Perquè si, ja suposo que ho heu endevinat, les històries i els còmics fan referència als jocs de rol. The Order of the Stick son un grup d’aventurers: Roy, el lluitador i líder del grup; Durkon, el clergue dwarfic (nan); Haley, la lladre; Elan, el bard; Vaarsuvius, el mag elfic; i Belkar, el ranger hobbit amb tendències malignes. Tots ells estan dibuixats com a ninots, a base de pals. D’aquí el nom del grup.
Tot i que son bona companyia, els conflictes interns van sorgint: el lladre ajuda o perjudica al grup? El clergue bo conviu be amb el ranger dolent? El lluitador valent ja aguanta al artista, amanerat i liant bard? I el mag... el mag.. be, és un mag, elf i va a la seva bola. Poster el problema és que no aguanta tant ser poc intel·ligent...
Passejar pels corredors del dungeon (no em feu dir masmorres, si us plau...), buscar dolents, matar-los, quedar-se amb el seu tresor, repartir-lo... vaja, el dia a dia normal d’un aventurer.
Però no us penseu que quasi mil vinyetes d’acudits es fan amb una trama tant senzilla. La veritat és que el Burlew s’ho ha currat. El que hem comentat fins ara és el background, la presentació. A partir d’aquí comença una trama molt treballada, on apareixen dolents molt dolents, com un lich (un mag no mort i mooolt poderós) que comana una host de seguidors i col·laboradors goblins, més nombrosos que poderosos, i més forts que intel·ligents, però els dolents ja ho tenen això... L’objectiu del mal és aconseguir el control d’un portal que els donarà accés a una font de poder que permetrà dominar el mon. I l’Order of the Stick son els autoerigits com a valents que ho impediran.
A partir d’aquí, gaudiu amb aquesta visió cínica de les aventures dels dunjunerus.
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada