Seguim amb els jocs de rol... donen molt a parlar. Una
mica ja hem anat introduint com
jugar-hi, quina és la mecànica bàsica, les
regles, sobre què es fonamenta i com es fa evolucionar la partida... molt
mecànic tot plegat. Però tornem un pas enrere... quina és la motivació del joc?
Primera i essencial, passar una bona estona amb la penyita, bé sigui la
família, els amics o els socis del club de torn. Però si no ens ho passem be,
per què seguim jugant?
Però superat aquest estadi, quin tipus de diversió
esperem? Com juguem la partida? Aquí anem entrant al rovell de l’ou.
Essencialment, en el rol hi ha dos grans tipus de partides que emmarquen als
dos grans tipus de jugadors... (exagero, és clar): el roll Player, i el role
Player. M’explico.
D’entrada... Quin és el millor, roll o role? Doncs ni ho
se, ni crec que s’hagi de saber. Son dues formes de jugar. A vegades depèn de
l’humor del moment: et ve de gust una mica de gore, de hack & slash,
d’actuar en comptes de pensar; a vegades vas més del rotllo intimista, del
misteri, de la novel·la gòtica i el terror, dels enigmes; a vegades tens el dia
social, de taverna, d’ “escancia posadera”,
d’ “aquesta ronda la pago jo”, una
mica de suborn al vigilant, una mica de seducció a la maga èlfica, negociem amb
el comerciant... Tot s’hi val, però també és cert que l’estil et marca a quin
joc vols jugar, o de quin personatge has de tenir entre mans.
Entenem per Roll
playing aquelles partides o aquells jugadors que es focalitzen en la part
de més acció, en l’ús d’habilitats especials, en tot allò que el personatge sap
fer però que el jugador no sap ben be com es fa i es decideix l’èxit o el
fracàs en una tirada de daus. L’epítome d’aquest tipus de joc seria el combat,
i les partides focalitzades en combat solen anomenar-se dungeon crawl (arrossegar-se per les masmorres, literalment), amb
multitud de passadissos, trampes, monstres i enemics... i tresor, es clar. Els
jugadors solen dissenyar els seus personatges per a tenir una performance òptima davant d’aquestes
situacions. La customització del personatge, l’optimització de les seves
habiltats et pot marcar si ets un triomfador i un heroi, o ets carn de canó
pels monstres... Podem diferenciar tres grans tipus de roll players:
·
Optimizer:
és aquell que, partint d’una idea de personatge, busca aquelles regles que
permeten maximitzar el seu potencial com a jugador sent fidel al concepte
ideat. Per exemple, si vull dur un lluitador amb dues espases, buscaré aquell
personatge i aquelles regles que em permetin que amb dues espases a les mans
sigui una canya!
·
Powergamer:
és aquell que prioritzarà la potència del seu personatge a cap concepte previ;
al revés, buscarà justificar la font del seu poder a través d’alguna
personalitat o història...
·
Munchkin:
és el cas extrem; busca el poder incús a base de trobar contradiccions o errors
a les regles. El poder ho justifica. I ni es preocupa de si el personatge creat
és creïble o justificable ni respon a cap arquetipus! La gran diferència amb
l’anterior és que solen no respectar si el seu poder malmet la diversió de la
resta de jugadors i això és el que els fa més perillosos...
Aquí faria un parèntesi. Normes, daus, regles, ...
interpretacions. Un dilema clàssic durant el joc és contraposar el concepte
llei estricta vs intenció de la llei (Rules
as Writen / Rules as Intended)
Escriure normes és dur, i fer-les perfectes és impossible. Sempre hi ha algun
buit o alguna excepció que no s’ha tingut en compte; i son precisament aquests gaps que els Munchkins busquen per al
seu benefici, i que curiosament sol redundar en malestar per a la resta. Com ho
podria posar entenedor? Un exemple: Salvació per ofegament (Healing by drowning), què és això? les
normes diuen que a mesura que reps pinyos vas baixant els Hit Points, els punts
de vida. També diuen que quan arribes a zero, estàs inconscient, i vas perdent
un puntet a cada minut que passa, fins que el teu cos ja no pot més i mores. Per
tant, a (per exemple) -6 punts de vida, estàs a punt de morir. I les normes
també diuen que si t’ofegues, posant el cap sota l’aigua, al fallar una tirada
de salvació passes automàticament a zero punts de vida. Per tant, sempre segons
les regles, si un personatge a -6 punts, li posem el cap sota l’aigua passa
atenir 0 punts, no? El curem, oi? ... Sobretot: sentit comú.
I què és, doncs, un Role Player? Doncs, al revés del cas
anterior, seria aquell que actua el seu personatge, que no li cal tirar daus,
que li agrada interpretar les situacions que es troba el seu personatge. Que
ets un bard? Li recites un poema a la damisel·la que alleuja la teva set amb
l’ambrosia dels Déus! Que ets un timador, doncs regateges amb el venedor del
mercat el preu d’aquesta espasa mentre l’intentes convèncer que la pedra entre
les teves mans és un autèntic diamant transformat per l’alè d’un drac i per
tant molt més valuós que les vulgars pedres precioses. Que cal que el sheriff
del comtat ens ajudi en la causa noble? Organitzem una jornada participativa
amb tots els vilatans... Parlem de partides corals, socials, que solen passar a
cohorts o a poblets, on sigui on pots trobar molta gent. I que donen pas a
partides més enllà de la taula de joc... Ara recordo... #batallitas... una
partida en que entre el mag i jo ens vam picar i jo vaig falsificar tota la
comptabilitat de la seva mansió de manera que li desviava el 10% dels seus
beneficis cap al meu tresor... ventatges de ser lladre... Evidentment, tots
aquests tejemaneges els feia entre setmana per telèfon amb el Master de la partida...
Aleshores, quins tipus de roleplayer hi ha?
·
Actor de
mètode: és aquell jugador que posa totes les habilitats del seu personatge
en dotar-lo de sentit, de contingut, de coherència; total implicació amb la
immersió dins del personatge, a vegades per triomfar, a vegades per enfonsar-lo
en el seu destí fatal...
·
Limelighter:
és aquell que tendeix a acaparar el protagonisme. Pot acabar desviant el focus
d’atenció de la partida si això li permet, en un moment donat, ser el protagonista de
l’acció.
·
Prima
Donna: és aquell que vol ser el focus de la partida. Tot ha de girar al seu
voltant. És igual que siguis conseqüent o coherent amb el teu personatge, has
de ser el protagonista; al igual que el Munchkin, pot acabar arruïnant la
diversió de la resta de personatges.
Jo, com a bon enginyer, tinc tendència a ser una pelin
optimizer... #joconfesso. I a vosaltres, quin estil us agrada més?
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada