? Quina pregunta fem als polis per escapar amb vida?... Bah!
Aquest seria dels primers, dels facilets! D'aqui cap a amunt! Veieu per on van
els trets?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Prepareu-vos a conèixer l'illa dels
cavallers i els escuders; allà on els cavallers sempre diuen la veritat, i els
escuders sempre menteixen; allà on no pots saber si parles amb un cavaller o un
escuder; allà on haureu de fer preguntes per arribar a llocs o per aconseguir
fites, sense saber si et son sincers o t'estan mentint. Prepareu-vos a conèixer
les diversions de Porcia, que turmentava els seus pretendents amb endevinalles i
enganyifes dins de cofrets ben tancats i ben misteriosos. I quan us penseu que
ja sou mestres de la lògica i immunes a les paradoxes més enrevessades,
prepareu-vos a coneixer l'illa on conviuen els humans (que sempre diuen la
veritat) i els vampirs (que sempre menteixen)... Eing? Com els cavallers i els
escuders? No us precipiteu, per que també hi ha entenimentats (saben veritats)
i bojos (es pensen que saben veritats quan, de fet, estan errats). Podreu
enfrontar-vos a humans entenimentats amb vampirs bojos? Qui menteix? Qui va
errat? Veieu el drama?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Paradoxes, meta referències,
autoalusions, teorema de Gödel... tot al mateix llibre. I us pensàveu que era
un llibre d'endevinalles innocents? #whahahaha #RiureMalèfic. Aqui rau el valor
de Raymond Smullyan, mestre i precursor d'articulistes del Scientific American
com Martin Gardner (Juegos matemáticos, </span><a href="http://jignasib.blogspot.com.es/2015/06/aha.htmL"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Aha!</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">), i Douglas R. Hofstaedler
(Juegos metamágicos, </span><a href="http://jignasib.blogspot.com.es/2014/11/geb-godel-escher-bach-un-eterno-y.html"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Gödel Escher Bach</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">...), de
qui ja en vam parlar anteriorment. Aneu copsant el valor del personatge?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Valgui aquest petit i humil
homenatge per a mantenir viva la flama de la seva memòria, ni que sigui per un
instant... Descansi en pau.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Podeu trobar "Como se llama
este libro?" de Raymond Smullyan a la </span><a href="http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=como+se+llama+este+libro&searchscope=171&submit=Cercar"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">xarxa de biblioteques</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 14.6667px;">Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/como-se-llama-este-libro-de-raymond-smullyan/">La cultura no val res</a>" el 24/02/2017.</span></span></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-21288701788076803672017-10-06T09:23:00.001+02:002017-10-06T09:23:32.742+02:00Connexions, de James Burke<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-hDeO-Isfap0/WNocs-bVaAI/AAAAAAAAC6E/ezlvvuSSrNYNDAT0K2csXyP__QXMdKEAwCLcB/s1600/connexions%2BJames_burke.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="244" src="https://2.bp.blogspot.com/-hDeO-Isfap0/WNocs-bVaAI/AAAAAAAAC6E/ezlvvuSSrNYNDAT0K2csXyP__QXMdKEAwCLcB/s320/connexions%2BJames_burke.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_1" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75"
style='position:absolute;margin-left:0;margin-top:3.65pt;width:281.5pt;
height:215pt;z-index:251658240;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:left;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\18\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“Vista Alternativa del
Canvi". Subtítol de la sèrie.</span></i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Als principis de les emissions de
tv3, anys 80's i 90's, es va emetre per 'La Nostra' (tot i que ara no em feu
dir quan exactament, la memòria té un límit) una sèrie de divulgació científica
que va produir uns anys abans la BBC. La sèrie era conduïda per James Burke, i
tenia per títol el suggerent nom de "<a href="http://www.documentary-video.com/items.cfm?id=854&gclid="><i>Connexions</i></a>".
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Per què va destacar aquesta sèrie?
... Acabem amb aquesta farsa: per què m'agradava aquesta sèrie? Doncs tampoc
cal ser molt original, pel mateix perquè agradava a tothom. Pel seu dinamisme,
per les recreacions teatrals del que es descrivia, per l'humor subtil del
presentador i pel seu plantejament agosarat de l'evolució del pensament i dels
descobriments tecnològics i científics que paulatinament ens han anat,
literalment, canviant la vida.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Tots els episodis seguien una trama
semblant. Partim d'un esdeveniment o una innovació del passat; però passat,
passat eh? de l'antiguitat clàssica o medieval. A partir d'aquí es van
desencadenant una sèrie de connexions, aparentment no relacionades directament,
que acaben petant en un aspecte quotidià del nostre mon modern (be, modern dels
anys 80). Per exemple, en un episodi partim de l'ús que els grecs feien de la
Pedra de Toc per identificar metalls (valuosos); com, gràcies a aquesta
facilitat de verificar el valor de les pedres, es va fomentar el comerç entre
grecs i perses; com aquest comerç va estimular la creació d'un centre cultural
a Egipte, Alexandria; com Alexandria va albergar les taules de les estrelles de
Ptolomeu; com aquest coneixement dels astres va permetre viatges entre
continents; com els viatges van millorar amb la "Agulla Magnètica",
que va desenvolupar en la invenció de la brúixola; que va fomentar l'estudi del
magnetisme, que va dur irremeiablement a l'estudi de l'electricitat; de com ens
vam interessar per els fenòmens atmosfèrics elèctrics; que van permetre
desenvolupar la primera estació meteorològica; que va inspirar la invenció de
la càmera de boira; que va permetre d'una banda fer recerca sobre el radar,
mentre que de l'altra va facilitar els estudis de partícules atòmiques, que van
ajudar tots dos al desenvolupament de les armes nuclears. #comotequedas? <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">En mitja hora passem de la pedra de
toc grega a la bomba atòmic d'Hiroshima sense despentinar-nos (bé, el James sí,
que tenia força grenyes...). I així amb tots els episodis. Què perseguia, però
aquesta cadena de connexions? Què ens volien demostrar amb aquest desplegament
d'imaginació? #<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Connections_(TV_series)">momentwikipedia</a>.
El que ens intenta demostrar aquesta sèrie és que l'evolució del pensament, i
per tant, dels descobriments, no segueix un objectiu lineal al llarg de la
història, sinó que és fruit de múltiples factors entre els quals s'inclouen els
coneixements a l'abast en cada temps i en cada lloc, les motivacions personals
i les relacions interpersonals, l'oportunitat #buff #m'hequedatdescansat. Per tant, predir el curs del
progrés tecnològic és gairebé impossible, perquè depèn de molts factors
interrelacionats i de components altament casuals. Si James Burke ens ha transportat
des del passat al present amb connexions inverosimils, quines connexions encara
més inversemblants ens duran del present al futur? <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">I, com a conseqüència d'aquest
raonament: si l'evolució del coneixement i de la tecnologia depèn altament
d'aquestes interconnexions, a mesura que avancem i la història progressa, el
nombre d'esdeveniments que es poden interconnectar augmenta, augmenta la
innovació que se'n deriva i així <i>ad infinitum</i>, de forma accelerada.
Aquest creixement exponencial és inmanejable per a un únic ser humà, i per tant
l'enciclopedisme és un somni del passat, no ho podem conèixer tot! I això és bo
o dolent? Be, la sèrie tampoc era tant ambiciosa... Deixem aquest exercici per
a l'espectador.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">La sèrie original és de l'any 1979,
i a <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XWuUdJo9ubM&list=PLCMBSttd0ytQyCkGSCaB5ELVeATw1asu_">youtube</a>
en podeu trobar força episodis. Entre els anys 1991 i 1994 se'n va fer una
segona part,</span><span style="color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><a href="http://www.documentary-video.com/index.cfm"><span style="color: red;">Connections 2</span></a></span><span style="color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">, </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">i al 97 una tercera part,</span><span style="color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><a href="http://www.documentary-video.com/index.cfm"><span style="color: red;">Connections
3</span></a></span><span style="color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">; </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">el format exitós de la primera es va replicar, com el titol de les
seqüeles demostra.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Si us interessa el tema, el mateix
Burke, l'any 1985, va fer una sèrie, en la línia de Connexions, però que
analitzava el funcionament de l'Univers en comptes del progrés tecnològic humà
titolat "<a href="http://www.imdb.com/title/tt0199208/">The day the
Universe Changed</a>".</span><span style="color: red; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Apali, a gaudir de bona tele!</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-90708198018892428832017-09-15T11:31:00.001+02:002017-09-15T11:31:17.940+02:00Dune<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-sSZRFi7AfPg/WM-cIRCvVlI/AAAAAAAAC5k/W0pcGx8elis-6XLTdYJb56yahmPkCqLPQCLcB/s1600/dune.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-sSZRFi7AfPg/WM-cIRCvVlI/AAAAAAAAC5k/W0pcGx8elis-6XLTdYJb56yahmPkCqLPQCLcB/s400/dune.png" width="297" /></a><i><span style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">«Una bona causa no fa que la guerra sigui
justa.» Duc Leto Atreides, pare de Muad’Dib<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;">“La finta dins la finta” estratègia per
sobreviure als duels a ganivet...<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Benvinguts a Arraquis, el planeta
desèrtic conegut com a Dune, llar dels Fremen, els dels ulls blaus, domadors
dels cucs que ens donen la <i>melange</i>, l'espècie geriàtrica, imprescindible
per a la confraria de comerciants, sense la qual no podrien doblegar
l'espai/temps i impossibilitaria els viatges interestelars... Què, com us heu
quedat? Com si haguéssiu vist la </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=KwPTIEWTYEI"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">peli</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> del </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=nct_lZKfTyM"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">David Lynch</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">, eh? Doncs sí, el debat de
si "és millor el llibre que la peli" en aquest cas no té la resposta
habitual; si no llegeixes el llibre no pilles la peli... Però aquest no és el
tema del post. Centrem-nos en el llibre, si us plau...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Frank Herbert comença la narració
deixant al Comte Leto Atreides a Dune. Premi o càstig? Un planeta desèrtic,
sense aigua, sense recursos... Però amb la <i>melange</i>, una droga
imprescindible per als viatges espacials i que només es troba a aquest planeta
habitat pels Fremen, indòmits habitants dels deserts, cultivadors de l'espècie.
Una merda de planeta però imprescindible. Insisteixo: premi o càstig?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">L'acció se situa a l'espai
exterior, i un futur llunyà, on els viatges interestelars son possibles. No
fàcils, però possibles gràcies a la <b>Confraria</b> (una espècie de gremi
monopolista de transportistes, amb molt poder però que en volen més) que són
els únics capaços d'alterar l'espai-temps, gràcies a l'ús i abús de la <i>melange</i>,
i fer possibles els viatges entre estrelles. Futur, espai, tecnologia... Sí,
és ciència ficció. Però no és la ciència ficció clàssica; el pes de la
tecnologia s'ha minimitzat mentre que s'ha potenciat la interacció humana, la
política, la religió, l'ecologia, .. Tot barrejat i tot enfrontat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Tota aquesta <b>barreja</b> (és
casualitat que l'espècie es digui <i>melange</i>?) es troba a Arrakis, ara
governada per la família Atreides: Leto, el patriarca, hereu d'una família
respectada que podria fer ombra a l'Emperador; Dama Jèssica, la concubina de
Leto i membre de la Germandat <b>Bene Geserit</b> (sacerdotesses, entrenades
per adquirir superpoders, en benefici de la germandat... amb molt poder, però
en volen més); <b>Paul</b>, l'hereu Atreides, entrenat com una sacerdotessa,
destinat a grans gestes. Però també hi ha malotes: <b>L'Emperador</b>, molt
poderòs, amb por de perdre-ho tot; la família <b>Harkonen</b>, enemics dels
Atreides, molt poderosos, però que volen més poder; els <b>Fremen</b>, nòmades del desert, domadors de cucs de sorra, que no tenen
cap poder.... excepte la <i>melange</i>, que cultiven dels cucs de sorra. Que
curiós, els cucs gegantins mengen minerals que només es troben a Dune i com a
resultat defequen l'espècie... La <i>melange</i> és una merda #talcomsona!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">I que passa quan ho barreges tot?
Doncs que explota! Guerres i <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">traïcions</span>, porten a Paul i la seva mare a fugir al
desert, on els acullen els Fremen. Els poders de les sacerdotesses converteixes
Paul de convidat a lider i de lider a Muad'Dib... Molt del lideratge de Paul
sobre els homes del desert és messiànic, té un evidentíssim flaire a desert
saudí i a islamisme. Però aquest és un altre debat<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">;</span> ara parlem de com el petit
Paul i els humils Fremen posen en escac a tot l'imperi, David contra Goliat!
...Ostres, més referències religioses. Sigui com sigui, la <i>melange</i> justifica
la trama del llibre; cóm una <i>merda</i> és fonamental per dominar l'univers,
perquè justifica una guerra, perquè pilla catxo el comte Leto i perquè Paul és
capaç, amb els seus Fremen convertits en un exèrcit temible, d'enfrontar-se i
plantar cara als Sardaukar, les tropes
d'elit de l'Emperador; de posar en un cul de sac al mateix Emperador...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">I el llibre esdevé saga, tan o més
complexa que la trilogia de Tolkien, El senyor dels Anells; però si en aquest
darrer la complexitat rau en el detall en que l'autor recrea un mon amb les
seves races, llengües, cultures, creences i ambicions, en el primer cas és
senzillament un embolic. Les faccions, les famílies, les sectes... cada una amb
els seus objectius, regles, tradicions, poders, ... Un embolic #deveritat. Per
això no es pot veure la peli sense llegir el llibre...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Però així com al primer llibre es
pot seguir i inclús t'atrapa, els següents ("El Mesies de Dune", "Fills de Dune", que completen la
trilogia original; ) aprofundeixen en la visió messiànica del Muad-Dib, i
acaben sent més ferragosos, més pesats... No enganxen. Si el primer llibre és
una obra mestra, els restants, tot i conformar la saga de ciència ficció més
venuda, sonen a relleno... #noespedanteria #sujuru.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">En resum, el primer llibre mereix
una lectura detinguda que gaudireu de ben segur. I si teniu temps, completeu-la
amb la peli... Un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=nct_lZKfTyM">Lynch </a>sempre mola, però ja <span style="font-family: "arial" , sans-serif;">en </span>parlarem un altre dia...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Podeu trobar la </span><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=X&searcharg=dune+herbert&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xdune"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">saga</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> i la </span><a href="http://aladi.diba.cat/search~S171*cat/?searchtype=X&searcharg=dune+lynch&searchscope=171&sortdropdown=-&SORT=DZ&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=Xdune+herbert"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">peli</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> de Dune a
la Xarxa de biblioteques.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 24/01/2017.</div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-49796616574110474312017-07-21T09:12:00.001+02:002017-07-21T09:12:21.354+02:00Remi Gaillard, rei de la càmera oculta <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-PEkjMBa1TuM/WMgivclV69I/AAAAAAAAC34/I7wDRka4I-M1uJwT0X6rZzbcjMLHI8OeQCLcB/s1600/remi%2Bgaillard.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-PEkjMBa1TuM/WMgivclV69I/AAAAAAAAC34/I7wDRka4I-M1uJwT0X6rZzbcjMLHI8OeQCLcB/s400/remi%2Bgaillard.jpg" width="332" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600"
o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f"
stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75"
alt="Resultat d'imatges de remi gaillard" style='position:absolute;
margin-left:-.3pt;margin-top:5.9pt;width:165pt;height:199.5pt;z-index:251658240;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;
mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;
mso-wrap-distance-right:9pt;mso-wrap-distance-bottom:0;
mso-position-horizontal:absolute;mso-position-horizontal-relative:text;
mso-position-vertical:absolute;mso-position-vertical-relative:text;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-width-relative:page;
mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\12\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="Resultat d'imatges de remi gaillard"/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“C’est en faisant n’importe quoi qu’on devient n’importe qui”<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Qui més qui menys
tots recordem els programes de la càmera oculta: posem un actor ‘ganxo’ a fer
bajanades pel carrer i mirem com reacciona la gent. A la tele hi ha molts
programes que en van plens.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">A les Espanyes va
tenir molt d’èxit la pel·lícula del malograt Manuel Summers, “To er mundo e
gúeno” (sense oblidar la seva seqüela, “To er mundo e mejó”) que posava al
límit els espanyolets de la transició, cap allà el ’82, l’any del mundial de
furgo, amb les seves bromes (moltes d’elles, val a dir, molt enginyoses) i
genialment dinamitzades pel germà del director, Guillermo Summers. Encara em
cauen llagrimons recordant l’sketch del lleó al lavabo públic! =8_-D =8_-D =8_-D “...<a href="https://www.youtube.com/watch?v=6AmNyR7iK3Q">ahí hay un león que te va a
comer la coliiitaaa</a>!”<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">En general, no és
que sigui un gènere que m’apassioni; el meu síndrome de la <a href="http://verne.elpais.com/verne/2016/08/24/articulo/1472034071_966901.html">vergonya
aliena</a> m’impedeix gaudir-ne a tope. I és que normalment aquestes bromes
acaben sent una burla d’una víctima innocent i aleatòria, i a mi em sap greu
riure d’algú a qui li fan fer el ridícul, i moltes bromes de la càmera oculta
acaben sent això. Una honrosa excepció són les bromes del show canadenc “<a href="http://www.hahaha.com/fr/videos-droles">Just pour rire</a>”, on les
bromes no recauen sobre la víctima innocent sinó sobre l’actor que es dirigeix
a aquesta, de manera que l’únic que hauria de patir ho fa expressament. El
divertit és la reacció del públic davant aquest ‘ridícul controlat’. El
plantejament em sembla molt meritós i amb resultats hilarants, que és el que
toca en un programa d’humor.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Però tornem al
rei de la càmera oculta, <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=Q26aEDvJPb4">Remi
Gaillard</a>. Ha portat el gènere al seu màxim exponent, publicant
periòdicament els seus vídeos a youtube, on se’n poden trobar infinitud,
recopilacions i “best of” fins a la sacietat. Què el fa tan especial? Doncs, d’una banda, la imaginació per inventar-se situacions surrealistes que deixen
perplex als espectadors ocasionals. Com per exemple, el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=hYJIAHpDRMs">pollastre gegant</a> que ret
un homenatge pòstum als seus companys a l’ast; o el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=JTiPqZbM5ls">xai</a> a un kebab; o el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=EaOMdRm3q4I">porc</a> que ataca enfurismat
una carnisseria; o les baralles de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Nc9yr4urskA&t=47s">sumo</a> al mig
d’una rotonda; o la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=VIhWM90SO20">mort</a>
passejant pels carrers, amb rellotge d’arena a una ma i dalla afiladfíssima a l’altra...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">D’altres vegades,
aquestes situacions estan al límit de la legalitat o de la seguretat. Com el <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=uvYxXBMqEOM">flaix</a>
del radar que va fent fotos als conductors; o el <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=g1dxNsjYeIs">rat
penat</a> gegant que va pul·lulant per la ciutat; o el <a href="https://www.youtube.com/watch?v=16k-yhcRNk8">cec</a> que condueix; o el <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=gHCxdlZ7G18">cargol</a>
avançant per la carretera.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">I a vegades
arriba a ser realment intrusiu, ratllant el perill públic, com la carrera
urbana de <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=MytfhzcSF-Y">Mario
Karts</a>; o el <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=pIrvpn3k9A4">Pac
Man</a> dins del súper; o el <a href="https://www.nimportequi.com/fr/playback?pp=true&v=81szj1vpEu8">cangur</a>
que va donant saltirons... i empentes... Aquí, potser es passa una mica i ja em
dispara l’alerta de vergonya...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Ja veieu però que
la descripció promet; amb entradetes així és impossible no estar temptat de fer
un click a l’enllaç... Sigui com sigui, si és qüestió de riure, en teniu per
una bona estona per a fer-vos-en un tip!! Ja em direu...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-60600468661685844352017-07-10T08:59:00.001+02:002017-07-10T08:59:32.008+02:00Interpretant les Sonates de flauta de Bach<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-B1WquVR6024/WM-YORPHa5I/AAAAAAAAC5U/uqo54EYW0PsrZQhWJ4va1ZzXx7Rlno-EACLcB/s1600/Sonates%2BBach.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="375" src="https://1.bp.blogspot.com/-B1WquVR6024/WM-YORPHa5I/AAAAAAAAC5U/uqo54EYW0PsrZQhWJ4va1ZzXx7Rlno-EACLcB/s400/Sonates%2BBach.png" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">“SiBemoll-La-Do-Si” signatura musical de J.S.Bach.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Ja us
havia dit que m'agrada Bach? I que, fa molt temps, vaig estudiar flauta
travessera? (rookie, tampoc exagerem) I que m'apassionen les sonates que Bach
va escriure per flauta? Puc fer mes preguntes?... Si, suposo que si... Però
tampoc es plan...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Per on
anava? Ah, si, les preguntes... Be, anem a pams. Sobre la música de Bach, tot i
que era repertori per cursos avançats, m'agradava tant ... (ja us havia dit que
m'apassionaven les sonates? I que és típic que als enginyers els agradi Bach? I
que soc enginyer?... Ja hi tornem... les
preguntes... ) ... d'això... si... eeehh... M'agradava tant que vaig intentar
que des de ben al principi anéssim incloent cosetes del vell Maister de
Leipzig. El profe, tot paciència, m'encoratjava: "Bach no composava música
per a instruments concrets... Qualsevol peça de Bach es pot tocar amb
qualsevol instrument!". I tornava a
tocar de peus a terra: "sí, amb qualsevol instrument... és igual de
difícil!".<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Per
tant, ja veiem que per tocar be a Bach cal tenir una gran tècnica, cal ser bo.
Però, honestament, n'hi ha prou amb ser bo? Què vol dir ser bo? T'asseus davant
la partitura, vas llegint i vas interpretant? Tot està a la partitura? Aquesta
es la feina de l'intèrpret, llegir la partitura i tocar el que hi posa? Res
mes? ... Alguna pregunta mes...? Bromes a part, crec que estem tocant el moll
de l'os. Què fa l'intèrpret? Què aporta? Tècnica? Jo crec que no... L’intèrpret
sí, llegeix la partitura... i l'entén! Copsa <b>QUÈ</b> volia dir, expressar,
transmetre l'autor. I aleshores s'asseu al seu instrument (que vol dir això,
instrument, el mitjà) i ens <b>EXPLICA</b> el que l'autor volia. No és només
tècnica, també hi ha sentiment, expressivitat... Interpretació! Com dèiem!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-N4NKmcvoZeI/WM-YOayWiOI/AAAAAAAAC5Y/hisIQf4BReEjeIXCxklkSh1Uq4acn9w5ACLcB/s1600/Sonates%2BBachFront.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-N4NKmcvoZeI/WM-YOayWiOI/AAAAAAAAC5Y/hisIQf4BReEjeIXCxklkSh1Uq4acn9w5ACLcB/s400/Sonates%2BBachFront.png" width="400" /></a><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Teniu
temps? Teniu paciència? Vaja, el tema de les preguntes sembla que va en
sèrio... De veritat, per a mi hi ha tres grans intèrprets clàssics de flauta:
James Galway, Jean Pierre Rampal i Aurèle Nicolet. Els dos primers han estat
tocats per la ma de Déu, son autèntics genis, especialment el primer. Té una
facilitat natural per tocar l'instrument; pot fer, sense esforç aparent, el que
es proposi; i així es guanya la vida, tocant des del repertori clàssic més
virtuós fins als darrers èxits pop o les bandes sonores més guais. El segon,
també un privilegiat, ha posat el seu talent al servei de la recerca musical, a
estudiar els clàssics, sobretot els oblidats i recuperar tota la bellesa que
des del renaixement el talent humà ha creat. I el tercer... s'ho va currar tot
solet; el que Deu nostrusinyó no li ha donat s'ho ha currat ell a base de pràctica,
pràctica i pràctica... en aquest ordre. Si els dos primers fan meravelles sense
saber com, el tercer ho sap, redéu si ho sap i sap perquè. Ara, podríem parlar
de Cristiano Ronaldo, de Messi, però tampoc cal fer sang...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75"
style='width:425.25pt;height:228pt;visibility:visible;mso-wrap-style:square'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\jignasibonet\AppData\Local\Temp\OICE_15_974FA576_32C1D314_1E20\msohtmlclip1\01\clip_image001.png"
o:title=""/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">En
resum, si voleu gaudir del geni de veritat, escolteu els dos primers. Galway
més virtuós, Rampal més autèntic; però, qualsevol dels dos, grans <b>intèrprets</b>.
Si voleu aprendre tècnica, el tercer és el millor mestre... Per què per
ensenyar no n'hi ha prou amb fer-ho bé, cal saber per què es fa bé. I recordeu
que a la interpretació no només hi ha tècnica... Si escolteu a tots tres
mestres veureu... Be, vull dir escoltareu això que us dic. No calen més
paraules; ni preguntes.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Podeu
escoltar les sonates de Bach interpretades per </span><a href="https://open.spotify.com/album/2knHDJj48mflcjKf5l1ggO"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Galway</span></a><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">, en dos </span><a href="https://open.spotify.com/album/1VbQJ4R97l8psDPfUzXl7u"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">volums</span></a><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">, per </span><a href="https://open.spotify.com/album/2rqNF6hkCF4vFAZ8ujmY1J"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Rampal</span></a><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;"> i per </span><a href="https://open.spotify.com/album/4z1rgo2rKzngt46zxBAjss"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Nicolet</span></a><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;"> a Spotify.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:album:2knHDJj48mflcjKf5l1ggO" width="300"></iframe><br />
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:album:1VbQJ4R97l8psDPfUzXl7u" width="300"></iframe><br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:album:2rqNF6hkCF4vFAZ8ujmY1J" width="300"></iframe><br />
<iframe allowtransparency="true" frameborder="0" height="380" src="https://embed.spotify.com/?uri=spotify:album:4z1rgo2rKzngt46zxBAjss" width="300"></iframe></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">jignasib.blogspot.com<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/interpretant-les-sonates-de-flauta-de-bach/">La cultura no val res</a>" el 10/10/2016.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-33845184927515468242017-06-30T09:30:00.002+02:002017-06-30T09:30:35.758+02:00Supercomputacio i Big Data, son el mateix?<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Xu23TekErnw/WM-XkJmPmBI/AAAAAAAAC5M/vwL2qaePkDEkvytGuP1IVF7SU602GYy2QCLcB/s1600/marenostrum.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://1.bp.blogspot.com/-Xu23TekErnw/WM-XkJmPmBI/AAAAAAAAC5M/vwL2qaePkDEkvytGuP1IVF7SU602GYy2QCLcB/s400/marenostrum.jpg" width="400" /></a><i>Marenostrum, BSC,
Barcelona<o:p></o:p></i><br />
<i>"Perhaps is not the most powerful supercomputer, but is, by far, the most beautiful"</i><br />
<i><br /></i></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Deia Andy Warhol que “al futur, tot el mon serà famós
durant quinze minuts; tot el mon hauria de tenir dret a quinze minuts de
glòria”. El corol·lari d'aquest teorema vindria a dir que cada dos per tres hi
ha una nova etiqueta que es posa de moda. I avui en dia l'etiqueta de moda, el
trending tòpic, és <b>“Big Data”</b>. També
és usual il·lustrar qualsevol menció al tema amb referències a la <b>supercomputació;</b> però, és realment el
mateix? I si no ho és, què les vincula i què les diferencia?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Hi ha problemes fàcils i problemes difícils; això ja ho
hem anat aprenent des de primària. Però hi ha problemes que, tot i ser
conceptualment fàcils, són inabastables pel volum de dades que cal manipular per
resoldre'ls. Calcular el moviment parabòlic d'un projectil, d’un cos sòlid i
rígid és fàcil, té una formulació senzilla i coneguda; però calcular el
moviment de totes i cada una de les seves molècules, encara que les regeix la
mateixa fórmula, ja no ho és. O el moviment de tots els àtoms d'una molècula
orgànica súper llarga, com l'ADN; o de tots els estels d'una galàxia; o el flux
a través dels carrers de<o:p></o:p></div>
Barcelona del pol·len de soja que descarregaven fa
unes hores al port i que s'escampa deixant un rastre de gent esternudant...
això ja no és fàcil. Molts càlculs, i massa llargs.<br />
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="http://www.bsc.es/sites/default/files/public/earth_science/layer_water.gif" id="Imatge_x0020_5" o:spid="_x0000_s1027" style="height: 108.15pt; margin-left: 295.4pt; margin-top: 1.05pt; mso-height-percent: 0; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: page; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: page; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 129.85pt; z-index: 251659264;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="layer_water" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\17\msohtmlclip1\01\clip_image001.gif">
<w:wrap type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape>I ara què fem? Doncs a grans càlculs, supercomputadors. Sabíeu que la
predicció metereològica va ser un dels primers reptes de la supercomputació? <b>#spoiler
</b> Les equacions que regeixen el
temps atmosfèric son prou conegudes, però la solució no és fàcil d’obtenir, i
estar calculant durant 6 hores quin temps farà d'aquí a tres hores...
#fail Per poder abordar aquests
problemes, doncs, es van construir els primers ordinadors capaços de fer molts
càlculs amb moltes dades en molt poc temps. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
A grans trets i sense necessitat d'aprofundir gaire, hi
ha dues maneres de fer un supercomputador: un de gran i molt ràpid; o molts de
petits treballant col·laborativament en paral·lel. Darrerament aquesta és la
tendència en disseny de supercomputadors, ja que assoleix resultats molt
millors amb esforços aparentment menors. Afegim-hi les capacitats de les xarxes
de telecomunicacions de darrera generació i resulta que avui en dia no cal
confinar un superodinador en cap cambra blanca, sinó que el podem tenir
distribuït en un edifici... o un campus... o inclús un continent. Però això ja
son figues d’una altra panera.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Només per tenir unes quantes dades. El concepte de
supercomputació canvia cada pocs anys; si tenim en compte la llei de Moore,
segons la qual, cada dos anys som capaços de duplicar el volum de transistors
en un xip, és fàcil de suposar que cada dos anys hem de <i>‘duplicar’</i> la definició. Diguem que avui en dia un superordinador
té capacitat de fer més d’1PF (1 PetaFlop, 1.000 TeraFlop, 1 milió de
GigaFlop... digues-li com vulguis... una passada de flops o de càlculs per
segon)... i creixent. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Anem pel Big Data. Què volem dir amb Big Data que no ho
inclogui el que ja hem dit? El concepte, tot i que també és conegut des de fa
temps, ha eclosionat darrerament amb la consolidació de la Internet, en
general, i de les smart cities, en particular.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-gp2e2djunLM/WM-Xj4o_hdI/AAAAAAAAC5I/aVGlQaRXVqgFXsXbns_vA-fvttoqY2V9QCEw/s1600/marenostrum%2B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://4.bp.blogspot.com/-gp2e2djunLM/WM-Xj4o_hdI/AAAAAAAAC5I/aVGlQaRXVqgFXsXbns_vA-fvttoqY2V9QCEw/s320/marenostrum%2B3.jpg" width="320" /></a><v:shape alt="https://lh6.googleusercontent.com/vzSFU82lMnnjH2hs6BfIDJLgoaWPrq-Sd_vo-hj8Z5S9GSEOZa00KZ1Yug66uWegBM53wQTg99Aluik9d2bYlOMMG2pVeaAZrSx3STEL3T1C5lehHBEBXjdt4y6DX_zo5Pwc" id="Picture_x0020_2" o:spid="_x0000_s1026" strokecolor="black [3213]" stroked="t" strokeweight="1pt" style="height: 157.4pt; margin-left: .35pt; margin-top: 5.65pt; mso-height-percent: 0; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: page; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: page; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; visibility: visible; width: 222.6pt; z-index: 251658240;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="vzSFU82lMnnjH2hs6BfIDJLgoaWPrq-Sd_vo-hj8Z5S9GSEOZa00KZ1Yug66uWegBM53wQTg99Aluik9d2bYlOMMG2pVeaAZrSx3STEL3T1C5lehHBEBXjdt4y6DX_zo5Pwc" src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\17\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg">
<w:wrap type="square">
</w:wrap></v:imagedata></v:shape>Gartner va definir (2012) Big Data com un<i> “conjunt d’actius d’informació de gran <b>Volum</b>, gran <b>Varietat</b> i
que <b>canvien a gran Velocitat</b> que
requereix eines innovadores i eficients en temps i cost capaces de processar la
informació per millorar-ne la comprensió i la presa de decisions</i>.” <o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
Segons IBM (2014) el 90% de les dades que hi ha avui en
dia al mon s’han generat en els darrers 2 anys... i d’això probablement en té
la ‘culpa’ internet. El repte és, d’una banda, saber quantes i quines
d’aquestes <b>dades</b> ens son útils, les
podem convertir en <b>informació</b> i, de
l’altra, com ens poden ajudar a prendre <b>decisions</b>.
Decisions per a què? Doncs per a gestionar de forma smart una ciutat, per
exemple.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoPlainText">
<br /></div>
<div class="MsoPlainText">
La supercomputació doncs, és una solució, mentre que el
Big Data és un problema, però no per això l'un i l'altre tenen un vincle causal.
La supercomputació no és la solució, o si més no, no és tota la solució al
problema del Big Data, sinó només un dels capítols. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
@jignasib<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-12173679809930602962017-06-19T12:53:00.001+02:002017-06-19T12:53:20.233+02:00El principi de Dilbert<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-FvrmxpqtTr8/WMglh4_dgjI/AAAAAAAAC4M/E3ytXlVK7LwO2PqlP3Qll16Gj7WbHCKgQCLcB/s1600/Dilbert1.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-FvrmxpqtTr8/WMglh4_dgjI/AAAAAAAAC4M/E3ytXlVK7LwO2PqlP3Qll16Gj7WbHCKgQCLcB/s400/Dilbert1.png" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"Els
empleats ascendeixen dins les companyies fins assolir el seu grau òptim
d'incompetència." Principi de Peter.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"Las <a href="https://es.m.wikipedia.org/wiki/Empresa"><span style="font-family: "helvetica neue" , serif; font-size: 12.0pt;">compañías</span></a> tienden a
ascender sistemáticamente a sus empleados menos competentes a cargos directivos
para limitar así la cantidad de daño que son capaces de provocar."
Principi de Dilbert.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"En el
último informe anual de la compañía digimos que los recursos humanos son
nuestro principal activo; en realidad ocupan el cuarto lugar, detras de las
gomas de borrar." Pointy haired boss aixecant la moral dels empleats.<o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Des de l'any 1989, Scott Adams ha
estat publicant tires còmiques sobre les aventures (desventures) de </span><a href="http://dilbert.com/"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">Dilbert</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">, un
enginyer típic d'una empresa tecnològica tòpica. Amb l'excusa de retratar els
hàbits de conducta de personatges amb poques habilitats socials i elevada
orientació tecnològica com serien, reconeixem-ho, els enginyers (i ho dic amb
pesar que aquí un no pot negar la seva condició d'enginyer...) Adams aprofita
per descriure'ns tota la fauna de companys, amics i col·legues del protagonista
alhora que li serveix d'excusa per pentinar també els hàbits de les empreses
tecnològiques i dels directius que les manen.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">I precisament en aquesta segona
derivada, amb l'experiència que l'autor ha anat acumulant sobre la gestió
d'empreses, Scott Adams va publicar a principis dels 90 el seu primer llibre
"El principio de Dilbert" que, tot i que certament recopila bona part
de les vinyetes publicades, va molt més enllà contrastant l'humor gràfic amb
anècdotes que altres lectors han aportat i que ens demostren, tristament tot i
que amb molt humor, que la realitat supera amb escreix els acudits de Dilbert i
la penya que l'envolta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-UfZYukx-PPo/WMglh5KkPxI/AAAAAAAAC4U/OstBoTkQ8WgyWEOE51bLk7dnObMjz5JDQCEw/s1600/dilbert2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="122" src="https://1.bp.blogspot.com/-UfZYukx-PPo/WMglh5KkPxI/AAAAAAAAC4U/OstBoTkQ8WgyWEOE51bLk7dnObMjz5JDQCEw/s400/dilbert2.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Però quina penya l'envolta? A mes
de Dilbert, enginyer amb poques habilitats socials, inversament proporcionals
als seus coneixements tècnics i a la tendència de la seva corbata a apuntar
misteriosament cap amunt, trobem, d'entrada a Dogbert, el seu gos. No
m'atreveixo a dir que és la seva mascota per què seria indigne d'una criatura
tant ambiciosa i talentosa, que es capaç de fer de consultor de luxe (i car),
de servei tècnic online (també caríssim) i que apunta maneres per a arribar a
ser emperador del mon. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-KK7l1ZrTXz0/WMgliLCOeWI/AAAAAAAAC4Q/G3W8kaD3XCEcX3Xe6rtznf8cX_laUG6ggCEw/s1600/dilbert3.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="125" src="https://2.bp.blogspot.com/-KK7l1ZrTXz0/WMgliLCOeWI/AAAAAAAAC4Q/G3W8kaD3XCEcX3Xe6rtznf8cX_laUG6ggCEw/s400/dilbert3.png" width="400" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquesta mania d'atorgar qualitats
humanes a animals s’estén a més personatges: Catbert, el maligne director de
recursos humans (purrr purrr); Ratbert, el consultor adjunt o <i>chico para todo</i>, sempre disposat a
recolzar el seu amic Dogbert; o Bob el dinosaure, el darrer programador de
Cobol...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><v:shape id="Imatge_x0020_5" o:spid="_x0000_i1026" style="height: 126.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 405.75pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="clip_image002" src="file:///C:\Users\jignasibonet\AppData\Local\Temp\OICE_15_974FA576_32C1D314_3E15\msohtmlclip1\01\clip_image002.png">
</v:imagedata></v:shape></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-_88kfrQIui4/WMglic5b0xI/AAAAAAAAC4Y/tDiYVWOK4Hg7JCQpsIDujM8otv5gLxXvQCEw/s1600/dilbert4.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://4.bp.blogspot.com/-_88kfrQIui4/WMglic5b0xI/AAAAAAAAC4Y/tDiYVWOK4Hg7JCQpsIDujM8otv5gLxXvQCEw/s400/dilbert4.png" width="400" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">En l'àmbit professional trobem els
seus companys: Wally, l'aprofitat, capaç de començar a fumar per poder gaudir
dels deu minutets del piti sense treballar a càrrec de l'empresa; l'Alice,la
millor de la oficina, la més treballadora, la més incompresa; Asok el becari,
tot il·lusió... de moment; i el boss... the pointy haired Boss, l'exemple
vivent (ejem, ja m'enteneu) del principi de Dilbert. Com algú tant inútil pot
haver arribat a jefe? Doncs per que sent el més inútil, la resta, els bons, poden
treballar. Lògic no?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><v:shape alt="Text alternatiu generat automàticament:
A GOOD MANAGER
LEADS BY EXAMPLE.
NOW WHAT IS
HE DOING? ARE
u-lE SUPPOSED TO
DO THAT?
8
HOW DOES IT
HELP AN ENGINEER
TO SEE AN EXAMPLE
OF HOW TO BE A
MIDDLE MANAGER?
1 THINK HE'S
LEADING BY
EXAMPLE NOW!
THAT'S LIKE TEACHING
PHYSICS BY SHOWING
EXAMPLES OF MONSTER
TRUCK RALLIES.
SHOULD WE SAY
DUMB THINGS. TOO,
OR HAVE you NOT
STARTED LEADING
BY EXAMPLE YET?
I'M STARTING TO
WONDER IF EVERY—
THING 1 READ ON THE
INTERNET IS WRONG. " id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 162pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 5in;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="
A GOOD MANAGER
LEADS BY EXAMPLE" src="file:///C:\Users\jignasibonet\AppData\Local\Temp\OICE_15_974FA576_32C1D314_3E15\msohtmlclip1\01\clip_image003.png">
</v:imagedata></v:shape></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Podeu trobar "El principo de
Dilbert" d'Scott Adams a </span><a href="http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=X&searcharg=Principio+dilbert&searchscope=171&submit=Cercar"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">la xarxa de
biblioteques</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">, i les tires còmiques a la </span><a href="http://dilbert.com/"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11.0pt;">web</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">jignasib.blogspot.com<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/el-principio-de-dilbert-dscott-adams/">La cultura no val res</a>" el 4/10/2016.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-24712490573477536042017-06-08T09:26:00.001+02:002017-06-08T09:26:21.178+02:00Qui va enganyar Roger Rabbit?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-_rOZ1MbRSOA/WMgjoeYBFjI/AAAAAAAAC4A/T2MboTBlktMOuqjlDjKKc-zSMFNYPg_ugCLcB/s1600/roger%2Brabbit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-_rOZ1MbRSOA/WMgjoeYBFjI/AAAAAAAAC4A/T2MboTBlktMOuqjlDjKKc-zSMFNYPg_ugCLcB/s400/roger%2Brabbit.jpg" width="265" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"Yo no soy mala, me han
dibujado asi?" Jessica Rabbit excusant la seva exhuberància.</span></i><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">"Palmas, palmitas..."
Eddie Valiant descobrint quant de dur pot ser detectiu privat a la caça
d'infidelitats.</span></i><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">- En serio, ¿qué ve usted en él?
(Eddie soprès davant d'una parella tant... heterodoxa?) </span></i><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">- Me hace reir (Jessica, fent-se
entendre...)</span></i><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">- Un dibu mató a su hermano... Le
tiró un piano a la cabeza" (Dolores, fent evident que els Toons seran
sempre Toons)</span></i><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></i><br />
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span></i>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquesta peli és de mal classificar. D'una banda és una comèdia, els dibuixos animats, els toons, sempre fan riure. D'una altra banda és una peli negra, negríssima... té tots els ingredients: un detectiu, l'alcohol, l'oblit, el crim, la xicota bona, la <i>femme fatal</i>, el passerell, el dolent, ... tot. I també podríem parlar de fantasia. Sí, sí, fantasia, per què no? Partim d'una premissa, d'una hipòtesi, un "<i>what i</i>f" i, si som coherents, on ens porta? D'això és tracta la fantasia, no? En aquest cas la premissa és: suposem que els toons existeixen, que son personatges reals, o sigui, no que estiguin vius com els humans, sinó que, tot i seguir sent dibuixos, interactuessin en realitat amb els humans, rotllo realitat augmentada en 3D que diríem avui en dia. Què passaria? Doncs el que explica </span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=0EY5XV2QIDw"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">aquesta peli</span></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/0EY5XV2QIDw" width="420"></iframe>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Recordem que la peli, realitzada
per Robert Zemekis, es va filmar l'any '88. Estem parlant de l'època analògica
de l'animació; res de 3D o de suport informàtic. Potser no va ser el primer
intent de combinar imatge real amb toons, però si que va ser el més 'complert'
i, de ben segur, el darrer intent analògic, fet a ma. Penseu que si les pel·lícules,
per a que els personatges es "belluguin", necessiten fins a 24
imatges per segon, una animació normal amb 12 ja va fent. Doncs per a aquesta
peli, per donar més verisimilitud a la interacció humà/toon es van fer 24
imatges per cada segon de seqüència. S'entén que, per a la seva època, tingués
un cost de rècord! Però no patiu, es van forrar amb la recaptació...</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Però, de què va la peli? Eddy
Valiant era un poli que, amb el seu germà, va muntar una agència de detectius
per ajudar als toons, veïns de Hollywood. Però un toon va matar al germà... Li
va tirar un piano al cap. Típic. Des d'aleshores viu alcoholitzat, fracassat.
Fins que el contracta un productor per seguir a un toon, no el toon assassí, un
altre toon. Merda, el passat, els records... Però la pasta és la pasta. Fa la
feina... Apareix un cadàver, un conill graciós (un toon, es clar) pot haver
estat l'assassí; la seva dona està boníssima, no és una conilleta
precisament... Apareix una jutge dolent; el conill s'escapa, demana ajuda a
l'Eddy... Ai.. No sé, crec que la cosa s'està embolicant... Millor mireu la
peli...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Com a curiositat, a part dels toons
protagonistes de la peli, sabeu que apareix un cameo de gairebé tots els toons
famosos, haguts i per haver? Des de Micky i Minnie Mouse, l'ànec Donald i els
seus nebots, Bambi, Dumbo, les escombres, hipopòtams i estruços de Fantasia,
Pinochio i Gepetto, Blancaneus, Whinnie Pooh i família, Peter Pan i coneguts,
Bugs Bunny, Ànec Lucas, Porky, Tweety i Silvestre, Betty Boop, el pájaro loco,
... Només en falta un de sonat. Apostes?.... Vinga, els he vistos més ràpids...
Speedy Gonzàlez? No... Coyote? No... Gallo Claudio? Que nooo! Popeye! Exacte,
Popeye! Es veu que no es van posar d'acord amb la productora...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Per a mi, però, cameos apart, la
millor escena és la de la primera aparició de la Jessica Rabit. Aquí Eddy
Valiant enten què signifca "<a href="https://www.youtube.com/watch?v=quuuz9XFewk">Cherchez la femme</a>".<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/quuuz9XFewk" width="560"></iframe>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Tot és sublim: l'entrada en escena;
la sorpresa del detectiu; les arts de seducció de la diva; l'admiració de
la Betty Boop (en blanc i negre); l'ambient del tuguri; la cançó (Why don’t you
do right?), la interpretació magistral del trio de corbs... Tot, és que tot...
Ah, sí, i l'anècdota. La veu de la Jessica al film en V.O. és de la Kathleen
Turner, SexSymbol de l'època on n'hi hagi; però qui canta aquesta cançó és l’Amy
Irving, en aquell moment la dona d'un tal Spielberg, que es veu que va produir
alguna que altra pel·lícula... Com aquesta... Res... Un detall....</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Que gaudiu d'aquesta petita gran
obra mestra del cinema negre... de la fantasia... de l'animació... És igual,
que us ho passeu be!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">jignasib.blogspot.com<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Aquest post es va publicar originalment a "<a href="http://www.laculturanovalres.com/qui-va-enganyar-roger-rabbit/">La cultura no val res</a>" el 15/09/2016.</span></div>
<br />jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4351375348577904888.post-31654955806889018232017-05-29T09:04:00.001+02:002017-05-29T09:04:28.080+02:00Tapes Cuquis, Pulpo Bravo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Xj4okuy3j6A/WG5B-IXnPXI/AAAAAAAAC1M/uqhonYUjfyI1dknVxI3QEhEhPKmAYslZwCLcB/s1600/pulpo%2Bbravo%2B0.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="295" src="https://2.bp.blogspot.com/-Xj4okuy3j6A/WG5B-IXnPXI/AAAAAAAAC1M/uqhonYUjfyI1dknVxI3QEhEhPKmAYslZwCLcB/s400/pulpo%2Bbravo%2B0.png" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600"
o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f"
stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imatge_x0020_2" o:spid="_x0000_s1030" type="#_x0000_t75"
style='position:absolute;margin-left:0;margin-top:5.85pt;width:262.4pt;
height:194.25pt;z-index:251658240;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:left;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\12\msohtmlclip1\01\clip_image001.png"
o:title=""/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">A qui no li mola anar a fer
un vermutillu qualsevol matí assolellat?... Ein? Va, qui s'atreveix a dir que
no? El solet... la terrasseta... el Dolce fare niente... La Birra! Les braves!!
El pop a la gallega!!! I ja està? Home, no està mal... ara no seré jo qui ho
critiqui. Però, de tant en tant, provar una tapa diferent -digue'm agosarat-
està be, no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Hem parlat de braves;
tots tenim al cap un ranking de les millors braves i dels millors bars on les
fan, o les millors terrassetes per prendre-les. Hem parlat de pop a la gallega;
qui no té la seva pròpia opinió i la llista de gallegos a on anar per quedar
ben fart de pop... Per què no fem una barreja? Un tapa/fusion? Us presento el <b>pulpo
bravo</b>. Què? Ve de gust?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_6" o:spid="_x0000_s1029"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:245.7pt;margin-top:2.7pt;
width:177pt;height:88.5pt;z-index:251659264;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\12\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">La terraseta on jo la prenia ha canviat
d'amos i de carta, o sigui, que qui en vulgui una ració, se l'haurà de fer a
caseta. Però no patiu; és super fàcil i resultona! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Z6Acw7o5bRg/WG5B92_DiGI/AAAAAAAAC1Q/zfWDtZ8VCiQkePV2sThG3bBb0ff7yVoowCEw/s1600/pulpo%2Bbravo%2B1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="100" src="https://1.bp.blogspot.com/-Z6Acw7o5bRg/WG5B92_DiGI/AAAAAAAAC1Q/zfWDtZ8VCiQkePV2sThG3bBb0ff7yVoowCEw/s200/pulpo%2Bbravo%2B1.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Necessitem primer, unes
bones patates fregides; ja que les fem nosaltres, escollim-ne de bones, tipus <i>charras</i>, amb pell i tot. Un cop fregides
(noteu, fregides, no bullides), que quedin cruixents, no té més secret; per
tant, la qualitat del producte serà la que determini la bondat de la tapa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_7" o:spid="_x0000_s1028"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:0;margin-top:12.85pt;
width:133.2pt;height:99.75pt;z-index:251660288;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:left;
mso-position-horizontal-relative:margin;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\12\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square" anchorx="margin"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-CYtt3GdGkbY/WG5B-KS7JSI/AAAAAAAAC1I/upX8UN_CcoMNc1QA-CTc3k6vJIO4L0MkQCEw/s1600/pulpo%2Bbravo%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="149" src="https://4.bp.blogspot.com/-CYtt3GdGkbY/WG5B-KS7JSI/AAAAAAAAC1I/upX8UN_CcoMNc1QA-CTc3k6vJIO4L0MkQCEw/s200/pulpo%2Bbravo%2B2.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">L’altre ingredient
estrella serà el pop. No us espanteu, si agafeu un parell de potes de pop
congelades, de les que tenen a <i>La Sirena</i>
(oops, publicitat directa!) va de sobres. Es descongelen i ja son aptes per a
consumir. Tallem-les a rodanxes, <i>comme il
faut</i>, que una cosa és innovar i l’altra transgredir. Ja veieu que, fins
ara, creativitat no gaire; el secret rau en la qualitat dels ingredients.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-S6s7Kvh9TUQ/WG5B-Z4SK-I/AAAAAAAAC1c/9uXm-IGgwREg6D8aSHfJwb0-LZuZ-sj_gCEw/s1600/pulpo%2Bbravo%2B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-S6s7Kvh9TUQ/WG5B-Z4SK-I/AAAAAAAAC1c/9uXm-IGgwREg6D8aSHfJwb0-LZuZ-sj_gCEw/s200/pulpo%2Bbravo%2B3.jpg" width="187" /></a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imatge_x0020_9" o:spid="_x0000_s1027"
type="#_x0000_t75" style='position:absolute;margin-left:324.55pt;margin-top:3.15pt;
width:95.85pt;height:102pt;z-index:251661312;visibility:visible;
mso-wrap-style:square;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;
mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\JIGNAS~1\AppData\Local\Temp\12\msohtmlclip1\01\clip_image007.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Ara anem per la salsa. Aquí és on podem
aportar més gust i per tant més creativitat. Però jo soc molt clàssic, i em
decanto per una bona maionesa. Això si, feta a casa, com em va ensenyar la
mami. Com fer una maionesa casolana? Tirat! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Necessitem: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">Oli, un got. Oli suau, aquí no cal ser gaire tiquismiquis. Com millor i
verge sigui l’oli, paradoxalment, més forta sortirà la maionesa. L’oli és la
base, però no ha d’aportar tot el caràcter. Amb un oli suau d’oliva serà més
que suficient.</span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">Un punt d’acidesa. El podem aportar amb unes gotes de suc de llimona (en
sèrio, unes gotes), o unes gotes de vinagre de vi (de veritat, unes gotes). A
mi m’agrada més amb vinagre... digue’m capritxós... Ah, a l’igual que amb l’Oli,
escolliu un vinagre de vi senzill, res de mòdenes i reduccions o cremes, que
aportarien massa caràcter a la salsa. No ens passem.</span></li>
<li><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">All. Quant? Aquí comencem a proposar variants depenent dels gustos i
necessitats. Amb un terç o un quart de dent ja aportem prou sabor. Amb una dent
sencera queda picantet. Amb tres dents s’assembla a l’all i oli.Vosaltres
direu...</span></li>
<li><span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">Un ou. Doncs això... un ou... de gallina... de tota la vida... el trenqueu,
i a la barrecha.</span></li>
<li><span style="font-family: "arial" , sans-serif; text-indent: -18pt;">Una mica de sal; i a mi m’agrada afegir-hi una mica també de pebre negre.
Va a gustos...</span></li>
</ul>
<br />
<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-2Ee-5Yyq_8Y/WG5B-W9qt0I/AAAAAAAAC1c/FU2PhNZ6cMUF7fBz47MVP_CQlBDn887EgCEw/s1600/pulpo%2Bbravo%2B4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://3.bp.blogspot.com/-2Ee-5Yyq_8Y/WG5B-W9qt0I/AAAAAAAAC1c/FU2PhNZ6cMUF7fBz47MVP_CQlBDn887EgCEw/s200/pulpo%2Bbravo%2B4.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Ja ho heu ficat tot al
pot? Doncs sense més preàmbuls, amb una estona de minipimer veureu com es va
lligant la salsa. Fàcil i bona, exquisida. I no patiu amb els mites de si la
maionesa es talla si la fa una dona en sus dias malos, o si canvieu el sentit
de batre-la, ni res de res...<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">I ara, finalment, la presentació.
Simple. Jo prefereixo una taça de consomé, grandeta, però no tant com un plat.
Al fons unes patates fregides, les que càpiguen al cul de la tassa, quatre o
cinc. Al damunt, el pop, fent una muntanyeta fins a arribar quasi a dalt de la
tassa. Aquí podem afegir el pebre vermell, jo aconsello dolç, per no passar-se
de picant, però allà els machos i les seves agalles... I de toping, la salsa
maionesa (i més pebre vermell si ho veieu oportú, va a gustos).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">Una tapa/fusion que no sé si és
original o no, però que està bona amb ganes! Escolliu la birra que més us
agradi, poseu una cadireta al solet i bon profit!!!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 11pt;">@jignasib<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>
jignasibhttp://www.blogger.com/profile/04764510815933252168noreply@blogger.com0