La importància de ser Frank

“Perdre al pare o a la mare és una desgràcia, però perdre als dos a un mateix temps pot semblar un descuit”, Lady Bracknell escoltant atentament els orígens confusos de Gresford

“¡Ai, Sussana, és terrible per a un home veure de sobte que s’ha passat tota la vida no dient res més que la pura veritat! Em perdones?”  Gresford descobrint que no es diu Gresford, si no Ernest...  “Ho faré. Perquè sé que estàs convençut que canviaràs”  amorosa resposta de Gwendolen que... ho sento ja no em queden paraules...

“La importància de ser Frank” és una comèdia teatral escrita l’any 1895 per Oscar Wilde. El títol de l’obra original és “The importance of being earnest”, que es traduiria literalment per la importància de ser honest; part de la trama, que transcorre a l’Anglaterra Victoriana, navega per la necessitat que certes dames tenen de que els seus futurs marits es diguin Ernest, que com podeu veure, es pronuncia en anglès igualet a earnest/honest; i no se’n diuen... ja veieu per on va el pollo, no? L’elecció de traduir el títol al català com “la importància de ser Frank”, tot i que  fonèticament no és fidel a l’original, conserva el joc de paraules, i per tant el justifica. De fet, crec que és encertadíssim el canvi.

De què va però l’obra? En resum, tenim dos nens pijos de l’alta societat victoriana, companys de farra i de vida relaxada, que ves per on, poden acabant ser parents: Ernest Worthing vol casar-se amb la cosina d’Algernon Moncrief, Mss Gwendolen Bracknell. Una cosa és un company de festa, però l’altra ben diferent és un parent polític... a més, l’Algernon vol aclarir per què l’Ernest té una capsa de cigarretes amb la dedicatòria “De la petita Cecily amb l’amor més profund pel seu estimat oncle Jack”. Ja l’hem liada. Ho confessa tot: es diu Jack i viu al camp tutelant la seva neboda, però de tant en tant s’escapa a la ciutat per cuidar el seu germà tronera Ernest, que és ell mateix però en #ModeFarraON. Una estratègia perfecta per combinar vida contemplativa amb farra dissoluta. Algernon ho reconeix també, és un autèntic cas de Bunburytzació, que tan útil li resulta a ell: inventar-se un alter ego per poder escapar de la rutina diària. Si en el fons son amics per això, per què la lien de la mateixa manera!

 

A partir d’aquí comença el Bodevil. Ernest confessa el seu amor a Gwendolen, que li correspon per què es diu Ernest, només per això... oh, oh... La futura sogra, la estricta Lady Bracknell, s’oposa al matrimoni: l’alta societat és l’alta societat i hi ha alguna cosa que no quadra en tota a questa història. Mentrestant, Algernon se’n va al camp i es fa passar per Ernest, el germà tronera de Jack, tot per conèixer la dolça Cecily...i s’enamora. I l’amor es correspost, perquè es diu Ernest! Ai, ai, ai...

En el fons, usual en Oscar Wilde, és una excusa perfecta per pentinar els temes típics i tòpics que també podem trobar (tot i que en registres menys còmics) a d’altres obres de l’autor com “El retrat de Dorian Gray” (que, ments mal pensants descanseu, tot i ser un personatge obscur, no es dedicava a projectar ombres, ni molt menys en nombre de cinquanta...). Essencialment una mordaç crítica a la fèrria societat Victoriana del s.XIX, que tan el va maltractar per la seva condició d’homosexual; una burla de la trivialitat de l’alta societat anglesa, que enalteix valors absolutament superficials, mentre que alhora banalitza temes certament transcendents; el diàleg ocurrent, ambigu i hilarant per la constant contraposició del trivial i del seriós i que acaben provocant-nos un constant somriure, si no ja una sonora riallada... Val a dir, per acabar, que entre “La importància...” i “El retrat ...” podem recopilar la majoria de cites cèlebres d’Oscar Wilde que podeu trobar per Internet o per twitter...  i que no son poques.

Podeu trobar "La importància de ser Frank” a la xarxa de biblioteques

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 27/05/2015.