Joldi Lius, redeu quin home!

"Quin home, redeu quin home"

"- chao chochin!" Joldi Lius acomiadant-se de la seva amant

"- caldes de melavella" amant de Joldi Lius agraïnt la feina be feta

" Ostres, ostres, ostres... Aqui hi ha marro, tu!

A finals dels anys '80, la gent de la Trinca (l'alt, el ros i el de la barba, per més senyes) van començar a fer els seus pinitus en el mon audiovisual, més enllà de les seves cançons tan divertides, que es van popularitzar entre els anys 70's i 80's, i es van ficar a fer un programa d'humor a TV3, la nostra; parlem del "No passa res".  I els va anar be... D'alla van passar a Gestmusic... Endemoll... Tariro, tariro... Gran hermano... Crónicas marcianas... Be, però això ja és una altra història.

El tema és que "No passa res" era un programa d'humor que combinava les cançons del trio de Canet amb entrevistes a famosos i esquetxos d'humor molt català (xavacà i directe a la vena, molt resolutiu i efectiu). Alguns d'aquests esquetxos eren recurrents i van acabar acostumant-nos a personatges que es van acabant fent familiars.

D'entre aquests hi havia en Joldi Lius i la seva nòvia Maliona Libull. D'on sortien aquests personatges? Si la majoria d'squetxos es basaven en actuacions dels tres cantants acompanyats d'actors per completar l'escena, en aquest cas no era així. La base d'aquest sketx era una sèrie ... dramàtica?... No sabria dir-vos. El que segur podem dir és que era una sèrie d'arts marcials de Hong Kong a la que se li havia tret la banda sonora i (ara sí) els nostres amics havien muntat i doblat de la forma més bizarra.

D'aquesta forma, el lluitador barbut protagonista acaba sent Joldi Lius, prohom de la societat catalana noucentista; un alt lluitador, més primet, amb trena, per art del doblatge es concerteix en Maliona Libull, la seva enamorada; els nobles xinesos de qualsevol escola de kung fu poden ser la junta directiva del Barça discutint la dimissió de Joan Gamper; qualsevol lluita pels carrers de Hong Kong  pot ser una ballada de sardanes o trobada de bastoners al Passeig de Gràcia...

Tot plegat, per bizarro, acaba sent hil·larant. I no parlo d'un record d'infantesa, parlo d'haver trobat els videos a you tube i els he passats als meus fills i s'han fet un fart de riure!!!

Val a dir que aquest exercici no és estrictament original. Ja ho va fer Woody Allen doblant una peli japonesa d'espies, "International Secret Police: key of keys", que per art del doblatge i el muntatge del geni de Nova York es converteix en "What's up Tiger Lilly?", una comèdia bodevilesca sobre la recerca de la millor recepta d'amanida d'ou... #sujuro!



Si teniu temps mireu tots dos exercicis. Per comparar-los? No... Per passar dues bones estones, que també està be... No?

@jignasib