La petita flauta màgica

“Die vogelfänger bin ich ja...firulirulí” Papageno presentant-se als espectadors

En una altra ocasió ja vam estar pentinant una de les àries d’òpera més famoses, “Der Hölle Rache”, de “La flauta màgica” escrita a finals del s.XVIII per Wolfgang Amadeus Mozart. Vam aprendre aleshores que, a més de que hi ha innombrables i molt diferents versions de l’ària, que estem davant d’una òpera trencadora... disruptiva. Normal, tractant-se de Mozart...

És una òpera en alemany, que potser avui en dia no sorprèn, però al seu temps, l’opera, o era en italià o no era òpera. Mozart ja va fer altres intents, que avui en dia no tenen tanta anomenada.. a excepció potser de “El rapte del Serrallo”, que ja la va liar prou amb la temàtica... una òpera, ... en alemany, ...en un país turc, ... en un serrallo, o sigui, un harem, d’un país turc... Res més? No es podia trencar cap més tabú? Segur? Mozaaaartrttt!!! Homeeee!!!!Que encara no hem estrenat el segle XIX!!!!

L’altre element trencador, i aquest sí que és original d’aquesta òpera, és que es va escriure per a ser escoltada pel poble, no per les elits culturals i econòmiques de l’època. Agosarat. Òpera en alemany, i per al poble. Això es nota, i per això diuen que és la primera òpera autènticament alemanya: perquè defuig de la rigidesa estructural i melòdica de les òperes italianes; i buscava agradar al poble senzill i per tant s’inspirava en melodies populars. Papageno és un heroi del poble i no pot cantar de manera enrevessada.

I, per últim, el mite, el llibret es pot interpretar com un camí iniciàtic de l’heroi (l’altre heroi, el guapo, Tamino) cap a una forma moral superior... un viatge iniciàtic massònic. La barreja de tot plegat és explosiva, i dona peu a una de les òperes més grans que s’ha escrit mai

.

Tornant al present, però seguint aquesta línia disruptiva, l’any ’99, la companyia de teatre “Els Comediants” van presentar al Liceu una versió escenogràfica de l’òpera ben original. Ben original per què es van atrevir a reviure l’esperit original de l’autor: infantil, imaginatiu, creatiu, colorista, alegre, transgressor. Tot això és la nova coreografia de ”La Flauta Màgica” que els comediants ens van oferir a finals del segle passat!!!

Seguint amb aquesta idea, el següent pas de “Els Comediants” va ser adaptar l’opera del de Salzburg a un format reduït i ien català: “La petita flauta màgica”, i que es va estrenar, l’any 2004, al Petit Liceu, amb l’objectiu de popularitzar entre els nens aquesta òpera. Pocs cantants, només una reducció musical per a flauta i piano, només els temes més famosos, molts recitatius i narracions per mantenir viva l’atenció del petit públic, i un personatge simpàtic, com no, Papageno.

La idea es boníssima es miri com es miri. És una òpera popular, i per tant oberta a interpretacions més senzilles, per què no a nens?;  l’escenografia de “Els Comediants” és simple i colorista i entra fàcilment pels ulls, més encara als ulls de la quitxalla; al ser en català els crius entenen de primera mà i queden captivats per la trama de l’obra; al ser un format reduït no els dona temps a distreure’s. I funciona #deveritat Els que tingueu canalla i ho hagueu provat ho podeu corroborar; els meus crius sense anar més lluny la tenen entre les seves pelis favorites. I els que no ho hagueu provat, feu-ho #bonconsell. Els encantarà ii us encantarà.

Podeu trobar “La petita flauta màgica” a youtube i a la xarxa de biblioteques.

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 16/06/2015.