“El gato? El GATO?!Sabés qué? Por mi os podés meter el gato en el horto!” Presumpte acudit argentí.
D’un temps ençà ha aparegut amb força, procedent d’Argentina,
un actor que ha quallat molt be a aquesta banda de l’atlàntic. Les pel·lícules
del Ricardo Darín han triomfat: des de “Nueve
Reinas”, o “El hijo
de la novia”, les primeres que el van fer saltar a la fama, fins a “Kamchatka”, “La Luna de Avellaneda” o
“El secreto de sus ojos”.
A mi però n’hi ha una que, tot i no ser tan coneguda, em té captivat. El títol és “Un tipo corriente”, tot i que a vegades se l’anomena, depèn del país, “Sam y yo”. És una comèdia, sens dubte, i filmada a l’any 2002; i si no us deixeu entabanar per l’accent clarament argentí i pel fet què els personatges son o gallegos o criollos, la podria signar de dalt a baix el mateix Woody Allen. No en tinc cap dubte que n’és un clar homenatge. Aleshores, si barreges el geni interpretatiu del Ricardo amb el clar toc d’humor Woody Allen, què en pot sortir’ Una passada, no?...Si, i la Angie Cepeda, guapíssima... està bé. Tot plegat no em negareu que també és molt marca Woody Allen, no? =8-)
Però de què va la peli? Samuel Goldstein, és el guionista
d’un humorista de fama a l’Argentina; un dèspota, ja es veu a les primeres
imatges. I com que el Sam és un maníac depressiu, hipocondríac, amb baixa
autoestima, en plena crisi dels 40, ... alguna cosa més? Ah, si, jueu amb un
gran sentiment de culpa...oh, me n’oblidava, i agobiat per la mare que sempre
li està al damunt... i criticant-lo... Ara si, ja tenim el quadre complert.
Autèntic retrat anti-heroi de Woody Allen. Inconfundible.
Bé, doncs, amb aquests antecedents, apareix la Mary, tota
energia, joventut, passió... i en Sam li cau be. I hi veu un filó de talent, i
de talent humorístic per adobar-ho. De manera que, afrontant tots els seus
traumes, i amb el coaching de la joveneta i esbojarrada Mary, en Sam refà la
seva vida, no com a guionista, sinó com a estrella del seu propi programa
d’humor, on es magnifiquen i en públic, les seves fòbies i manies... i la mare
(#hilarant). Un exitasso!!! A partir d’aquí la trama es diversifica: que si em
deprimeixo més... que si ‘animo... que si ens enamorem... típic...de Wooody
Allen, ja ho deia...
Diuen les males llengües que aquesta peli queda molt lluny
de la resta de produccions de l’actor argentí. No ho nego, però no perquè
aquesta sigui dolenta, si no per que les altres son boníssimes; tant, que ni
m’atreveixo a ressenyar-les #Digue’mModest. Potser si que és un producte molt,
massa inclús, orientat al lluïment del Ricardo. Però, al cap i a la fi, és
llueix no? I nosaltres passem una bona estona, oi? Doncs, vaja, per a mi, ja la
justifica. Que us ho passeu be!
Podeu trobar la pel·lícula “Un tipo corriente” a la xarxa
de biblioteques.
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 20/04/2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada