dilluns, 29 de maig de 2017

Tapes Cuquis, Pulpo Bravo

A qui no li mola anar a fer un vermutillu qualsevol matí assolellat?... Ein? Va, qui s'atreveix a dir que no? El solet... la terrasseta... el Dolce fare niente... La Birra! Les braves!! El pop a la gallega!!! I ja està? Home, no està mal... ara no seré jo qui ho critiqui. Però, de tant en tant, provar una tapa diferent -digue'm agosarat- està be, no?

Hem parlat de braves; tots tenim al cap un ranking de les millors braves i dels millors bars on les fan, o les millors terrassetes per prendre-les. Hem parlat de pop a la gallega; qui no té la seva pròpia opinió i la llista de gallegos a on anar per quedar ben fart de pop... Per què no fem una barreja? Un tapa/fusion? Us presento el pulpo bravo. Què? Ve de gust?

La terraseta on jo la prenia ha canviat d'amos i de carta, o sigui, que qui en vulgui una ració, se l'haurà de fer a caseta. Però no patiu; és super fàcil i resultona!

Necessitem primer, unes bones patates fregides; ja que les fem nosaltres, escollim-ne de bones, tipus charras, amb pell i tot. Un cop fregides (noteu, fregides, no bullides), que quedin cruixents, no té més secret; per tant, la qualitat del producte serà la que determini la bondat de la tapa.

L’altre ingredient estrella serà el pop. No us espanteu, si agafeu un parell de potes de pop congelades, de les que tenen a La Sirena (oops, publicitat directa!) va de sobres. Es descongelen i ja son aptes per a consumir. Tallem-les a rodanxes, comme il faut, que una cosa és innovar i l’altra transgredir. Ja veieu que, fins ara, creativitat no gaire; el secret rau en la qualitat dels ingredients.
 
Ara anem per la salsa. Aquí és on podem aportar més gust i per tant més creativitat. Però jo soc molt clàssic, i em decanto per una bona maionesa. Això si, feta a casa, com em va ensenyar la mami. Com fer una maionesa casolana? Tirat!

Necessitem:
  • Oli, un got. Oli suau, aquí no cal ser gaire tiquismiquis. Com millor i verge sigui l’oli, paradoxalment, més forta sortirà la maionesa. L’oli és la base, però no ha d’aportar tot el caràcter. Amb un oli suau d’oliva serà més que suficient.
  • Un punt d’acidesa. El podem aportar amb unes gotes de suc de llimona (en sèrio, unes gotes), o unes gotes de vinagre de vi (de veritat, unes gotes). A mi m’agrada més amb vinagre... digue’m capritxós... Ah, a l’igual que amb l’Oli, escolliu un vinagre de vi senzill, res de mòdenes i reduccions o cremes, que aportarien massa caràcter a la salsa. No ens passem.
  •  All. Quant? Aquí comencem a proposar variants depenent dels gustos i necessitats. Amb un terç o un quart de dent ja aportem prou sabor. Amb una dent sencera queda picantet. Amb tres dents s’assembla a l’all i oli.Vosaltres direu...
  •  Un ou. Doncs això... un ou... de gallina... de tota la vida... el trenqueu, i a la barrecha.
  • Una mica de sal; i a mi m’agrada afegir-hi una mica també de pebre negre. Va a gustos...


Ja ho heu ficat tot al pot? Doncs sense més preàmbuls, amb una estona de minipimer veureu com es va lligant la salsa. Fàcil i bona, exquisida. I no patiu amb els mites de si la maionesa es talla si la fa una dona en sus dias malos, o si canvieu el sentit de batre-la, ni res de res...

I ara, finalment, la presentació. Simple. Jo prefereixo una taça de consomé, grandeta, però no tant com un plat. Al fons unes patates fregides, les que càpiguen al cul de la tassa, quatre o cinc. Al damunt, el pop, fent una muntanyeta fins a arribar quasi a dalt de la tassa. Aquí podem afegir el pebre vermell, jo aconsello dolç, per no passar-se de picant, però allà els machos i les seves agalles... I de toping, la salsa maionesa (i més pebre vermell si ho veieu oportú, va a gustos).

Una tapa/fusion que no sé si és original o no, però que està bona amb ganes! Escolliu la birra que més us agradi, poseu una cadireta al solet i bon profit!!!

@jignasib