"El Joc de Trons es juga o es mor". Consell de Cersei Lannyster a
Ned Stark, veient que no acaba d'entendre a on s'ha ficat...
Ja fa
uns quants anyets, gairebé deu, un company de feina em va dir: "si
t'agraden els llibres de medieval-fantàstic, has de llegir 'Una cançó de gel i
foc'. Són una pila de llibres, set, i de moment només n'han escrit tres, però
són una passada". Hem va fer un resumet del que anava, a grans trets,
vigilant de no fer cap spoiler, i va acabar reblant: "Ah, si... no agafis
carinyu a cap personatge". Aquí va començar el meu peregrinatge cap a
Hivernàlia i els Set Regnes.
Per
tant, sí: parlem dels llibres, no de la sèrie de TV. Millor? Pitjor? #tòpic No
ho sé, no he vist la sèrie i no en puc opinar... #bitxoraro Al principi vaig pensar: no miris la sèrie que
amb lo bons que son els llibres et decebrà #fail perquè tothom parla del ben
feta que està i ben fidel que és als llibres. Després vaig dir: no, que
prefereixo saber com continuen els llibres i m'avanço a la sèrie #refail perquè
els guionistes ja van per davant de l'escriptor. O sigui, que passo d'excuses:
he llegit els llibres i no he vist la sèrie #ésaixí #punto.
Val,
i ara què? De què parlaré? Vaig de crític literari resabiat? Millor que
no... El que si puc fer és explicar perquè
em van captivar aquest llibres i perquè ja no em queden ungles esperant el
desenllaç de les dues entregues pendents. Comencem explicant què és i què no
és... 'Una Cançó de gel i foc', escrita per George R.R. Martin, com a gènere
medieval-fantàstic, descriu amb profusió de detalls tot el mon conegut de
Westeros i compleix amb tots els requisits: cavallers, armadures, espases,
cavalls, màgia... bé, no molta, i més vinculada a clèrics que no pas a mags,
però sí decisiva, que és el que compta... Baralles, combats singulars, batalles
èpiques, traïcions, venjances, amors, odis... De tot i força, i en totes les
seves variacions i intensitats. En aquest sentit té tant o més detall i riquesa
que d'altres grans obres mestres de la literatura fantàstica, posem per exemple
"El Senyor dels Anells" per dir-ne només una.
Si mires
l'entrada de la wikipedia o altres reviews semblants et diuen que 'CdGIF' és
una novel·la riu. No és una èpica, ja que no ens explica les aventures d'un
heroi, ni és una saga, ja que no ens glosa la importància d'una nissaga al
llarg de la história. CdGIF és com un riu, una història que flueix com l'aigua,
amb un curs principal, uns afluents, un anar i un venir, personatges que van i
venen... que van... que se'n van... Però, spoilers apart, el que importa és que
tots els personatges estan al mateix pla, no n'hi ha de més importants ni de
menys importants. Tots estan allí, compartint la història, la seva vida... La
seva mort #noelsagafeucarinyu
I
aquí enllaço amb el segon ganxo. Que, senzillament, és com la vida mateixa. El
bé i el mal no son blanc o negre, estan barrejats; tots els personatges son
complexes, complerts, tenen de tot, de bo i de dolent. El cabronàs més cabronàs
té els seus moments tendres, d'humanitat i compassió; a l'igual que el més bo,
pastelero de tan bo que és, pot arribar a perdre la paciència o tenir un mal
moment i reaccionar com un fill de la gran d'aixonses. És una altra diferència
dels grans clàssics, com les “Cróniques dela Dragonlance” per dir-ne només una,
on està clar que el be lluita contra el mal, i està clar qui és el bé i qui és
el mal. A CdGiF no; les coses passen, i passen com passen, sense arquetipus,
sense tòpics, a vegades sense lògica. A vegades amb una gran èpica, a vegades
com una merda. Quants personatges dolentíssims desitges que morin amb un
patiment terrible a mans de la venjança
implacable del bo ... i pillen una infecció amb una ferida de merda i es moren
de la forma més patètica #sujuru .
A
tall de curiositat: el llibre es divideix en capítols que es titulen, tots
ells, amb el nom del personatge sobre el qual es focalitza l'acció; no us
estranyi doncs que llegiu dues accions semblants en moments diferents ja que,
en cada cas, ho fa des d'un punt de vista diferent, i la narració acaba sent
distinta, radicalment en ocasions, senzillament per dos punts de vista oposats.
La qual diferència referma la riquesa de la trama, que sembla ocultar detalls i
secrets inclús al propi narrador!
Per
recopilar, els llibres ja publicats son: "Joc de Trons", el més
conegut i que ha donat nom a la sèrie de TV; "Xoc de Reis";
"Tormenta d'espases"; "Festí de corbs"; i "Dansa de
Dracs". Queden pendent encara dos llibres que està previst que es titulin
'The winds of winter' i 'A dream of
spring'. Al ritme que va d'escriptura, i amb la distracció de la sèrie, crec
que ens haurem de carregar de paciència tot i les reiterades peticions populars
d'accelerar la redacció...
Però
tampoc el pressioneu; diuen les males llengües que, cada vegada que li
pregunten quan escriurà la propera novel·la, l'autor mata un Stark #pocabromaambeliaio. Ja veig que haurem de seguir atents a la
pantalla, i en el meu cas, posar-me les piles amb tots els episodis des de la
primera temporada #se'mgirafeina.
@jignasib
jignasib.blogspot.com
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 03/04/2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada