"A mis
sobrinos, que se llaman primos entre si" - Dedicatòria.
"Imaginemos
que estamos en el centro del universo (y digo estar porqué, de ser, todos estamos
convencidos que lo somos..." - introducció a un problema de combinatòria.
Aquest és un
llibre de matemàtiques. Però de matemàtiques des d'un punt de vista divertit.
Encara que sembli contradictori, m'atreveixo a dir que és objectivament cert. Si més no, a mi em va divertit molt... vaja,
això és una apreciació subjectiva...
no val... esborreu-la... Va ser escrit l'any 1977 per Santiago Thió de Pol. Tant
de l’autor com del llibre és difícil trobar-ne referències. Jo no més puc dir
que un dia va aparèixer per casa sota el braç del meu germà i des d’aleshores n’hem
gaudit tots...
Com diu el
propi títol, "Primos y dislates sobre números" en un "alarde" de sinceritat, va d'això,
de números, de curiositats i anècdotes sobre números, especialment dels números
primers. I la primera broma sorgeix ja a la dedicatòria, que he fet servir com
a cita del post: "A mis sobrinos, que se llaman primos entre si". Es
bo o no? =8-D
=8-D =8-D
#HumorD’Enginyers
El llibre no
és només una experiència bàsica de difusió de coneixements, si no que
introdueix un punt d'interactivitat; no us esvereu, és a l'estil dels anys 80,
res multimèdia... No inclou un tweeter ni una webcam, ni un chat per comentar
el llibre on line... recordeu, anys 80. Senzillament, al llarg de la narració,
l'autor ens planteja petits problemes que el lector ha de resoldre... No patiu;
no resoldre'ls no impedeix continuar satisfactòriament la lectura; a més, al
final del llibre es revelen i justifiquen totes les solucions. Alguns d'ells
son senzills, o inclús bàsics; d'altres son complicadets... però amb paciència
i imaginació es poden resoldre; i alguns son autèntics trencaclosques PRO a l'alçada dels professors més
avançats. L'autor és conscient d'aquests nivells i ens adverteix; ja us dic que
és un llibre honest. Sigui com sigui, tant la lectura com la solució dels
reptes manté la lectura constantment viva.
Comencem
parlant de les sèries i progressions de la ma de "Ion el tranquilo, el
lechero interestelar" (personatge de la literatura fantàstica atribuïda a Stanislav
Lem) que vol descansar a un dels infinits hotels d'infinites habitacions
que hi ha per les infinites galàxies.
Allà, Ion ajudarà al desgraciat gerent de l'hotel a ubicar als infinits biòlegs
i infinits filatèlics a allotjar-se durant els seus congressos anuals; a
compartir els infinits esmorzars... ja veieu que l'aproximació al mon de les
matemàtiques és del més peculiar... Altres capítols parlen de combinatòria, de
calendaris i de rellotges, i de nombres primers, els protagonistes del llibre...
i sempre amb aquesta combinació de coneixements i de reptes. Una delícia.
Us deixo el
meu problema favorit, a veure si el resoleu:
-
Que tal, com va tot, quan de temps... que tal la família? I les nenes, eren nenes
oi? Com han d'haver crescut..
-
Ui, si... molt... Mira, casualitats de la vida: el producte de les seves edats
és 36, com l'edat de la teva dona, i la suma és el número de la casa on vius..
-
Mmmhhhh... interessant... a veure.... bsbsbssbsbs... ooops, em falta una
dada...
-Ostres,
tens raó! La més gran toca el piano.
Què? Ho
endevineu? Jo no seré tant bo com l'autor i no us diré el resultat; penseu-hi.
I si voleu, anem-ho comentat on line, que per això el blog ens permet fer
comentaris als posts...
Per acabar,
només dir que, per desgràcia, no he pogut trobar cap referència d'ones pot
trobar aquest llibre, però si algun dia el trobeu, no dubteu a fer-ne una bona
lectura i a compartir al blog com l'heu trobat i què us ha semblat...
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada