Ètica als jocs de rol

Representació esquemàtica de què són i com interpretar els alignements segons el joc “Dungeons & Dragons” 1st Ed.

“In the Dungeons & Dragons (D&D) fantasy role-playing game, alignment is a categorization of the ethical and moral perspective of player characters, non-player characters, and creatures”. Wikipedia dixit...

Ja he dit més d’un cop, i crec que no ho he pogut dissimular que m’agraden els jocs de rol... molt. I per molts motius: per la diversió de passar un bon moment amb la colla; per l’evasió de poder ser, de forma controlada, algú completament diferent de mi en tots els aspectes i formes; per la complexitat (en el bon sentit de la paraula) d’afrontar reptes desconeguts usant totes les meves habilitats; per el treball d’equip que suposa superar aquests reptes; per la complexitat dels personatges, podent fer impressionants habilitats físiques i dots de combat com per la seva visió i per tant la condició a la seva reacció per un determinat caràcter personal o per la seva visió de l’ètica...

I aquí volia anar a petar aquesta vegada... La visió ètica i moral del joc. I no, no parlaré si els roleros som enviats del diable. Un altre dia ja farem risses d’això... Parlarem de quina moralitat regeix o hauria de regir les reaccions dels personatges, tant jugadors com adversaris. Abans de seguir, recordar-vos que vaig començar a jugar amb els llibres originals, en anglès, i molta terminologia se m’escapa com la vaig aprendre... no és snobisme... no és només snobisme... #comvolgueu

Comencem pel principi, què és l’alignement? Com és juga? Essencialment hi ha dos eixos: el Bé contra el Mal; i la Llei contra el Caos. A partir d’aqui anem combinant...

Sembla fàcil, oi? #HalaCampeón, ara ves tu i digues què és el bé i què és el mal; segles de filosofia mundial desbordada per una sessió de jocs de rol a la matinada. Tampoc ens posem tant transcendents. Simplifiquem, que el joc també va d’això. Entenem el Bé pel respecte a la vida com a valor fonamental; per l’altruisme, pel sacrifici personal davant del benefici col·lectiu, o inclús d’altres individus . El Mal suposa que la vida d’altres no té valor davant d’objectius individuals, i que el sacrifici personal no és necessari pel benefici d’altri. En canvi, Llei i Caos ho tenim més clar, no? Ep, però no ens passem amb el concepte llei; qualsevol codi de conducta, escrit o no podria ser llei. Una comunitat de Dominics o de Benedictins viu sota una estricta llei; les organitzacions criminals tenen les seves pròpies lleis, i ai de les que se la salti! No se si em seguiu...

A partir d’aquí, anem combinant. Un Lawful Good, serà aquell personatge super bonachon i super obedient a les lleis. A vegades se’l coneix com a “tonto gut”, per què els dolents més dolents solen apel·lar a la seva bondat i el seu acompliment estricte de la llei per obtenir un clar benefici. Aquí veuríem un caballer medieval en armadura, apel·lant sempre al joc net en el combat i la caballerositat educadíssima davant les damisel·les. Per internet en va ple d’exemples dels alignements segons les series o les pelis; desde Game of Thrones a Star Wars, passant per Harry Potter o la saga de SuperHerois de la Marvel o de DC Còmcs... Jo crec que sense dubtar, Ned Stark d’Hivernàlia s’enduu la palma dels Lawful Good! I per això pringa el primer! #spoiler

El caòtic good, tot i que respectuós amb la vida, entén que les lleis estan per complir-les sempre que

siguin justes... o sigui, que si cal, podem fer una lectura laxa, o no tant laxa, o no tant lectura, ... o sigui, que faig el que calgui, no? Sol ser el Bueno de la peli però contra les cordes, a l’altre costat de la llei... Recordeu ‘El fugitivo’? O el Dr. Banner, part bona de Hulk? Robin Hood...O el Han Solo... que potser té un punt més malote, potser seria més Chaòtic Neutral... El Chewakka és més buenote...

Els neutrals es belluguen per allí el mig, fan i desfan com els va, ara cap aquí, ara cap allà. Solen ser de dos tipus: supervivents, com el Tyrion Lannister; o venjadors amargats per un passat obscur, com el John MacCall, l’equalitzador. En els donjons, el cas típic seria el Druida, buscant l’equilibri de totes les forces.

En quant als dolents... ai els dolents... Algú a qui matar no l'importa, però segons un codi de conducta estricte, molt estricte? Què us sembla la Inquisició? A la ficció, l’exemple epidèmic seria el Darth Vader! General dels Siths! I si anem a l’altra banda, tenim el maníac homicida amb una destral, el boig perillós... el Joker encaixa, no? Sabeu en que es diferencia un diable d’un dimoi? El Diable té clara la gerarquia del mal, l’objecte que persegueix i el mètode a seguir; el dimoni, escuat o no, és un esbojarrat que va fen mal... pa joder... El Diable és Lawful Evil; el Dimoni és Chaotic Evil. Fàcil, no?

Ja veiem que catalogar personatges reals o de ficció és relativament fàcil... Pels seus actes els coneixereu... Això vol dir que el joc de rol és determinístic? Esculls un rol i t’ajustes sense més, sense opció? Pinta a avorrit... Doncs evidentment, no. Certament l’alignement et condiciona, però com un repte. Has de ser coherent amb una forma de vida i has d’intentar ajustar-t’hi. Si ets un paladí, no pots escapar d’una lluita per què et fa por l’enemic, o si per fugir moren innocents, o companys. Si veus un drac o un vampir no pots deixar-lo escapar encara que s’hagi trencat la teva armadura brillant. Però tampoc ets un suïcida abnegat. Si ets un lladregot egoista, no diràs al grup “fugiu, que jo aguanto la porta per què escapeu mentre les hordes de trolls em devoren per esmorzar”... a nos ser que els trolls siguin ratetes i darrera hi hagi un tresor impressionant que no et ve de gust compartir.. es clar... No sé si s’enten...

 

Què? Aneu veient que el joc de rol és més complexe que el monopoly, eh? Mola o no?

N’hi ha inclús per fer broma: podeu catalogar les barbes del personatge segons el seu ethos... d’imaginació ja veieu que no en falta.

Què, us animeu? Tireu tres daus de 6 i sumeu els punts... feu-ho sis vegades. Escolliu un alignement...

@jignasib