«Nuestra misión
consiste en que el enemigo comprenda que podríamos destruir su ciudad, aunque
no lo hagamos, pero que no pueden sentirse seguros aunque nos abstengamos de
efectuar un bombardeo total», lliçó del Sergent Jelal a les seves tropes.
“Tropas
del espacio” (“Starship Trooppers” en
l’original en anglès) és una novel·la de ciència ficció escrita per Robert A.
Heilnlen l’any 1959... una pionera, vaja, coetània de les fundacions d’Asimov.
La novel·la va inspirar una pel·lícula i una sèrie d’animació homònimes...
oblideu-les. Es queden amb la part exterior, amb l’envolcall; les batallites i
els fusells làser... No toca, ni de bon tros, els debats que es van suscitar al
voltant del llibre. #topicazo... el
llibre és millor que la peli.
La
història, a grosso modo, és la
formació, el camí iniciàtic de Juan Rico
dins de l’exèrcit : des de recluta a suboficial. La tasca no és fàcil per què
la terra està sent envaïda per alienígenes, insectes gegantins que els soldats
coneixen, despectivament, com a “chinches”. Un enemic difícil, disciplinat, que
no pensa; que obeeix ordres que li arriben no se sap d’on ni com... Us sona?
Segur; el que aquí son chinches a “El juego de Ender” son Insectores, més
semblants a abelles... però l’esquema i el comportament és el mateix. La
història i el debat que se’n deriva, però, no és la mateixa.
L’obra,
al ser publicada, va provocar opinions controvertides. D’una banda, va guanyar
el premi Nébula, que ens diu que va
tenir èxit i reconeixement literari, si més no dins del mundillo de la ciència
ficció. Però, per altra banda, van sorgir veus molt crítiques amb el contingut
de l’obra, més enllà de les batallitas.
Per exemple, si bé és cert que l’exèrcit dels humans és una barreja de cultures
i races (recordem que el prota és sudamericà, Juan Rico, que per a un WASP és
una concessió més que significativa), i que per tant denota una superació del
fet racista, tot el llibre està amarat d’un sentiment de superioritat dels
humans vers la resta de criatures (invasores és cert) que pul·lulen per les
pàgines. No deixa de ser una forma subtil de racisme... Per contra, el que no hi ha és misogínia; homes i dones
comparteixen drets, deures, responsabilitats... vestuari....
Un
altre exemple. La narració sembla que en diversos episodis justifica l’ús de la violència (tant en els
càstigs durant l’aprenentatge, com la repressió de la delinqüència via pena de
mort), i inclús la necessitat de certes guerres periòdicament. Certament l’obra
exalta contínuament les virtuts del servei militar. Tot sembla un camp de
roses, de glòria i honor... Com tot, caldria matisar-ho; no pensem que el
llibre és un pamflet bel·licista. Es descriu tant les penes com les glòries...
I en quant al bé de les guerres... home, jo diria que més que defensar-les, diu
que cal suportar-les. Que sí que son una merda, però que la merda existeix...
Com tot, cal posar les paraules en context...
El
debat potser més aferrissat, i també el més interessant, però, és la defensa
que l’autor fa de que la ciutadania, i per tant el dret a vot i a la participació dins del sistema democràtic (de
caire censitari al llibre) només pot
correspondre a aquells que han servit durant un temps a l’exèrcit. Això li ha
costat l’acusació de filo-nazi, en
el cas dels moderats. L’autor es justifica (val a dir que ell mateix va servir
a l’exèrcit) que un soldat és algú que ha demostrat que posa per davant el
benestar del grup (de la tropa) al propi benestar. Quants soldats han
sacrificat la seva vida perquè garantien la salvació, el rescat o la fugida
dels companys, o l’èxit d’una missió. Algú que porta aquesta formació a la
sang, a l’hora de votar segur que ho farà pensant en el bé de la comunitat.
Bé... és un raonament... a vegades naïf, a vegades perillós, però aquí ens el
deixa...
El
debat està servit. Si us agraden les batalletes espacials, les naus
interestel·lars tot i mantenint un cert nivell intel·lectual que susciti el
debat davant una bona copa de vi, aquest llibre no us defraudarà.
Podeu trobar "Tropas del espacio”a la xarxa de biblioteques
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada