"La maldad, el terror, Koji puede controlar! Y con él, su robot,
Mazinger!!"
A principis
d’aquest mes de març es va celebrar un aniversari... el 39è. Poca broma
#viejunismo #batallitas. 39 anys que es va emetre per Televisió Espanyola, la
millor televisió que hi havia en aquells moments al país, una sèrie, què dic
una sèrie, un mite de la graella: Mazinger Z!!
Què va fer tan
especial aquesta sèrie? Jo no us puc donar la visió de crític televisiu ni d’erudit
en cultura popular de finals del segle XX; no se si és un predecessor del Manga o el seu primer gran exponent; si
primer va ser el còmic i després la sèrie o quin ordre va seguir. Però sí us
puc dir que com a chavalín de 10 anys vaig flipar molt fort amb el megarobot bo
que lluitava contra els brutos mecánicos del Dr. Infierno! Me’ls sabia de
memòria, el nom , els poders, a l’episodi que sortien! Uaaahh! Quina
passada!... i no... ara no els recordo... El que si m’ha quedat és l’admiració
per la imaginació que tenien aquella penya per inventar-se bèsties enormes, amb
poders sorprenents i, normalment, vinculada a algun ser mitològic, sovint de la
mitologia clàssica, el que, en el meu cas, fervent aficionat a aquests temes, em
motivava encara més que als meus col·legues (#jomés!)
Imatges que si que queden i dubto que s’oblidin és la trobada de
col·legues, a l’estiu del 78, a casa del Valen, el que tenia tele en color, els
dissabtes al migdia. Veure sortir el robot de la piscina i sentir el “Planeador
abajo” ja ens feia salivar a tots! Què dolent el Dr. Infierno, i què malvat el
seu sicari, el Baron Ashler, mig home i mig dona. Com derrotaria al proper
bruto mecánico? (com mola el nom de bruto mecánico) Amb el “Fuego de Pecho!”,
amb els “Puños Fuera!”, els “Rayos làser!”? Ja ho tenen això els dibuixos
animats... et repeteixen mil vegades el mateix efecte però sempre et mola
igual...
I al voltant d’aquest eix immutable, apareixien els extres. Si el
Koji Kabuto pilotava el Mazinger Z, la seva amiga, Sayaka va aconseguir tenir
sota les seves ordres a la inefable Afrodita A (A, Z, ... els guionistes uns
fletxes). I encara menys inoblidable la seva arma fonamental: “Pechos fuera!”
#aquihihatensiósexual. Suma-li a això les hormones a la sang d’un preadolescent
i extranya’t ara que la sèrie no arrasés en aquells temps entre els de la meva
edat! ... (#momentwikipedia de fet no deia “Pechos Fuera”, deia “Fuego de
pecho”... però què vols que et digui, la ment d’un preadolescent té aquestes
coses...) Que el dolent Baron Ashler no guanya ni un combat? El Dr. Infierno ens
envia el Conde Broken, que sempre porta el seu cap sot ael braç...
Desaventatges d’estar decapitat.
Ja veieu, tota
una fauna que nodreix aquest mon de fantasia obrint els ulls de tota una generació
que encara la ‘Transición’ amb
il·lusió que deia aquell.
Per als
nostàlgics amb temps, al You tube podeu trobar uan pila de vídeos i episodis.
Apali, Good
Remembering!
@jignasib
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada