Heu vist Ratatouille? La
pel·lícula de Disney/Pixar sobre una rata que té sensibilitat per la cuina i
acaba sent un gourmet impressionant? Doncs Firmin vindria a ser una versió
literària del mateix. Una rata de biblioteca, però en el sentit literal de la
paraula. Viu a una biblioteca per què no vol ser un paràsit com la resta de la
família, vol viure AMB els humans, no DELS humans, i vol ser culte com ells. I
a mesura que menja llibres, se’ls empassa... vull dir que els llegeix. I, a
mesura que llegeix, es va fent més persona; el que ja no sé és si això és
pitjor o millor...
El principi del llibre ja
és deliciós. La preocupació de la rata al començar la narració en trobar un bon
principi, ple de referències a obres mestres, tot esperant estar a l’alçada, és
entendridor. En moments així tinc enveja dels erudits que han llegit milers de
llibres. Només pensar que m’estic perdent referències, bromes, cites,
mencions... alguna cosa interessant o divertida per no tenir prou lectura a les
meves espatlles em corroeix... vaja, ara no exagerem. M’agradaria, sí, però
tampoc em corroeix... no en cal fer un gra massa...
A partir d’aquí, comença
la narració de la vida de Firmin per part d’ell mateix. De com se sentia
abandonat per la família; sent el petit (per ordre de naixement i per tamany,
tot esquifidet ell), no tenia opció a que la mare l’alimentés com Déu mana, i
va haver d’espavilar-se amb un altre menjar, els llibres que, vés per on, també
l’alimentaven l’esperit. De com adquireix cultura i sentiments. De com després,
ell mateix s’allunyava voluntàriament dels incultes membres de la família. De
l’aproximació als humans, tot i el rebuig per les rates immundes; cultes o no,
rates al cap i a la fi. Del declivi del barri on viu i del perill de la pèrdua del
seu tresor, els llibres que encara no ha llegit.
I tot, tot, plagat de
crítiques explícites que fa la rata a mesura que devora les pàgines, o be
al·lusions implícites a molts i molts llibres que l’autor ens va regalant al
llarg del relat. De veritat que desitjaria poder haver-les pillat totes...
Realment, el que més
queda d’aquest llibre és, d’una banda, com es pot arribar a estimar els llibres
i tot allò que ens ho expliquen, ... o com ens ho expliquen, que no és igual
però ve a ser el mateix; i d’altra banda, que aquesta passió es pot explicar de
forma amena, divertida i entendridora. Una bona recomanació... una bona
estona... una bona lectura.
@jignasib
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 20/01/2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada