Jo crec que en algun moment de
la vida, posats a descobrir quins estils de musica corren pel mon, acabes
temptat de saber alguna cosa més del que en diuen música clàssica. I normalment
ensopegues amb alguna recopilació de clàssics populars o dels hits dels últims
300 anys o de... música per a ascensor que deia un colega meu #nocomment.
Em refereixo a aquelles cançons
imperdibles que no fallen a cap BBC (Bodes, Batejos i Comunions), aquelles que
sempre et sonen i no saps per què o de quin anunci venen; que quan n'aprens el
nom et sembla pertànyer a una elit cultural i hermètica, a una lògia massònica
que ha de difondre la bona nova arreu del mon... No us ha passat mai?
...ah,... no?...vaja #bitxoraro. És igual, seguim...
El format de recopilatori de
música barroca és certament guanyador. Peces curtes, hits, entren a la vena, no
et sents obligat a escoltar-lo de cabo a rabo i en l'ordre que et proposen,
sinó que el format, al ser recopilatori, invita a escollir els favorits, a
repetir-los, a reordenar-los. Un autèntic Mega Mix Classic. Sempre hi haurà
puristes i detractors però, siguem honestos, si volem difondre el gust pels
clàssics, no cal encorsetar-nos. Acostem-nos-hi lliurement i per gust, no per
obligació. I aquest empaquetat és l'idoni. A mesura que refinem el paladar ja
ens convertirem en més puristes, buscarem peces més desconegudes, aguantarem
integrals complertes de tres hores d'aquell compositor que ens ha emocionat o
d'aquell instrument que ens ha captivat, amb instruments d'època si cal (... Uff...
Jo encara no he arribat a aquest nivell...).
Però anem al grà: què ha
d'incloure un MaxMix dels barrocs comme
il faut?
•
Comencem pel principi, el number one indiscutible, l'Adagio d'Albinoni. Es pot trobar des de versions orquestrals fins a quartets
o quintets més íntims, més recollits... desgarrats
inclús diria. A mi m'agraden més aquestes versions...
• Un altre que mai pot fallar és el Canon de Pachelbel.
Se'n poden trobar inclús Flash Mob's. O versions satíriques... que hi ha gustos per
tot...
• Per favor, el Minuet per a quartet de corda de
Bocherini o de la miel de la Granja San Francisco. Exigiu-lo!
• Bach sol repetir amb varies peces... O soc jo que el
veig per tot arreu? És igual, si trobeu peces com les següents les gaudireu:
○ Aria de la Suite nº3 en re
m de Bach. A mi em subjuguen les versions en petit format, amb el baix
puntejat... #digue'mcapritxós
○ El Largo del concert per clave en fa
m o el Preludi en do, de el
clave ben temperat, son peces obligades
○ A vegades es cola l'Ave Maria de
Gounod, per què el fons rítmic és el
preludi en do de Bach. A mi la versió que més m'agrada és la del Bobby Mcferrin... poc
barroc, però brutal...
• No posar a Mozart seria pecat... Normalment cau l'Eine kleine nacht Music, o
algun minuet...
Alguna cosa esbogerrada #topicazo
• Vivaldi és un altre asidu, no cal enxufar les Quatre Estacions, que
no desestimo, però peces com el largo del concert per a dues mandolines o per
a dos cellos (torna
Bobby Mcferrin amb unes excel·lents versions) son un bon substitut.
• També se solen trobar peces de Haendel com el Largo de Xerxes, o
l'igualment recomenable Arribada de la reina de Saba, o
fragments de la Música Aquàtica o
dels Reials Focs d'Artifici, molt més solemnes tot plegat...
Ja veieu, el catàleg és extens
i variat: balades com les d'Scorpions, marxeta com Lady Gaga, ballables com la
Gloria Stefan, temazos com l'Adele, i exitazos com el Gangam Style. Vale, m'he
passat! Pero enteneu el que vull dir, no?
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada