D'on venen les paraules?

Ja fa un temps, vam veure com l'Alícia passava una mala estona intentant entendre el que deia el poema Jawerwocky (Gallimatazo en espanyol, ... no em pregunteu per què), poema que va trobar només començar el segon llibre de les seves aventures, "a través del mirall i el que allí hi va trobar".

Per sort de l'Alícia, a mig llibre es troba amb un personatge peculiar: Humpty Dumpty; sí, sí, el mateix de les rimes infantils, el que seu dalt del mur. És un reconegut referent interpretant paraules, inclús aquelles que no tenen cap sentit. Com ho fa? “He arribat a un acord amb les paraules: per una mòdica quantitat elles permeten que signifiqui el que a mi m’interessa.... surt car! Però és molt pràctic!”. És una manera...

Bromes a part, el poema, d'una banda, es l'exemple majúscul del que es coneix com non-sense poetry (poemes amb mètriques correctes però en clau de paròdia o usant paraules inventades, sempre en clau d'humor); però de l'altra pot representar una nova font de generació de paraules. Per exemple, el terme "vorpal sword" que el mateix Humpty Dumpty no s'atreveix a interpretar, avui en dia és el tresor més preuat per un aventurer que juga a jocs de rol (D&D per ser més precisos)... Una meravellosa i singular espasa màgica +5 que escapça a l'enemic si treus un crítical! Poca broma!!

Sigui com sigui, els que no podem pactar el significat de les paraules, ens haurem d’espavilar per descobrir-lo i, a vegades, saber d'on venen ajuda una mica. Sí, l'etimologia (que ve del grec, etimos-veritable i logos-paraula, referint-se al significat veritable de les paraules #metareferencia) pot ser útil... Per exemple, quan els romans parlaven del govern de l'imperi, parlaven del govern de la cosa pública; de la res pública, d'on després derivaria la paraula república. Ei, escollint una paraula a l'atzar, eh?

Sabíeu que, abans, l'educació a les elitistes universitats de Camabridge i Oxford estava reservada als nobles? Quan els xavals s'hi apuntaven, al costat del nom constava el títol nobiliari: baró de tal, vescomte de qual, lord d’aquí, senyor d’allà... Però amb el pas del temps, la cosa es va popularitzar i van permetre l'entrada als fills de burgesos que, encara que no tenien noblesa, sí tenien diners, que si fa o no fa, és igual d'important. A aquests, a la casella 'Títol' hi posaven "sine nobilis", sense noblesa; però com era llarg, van passar a posar "sine nob"... I van acabar sent "s nob". I com va resultar que aquest plebeus eren els més vanitosos i engreïts se'ls va acabr coneixent com snobs. Mola, eh?

Tornant a temes més mundans. També va de latinismes. Com se solien pagar les feines que realitzaves per al teu cap en aquells temps de l'antiga Roma? Doncs amb sal, imprescindible per salar i conservar el menjar molt de temps. Tenir sal et permetia conservar els aliments i et garantia menjar en temporades difícils. Que et paguessin amb sal era molt valorat. Tenir un salari era molt preuat... Què, com us quedeu?

Ara farem el camí al revés, inventarem una cosa, i per posar-li nom buscarem paraules gregues molones que l'expliquin. Com li diem a un pal que dona missatges de “passar” o “no passar”? Si porta missatges, podem dir-li sema (del grec, missatge) phoros (del grec portar): semàfor. I parlant de portadors famosos, el portador de Crist, que el va ajudar a creuar el riu sobre les seves espatlles, el Cristophoros, Cristòfor, patró dels taxistes! #enserio. O un altre de ben famós, el portador de la llum, l'àngel bell que per soberbia Déu Nostrusinyó va fer caure a l'infern, l'àngel caigut,... Luce Foros, Lucifer... #acordstètricsd'acompanyamentsiusplau #mamapó...

Ara una paraula bizarra. Serendib és el nom persa d'un país fabulós que surt a les aventures de Simbad; també és l'antic nom de l'illa de Ceilan (avui Sri Lanka), tot i que no queda clar si és el mateix. Una llegenda diu que allí hi vivien tres prínceps que resolien tots els seus problemes de forma casual... I, per això, quan algú descobreix una cosa quan no la buscava, diguem-ne que per casualitat, se li diu serendipia o serendipity. Curiós, no? 

Però, totes les paraules tenen un origen? No ho se... D'algunes no ho sap ningú... Per exemple, quan l'alquimista van Helmint, cap al segle XVI va descobrir l'estat de la matèria 'gasós' no sabia com dir-li, i li va dir gas. Per què? No se sap; s'especula que es podria haver inspirat del grec "kaos", l'estat de desordre abans de l'univers, el "kosmos", l'ordre... Però son això, especulacions.

O per què el senyor Eastman li va dir a la seva empresa "Kodak" en comptes del tant nostrat costum de posar el cognom? Sembla que se la va inventar: volia un nom curt, contundent, amb k's... I pensant, pensant, es va quedar amb Kodak... I ja està...

I si tenen dos orígens poden tenir dos significats? Doncs pot passar. La paraula control, pels anglesos i pels francesos no significa el mateix. Mentre que pels anglesos, controlar vol dir influir en el comportament d'algú o alguna cosa, pels francesos vol dir verificar-ne el seu estat. Si per a un anglès controlar un cotxe vol dir conduir-lo, per a un francès vol dir saber on és... Nomes petita la subtil diferència, eh?

Ja veieu, de paraules n'hi ha un munt, i totes tenen significat... O, si no, ens l'inventem. Se'ns gira feina...

@jignasib