He de reconèixer que
m'intimida parlar d'una pel·lícula d'Scorsese. Sembla que a un gran director se
li ha de fer una gran critica i demostrar un gran domini de la seva obra. I no
es el cas... So sorry. Però tampoc és la intenció... Us ho juro. Quan vaig veure
la peli no sabia que era d'ell. Em va agradar i
impressionar, i volia parlar-vos-en d'ella, sense cap més intenció.
La història en principi
és senzilla. Un nen viu sol a l'estació del tren cuidant els rellotges. Té
traça pels enginys mecànics. De fet, la seva afició, quasi obsessió, és reparar
un autòmat que va trobar son pare. El pare va morir en un tràgic accident i
aquest autòmat és l'únic record ferm i vincle que li queda amb ell. Les peces
que necessita les 'demana prestades' a una botiga de joguines de l'estació, fins
que l'amo el pesca i comença amb el minyó una estranya relació de respecte,
curiositat, enfrontament... on s'involucren la seva família més propera: la dona
i la neta, ... El policia de l'estació sempre vigilant i amb la mosca al nas
amb aquest xicot entremaliat que passeja sol per l’estació... Tot molt tendre,
amorós, a vegades divertit. Entendridor seria potser la paraula que millor ho
descriu.
Em va cridar molt
l'atenció la imatge. Saturada de color. Semblava una pel·lícula de cine mut, en
blanc i negre, però acolorida... Tot té el seu sentit, no es casual... Però ja
ho veureu, no és moment d'spoilers...
Excel·lent Ben Kinsley com a, ... com a... com a
amo de la botiga de joguines. Deixem-ho aquí... Impagable Sacha Baron Cohen com a policia de l’estació, en el paper molt més
centrat que el d'un irreconeixible Borat. I els nens, Asa Butherfield i Chloë
Grace Moretz, amb la nota més tendra i commovedora.
Un immillorable i
merescudíssim homenatge als pioners del cinema fet amb mestria... Digne del
cines Méliers... Potser per que és de l'Scorsese...
Podeu troba “La invención
de Hugo” a la xarxa de Biblioteques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada