-“Joroba?
Qué joroba?”
-“Malditos
sean sus ojos” -“Demasiado tarde”...
-“Vaya
par de aldabas”...
“-Look! Werewolves” ...-“Where wolves?” -“There volves!”
-“Frau Blücher” .... “hiiiiii hhiiiiiiiiii!!!!!!”
-“Podria
ser peor... podría llover”
“Muerto
hace tres años...muerto hace tres meses
recién muerto”... –“Nadie me quiereeee! Nadie se ocupa de mi!”
“Oh,
dulce misterio de la vida, por fin te he encontrado”
...
Tantes, són tantes! les escenes divertide s i memorables d’aquesta
película que se’n podria fer una recomanació només recollint els
diàlegs... Mira que mai he estat molt fan de les paròdies de Mel Brooks: “Ser o
no ser”; “La loca historia del mundo”; “La loca guerra de las galaxias”... però
amb aquesta peli, la veritat, podria dir que és potser la millor paròdia que
s’ha fet.
Filmada en blanc i negre,
per donar-li un toc vintage de sèrie B molt aconseguit, ens explica com Frederick
Fronconstin (excel·lent Gene Wilder), hereu del Baró von Frankentein, creador
del monstre, recupera els manuscrits de l’avantpassat on s’explica com crear la
vida a partir de cadàvers. Si al principi renega del llegat, a mesura que avança
el metratge està més convençut que arribarà a repetir la fita de l’avi... amb
l’ajut del fidel criat Igor (desternillant Martin Feldman, amb els seus ulls
exoftàlmics i la gepa que canvia de costat a cada escena), la guapíssima Inga
(Teri Garr) i el seu parell d’aldaves, la misteriosa Frau Blücher (Cloris Leachman) que provoca la irascibilitat dels
cavalls només pronunciant el seu nom... Quina fauna...
L’experiment és un
èxit... però el monstre ha sortit curtet. La fugida i les escenes del monstre
coneixent mon tot sol son un gran i divertidíssim homenatge a la peli original
del Boris Karloff. En general, cada metre de la cinta conté gags memorables,
que no pallassades ni charlotades com en altres films del director, que fan de
la visió una experiència molt agradable, per repetir sovint amb amics,
familiars o qui pillis a la vora. 100% recomanable.
Podeu trobar la pel·lícula “El jovencito Frankenstein” a
la la xarxa de biblioteques.@jignasib
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 13/01/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada